Autora: Carme Melià

Patata catalana

De patata en mengem en molts plats tradicionals. Del suquet al trinxat, passant per guisats i cremes. Però, contràriament al que es podria pensar, el volum de producció de patata local no és destacable. Amb aquesta premisa i amb la voluntat de disposar de patata catalana de manera regular de juny a desembre, l’empresa CatOrigen ha iniciat un projecte de recuperació de conreus a vuit comarques, amb petits productors i un total de 25 hectàrees de conreu: Baix Ebre, Baix Camp, el Maresme, Vallès Oriental, Baix Penedès, la Selva, la Noguera i la Cerdanya. 

Si bé no ens atrevim a afirmar, com cantava la Trinca, que “l’home ve de la patata”; sí que podem assegurar que aquest tubercle estimat és un ingredient bàsic de la cuina catalana. Ho tenen clar els germans Sandra i Borja Casamitjana, impulsors del projecte: “Volem que CatOrigen sigui el referent en patata catalana i també volem introduir les cebes i els alls, per recuperar el protagonisme que en un altre temps van tenir aquests productes amb els conreus tradicionals, a casa nostra.”

L’objectiu és posar en valor el patrimoni agrícola i gastronòmic, oferint als consumidors producte de proximitat, de la màxima qualitat i prioritzant pràctiques sostenibles i socialment justes arrelades al territori. Per això, subministren les varietats que millor s’adapten a la nostra cuina, tractant de recobrar la memòria d’aquells sabors d’abans. CatOrigen se centra en la varietat de patata Amarin: de carn blanca, molt bona i melosa, i òptima en estofats, suquets, rostida i truites. És semblant a la kenebec tradicional però més moderna, ja que s’adapta millor als tipus de cocció actuals, conserva el sabor tradicional, i alhora ofereix millor rendibilitat i també es conserva molt bé.

Les primeres collites de les patates CatOrigen ja es troben a supermercats i comerços detallistes. Es presenten en sacs de teixit d’arpillera tradicional de tres quilos. A més, cada comarca té la seva pròpia etiqueta i a través d’un codi QR es pot accedir a la informació sobre l’origen del producte. CatOrigen és una empresa de nova creació vinculada a la companyia familiar Torribas SA, dedicada a la producció, selecció, transformació i distribució de patates, cebes i alls des de fa més de 80 anys.

Nap negre de muntanya, el més fi i saborós

I, ja ho diu la dita, “qui no té un all té una ceba”. Però, també n’hi ha que tenen de tot una mica -sí, encara parlem de conreus i hortalisses, és clar-, com és el cas de Les Refardes. Aquesta cooperativa, amb seu a Mura (Bages), coordina la producció ecològica de llavors de varietats locals en divuit finques arreu de Catalunya que es dediquen a la venda de proximitat de verdura ecològica. Una mena de banc de llavors, que permet recuperar conreus perduts, però també retrobar el patrimoni genètic i agrícola per tal d’assegurar la qualitat i la sobirania alimentària.

De l’ampli catàleg que tenen a Les Refardes, hem triat el nap negre de muntanya com a exemple de varietat local, ja que originàriament era un tubercle conreat a les cases de pagès -sobretot de les comarques gironines- com a recurs de subsistència, que solia acabar en alguna escudella. Des de la cooperativa, expliquen que és “el Marcel, que viu a Mieres, a la Garrotxa, qui ens fa el nap negre cada any”. A tot el país, hi ha una trentena de productors que conreen aquesta varietat al Baix Empordà, la Garrotxa, el Pla de l’Estany, Gironès, la Selva i l’Alt Empordà. De fet, és molt típic i reconegut el nap negre de Capmany, municipi on dos joves horticultors van fer reviure fa pocs anys el conreu desaparegut de l’anomenat negret de Capmany.

Culinàriament parlant, ara aquest nap negre és un producte de prestigi, gràcies al gust delicat, més fi, aromàtic i saborós que altres varietats de naps. De pell molt fina, sense arrels secundàries, presenta un color marró molt fosc, gairebé negre. La carn és ferma i, per dur la contrària al seu nom, ben blanca! És un nap allargat i cònic, que es pot començar a collir quan fa uns 20 cm, però pot arribar fins als 35 cm.

Es consumeix bullit, amanit, confitat, en guisats o fregit com patates rosses. Les fulles lobulades i lleugerament dentades també es poden aprofitar per fer brou o per menjar com a verdura bullida. Se sembra a l’estiu, pels volts del 24 d’agost, d’aquí la dita: “Per sant Bartomeu, pot ser tan bo el teu com el meu.” Es cullen a partir de novembre i gairebé durant tot l’hivern, per la qual cosa és habitual fer-lo en plats típics de l’època del fred, com els naps guisats amb peus de porc, amb cap de costella o amb brou. I, com que ja tenim patates, alls i naps ben bons, podem començar a pensar en fer una bona escudella, que aviat arribaran els primers freds de la temporada.

Autora: Carme Melià

Un actiu de la cuina marinera

Farcits, a l’andalusa, en la seva tinta, fregits, a la bruta, amb pèsols de Llavaneres, amb ceba, en entrepà… i a la romana, és clar! Els calamars accepten molts tipus de coccions i són presents en moltes receptes. I no és d’estranyar, perquè la seva carn és tendra i gustosa, sempre que els coguis adequadament: o molta estona a foc suau (estofats, per exemple) o ben poqueta a foc fort (volta i volta a la planxa). Podem dir, doncs, que el calamar no té terme mig, però tampoc espines ni closca! Tot un luxe per a cuiners i comensals, ja que en facilita la preparació dels plats i els fa més fàcils de menjar.

En termes generals, el calamar és un ingredient que sol agradar, però sabem de bona tinta que al nostre litoral hi ha un lloc on n’estan especialment enamorats d’aquest ingredient mariner. Sí, parlem d’Arenys de Mar, al Maresme. I n’estan encaterinats per dos motius: per tradició pesquera i per tradició culinària. I no és per menys, ja que aquest mol·lusc, que viu a les zones d’algues al davant de la costa, el pesquen amb potera, un mètode ecològic que respecta molt més l’entorn, en contraposició a la pesca d’arrossegament, i que sobretot realça el producte final a l’hora de cuinar-lo. Per això, molts recomanen menjar-lo simplement passat per la planxa, de manera que el producte pugui excel·lir i deixar al descobert tot el gust i textura. Ummm, ja se’ns fa la boca aigua…

Pesca, amb paciència i nocturnitat

Però, si el que t’agrada és cuinar, cap problema. Aquí et donem la recepta per preparar uns calamars farcits boníssims i molts fàcils de preparar. Ara, si el que es tracta és de pescar-los, això ja pot ser una mica més complicat i caldrà tenir paciència. L’època de pesca del calamar d’Arenys comença a finals de setembre (la temporada s’allarga fins al mes de novembre-desembre, aproximadament) i es fa amb l’anomenada tècnica de potera. Una tècnica que requereix, com dèiem, una mica de paciència i nocturnitat. És, però, un mètode ecològic, ja que no és tan invasiu com la pesca d’arrossegament.

La pesca amb potera es du a terme amb un instrument vertical format per una corona d’hams no mortals que es llença al fons del mar, durant la nit. Els pescadors surten després de la posta de sol i, amb l’ajuda de llums artificials se situen a una profunditat d’entre 20 i 30 metres, idònia per a la captura del calamar. Un cop capturats, els calamars es comercialitzen a la Llotja d’Arenys de Mar. Els calamars de potera, com que no són arrosegats per xarxes, queden nets de sorra i fang, i amb la pell intacta. La seva carn té una textura diferent, és de color blanc i té un gust especial, amb un toc dolcenc.

Els exemplars habituals són petits (calamarsets) o mitjans (fins a 60 cm), lluny dels calamars gegants (els poc coneguts kraken, que viuen en grans profunditats marines d’altres latituds) i que poden arribar fins al 13 metres de llarg i la mitja tona de pes. T’imagines quants plats de calamars a la romana se’n podrien fer?

Autora: Carme Melià

Refundació de Mallart

Embotits i altres productes de xarcuteria artesans, amb tripes naturals i ingredients seleccionats, elaborats amb receptes tradicionals del territori. Qualitat i tradició. Però, a Mas Albornà Mallart Artesans Xarcuters hi han sumat un tercer element que multiplica el valor del producte: la iniciativa social. Amb un ull posat en altres iniciatives socials de gran renom i impacte, el 2018 la Fundació penedesenca Mas Albornà va entomar el repte d’elaborar, per primera vegada en els seus 50 anys de vida, un producte propi: embotits de porc.

Aquesta empresa de serveis que treballa per a la integració social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental i risc d’exclusió va recollir el llegat i la tradició de la família xarcutera Mallart de La Llacuna per reformular i tirar endavant el negoci aportant-ne el valor afegit del compromís social. La Fundació Mas Albornà ha dut a terme una inversió important i ha creat un obrador propi per posar en marxa una empresa nova que parteix de l’essència de l’antiga, els origens i el sabor de la tradició.

Des d’un xoriço crioll a una botifarró de ceba, passant per un espetec o una sobrassada. Són només quatre exemples -temptadors i saborosos- que proposa Mallart per fer un pas endavant en l’aposta d’una compra conscient i amb compromís social. Però si ets més d’aus que de porc, no pateixis, també tens on triar i, a més, ho pots fer amb uns productes totalment singulars i exclusius: paté, confit, aletes en escabetx i brou tradicional fets amb carn de gall. Del Penedès, és clar.

El valor afegit d’una compra conscient

I on els pots comprar? Els embotits i elaborats de Mas Albornà Mallart Artesans Xarcuters es poden trobar en diferents supermercats com Alcampo, Caprabo i Bonpreu; al Club del Gourmet del Corte Inglés i al Mercat de la Boqueria, entre d’altres establiments. També es distribueixen a restaurants de la zona que els fan servir en els seus plats. El repte és ara trobar una cadena de distribució per fer arribar més enllà els primers embotits amb compromís social. Una opció de compra que, segons els responsables de la marca, cada cop és més habitual, ja que hi ha consumidors que volen anar més enllà i volen fer una compra conscient i amb component social.

La Fundació Mas Albornà la formen 425 persones, entre usuaris, patronat, voluntaris i treballadors, d’aquests darrers 260 tenen algun tipus de discapacitat. En el cas concret de Mallart, són vuit persones treballant, tres d’elles amb discapacitat, i la voluntat és continuar formant persones perquè s’incorporin en les diferents fases del procés de producció dels embotits. La fundació treballa des de 1969 per a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, trastorn mental i risc d’exclusió oferint-los serveis i atenció integral a l’Alt Penedès. Mallart els permet continuar fent créixer el projecte, creant noves oportunitats  de feina i millorant la vida de les persones. Una iniciativa social, artesana, de qualitat i saborosa, tot alhora!

Autora: Carme Melià

Omplir el rebost de proximitat

Vols saber d’on prové allò que menges? T’agradaria omplir el rebost d’aliments comprats directament al productor? Et ve de gust descobrir com es viu a pagès? Tot i això i molt més, ho podràs fer realitat el primer cap de setmana d’octubre, quan la pagesia obre les portes de casa seva perquè poguem visitar més de 150 explotacions agroalimentàries (agrícoles, ramaderes i pesqueres) del país.

Sí, és clar, parlem de Benvinguts a Pagès La festa, que enguany arriba a la setena edició amb la mateixa voluntat inicial de donar a conèixer l’origen d’allò que mengem, fer més propera la relació entre la pagesia i el conjunt de la ciutadania i fomentar la venda directa dels productes. Les visites són gratuïtes, però s’ha de fer reserva prèvia a través de la pàgina web, on també trobaràs detallades totes les propostes existents.

Fruita fresca, peix, verdures, cereals i llegums, carn, formatges, mel, espècies i herbes aromàtiques són alguns dels productes que podràs descobrir i tastar a les explotacions agroalimentàries participants. També es poden comprar directament a productors i elaboradors, de manera que és una gran oportunitat per omplir el rebost d’aliments locals i de proximitat.

Agroturisme tot l’any

Benvinguts a Pagès té continuïtat tot l’any amb una oferta estable de més d’un centenar de visites de pagament a les explotacions agroalimentàries del país. Parlem de Benvinguts a Pagès Tot l’Any, un conjunt d’activitats durant els 365 dies de l’any amb visites completes que asseguren una experiència personalitzada. Es poden reservar de gener a desembre i suposen una experiència turística de primer ordre amb moltes i variades activitats, com ara acompanyar un grup d’ovelles a pasturar pels camps del Pallars Sobirà, aprendre els secrets de la producció de l’arròs a un antic molí al Delta de l’Ebre, visitar els castanyers centenaris d’Osona, collir taronges al Baix Ebre, visitar un cultiu de safrà al Bages o descobrir com és el procés d’elaboració de la sidra en una petita explotació del Baix Empordà, entre d’altres.

Aquestes visites tot l’any no només són una nova font d’ingressos per a la pagesia amb el turisme de proximitat, sinó que també ajuden a promoure la consciència ciutadana de la importància de tenir una pagesia potent, de redescobrir el producte local i de temporada, de la sostenibilitat i de la importància del reequilibri entre territoris.

Benvinguts a Pagès, un projecte de la Generalitat de Catalunya, s’emmarca amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides, el Pacte Verd I el Farm to Fork europeu i el Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya (PEAC) en els àmbits de la promoció de la sostenibilitat, la biodiversitat, la producció d’aliments de proximitat i la viabilitat del sector, assegurant el futur de la pagesia arrelada al territori.

Autora: Carme Melià

Jornades gastronòmiques

N’hi ha tantes variants, com cuiners. Del cim i tomba trobem moltes versions, perquè cada cuiner o cuinera de Tossa té la seva pròpia interpretació, però el més important és que no falti el peix, el bon peix, és clar! Perquè parlem d’un plat de marcada tradició marinera, ja que la recepta tradicional és hereva de la cuina de barca, la que els pescadors feien a bord de les embarcacions de pesca quan havien de passar llargues jornades al mar.

I d’alta mar a baixa mar. Amb el temps, el cim i tomba va passar dels pescadors a la cuina domèstica i també als restaurants, fins al punt de convertir-se en un dels plats que identifiquen la cuina i gastronomia d’aquesta vila de la Costa Brava. Per aquest motiu, des de fa una vintena d’anys, els restaurants del col·lectiu Cuina Tradicional Tossenca celebren unes jornades gastronòmiques d’aquest plat que s’ha convertit en un atractiu turístic més.

Durant tot el mes de setembre, els establiments participants ofereixen als comensals un menú especial amb un primer plat, el cim i tomba de segon, i unes postres; amb preus que oscil·len entre els 35 i els 60 euros en el marc de les anomenades jornades de La Cuina del Cim i Tomba. Tots els locals segueixen la recepta original, però cada cuiner o cuinera li afegeix el seu toc personal i creatiu. La majoria l’elaboren amb rap, rèmol o bastina (rajada o escrita), però també hi ha qui opta per escórpora o altres peixos de carn forta, per tal que no es desfacin durant la cocció. Consulta els restaurants i els menús disponibles en aquest enllaç.

Picades i fideus a la cassola

Però no només de peix ‘menja’ Tossa. La barreja geogràfica de terra i el mar també es reflecteix en la cuina del municipi selvatà. Per això, tot i tenir un receptari marcat per la presència del peix, també hi trobem força plats amb verdura, fruita, llegums i carn, sovint cuinats en cassola i amb el toc final de les picades, que els confereix el seu sabor més característic. I és que la picada amb xocolata és una particularitat local molt saborosa que, si no l’heu tastada ja, podeu descobrir en una recepta tant bona com efectiva com són els calarmars farcits amb mandonguilles a l’estil de Tossa.

Si sou dels que gaudiu amb les jornades gastronòmiques, al juny a Tossa us esperen les dels fideus a la cassola. Tot plegat una oportunitat més per gaudir d’una jornada turística de primera, amb visites a una vila amb un ric llegat patrimonial i una cuina mediterrània deliciosa. Per llepar-se’n els dits!

Autora: Carme Melià

Propostes per a tota la família

Vols gaudir d’una sessió de pilat walk entre vinyes mentre descobreixes on i com s’elabora el cava? T’agradaria trepitjar raïm? O, potser, ets d’un tarannà més tranquil i prefereixes descobrir el secrets del cava mentre gaudeixes d’un àpat relaxat entre ceps? Sigui quina sigui la teva opció, totes són possibles gràcies a la campanya La Verema del Cava que, per setè any consecutiu, mostra l’elaboració d’aquests escumós amb activitats i propostes suggerents per a tots els públics.

Des del 26 d’agost i fins al 25 de setembre, tots els dissabtes i diumenges de setembre, setze cellers del Penedès proposen un ampli ventall d’experiències lúdiques pensades per a públics reduïts: concerts entre vinyes, esmorzars de pagès, sortides per la natura amb bicicletes, brunchs i dinars entre ceps, sopars sota les estrelles, pilates entre vinyes, marxa nòrdica per camins rurals, trepitjada de raïm, activitats per als més petits de la família… Això sí, no et despistis perquè les activitats tindran lloc amb aforaments limitats i reserva prèvia. Consulta totes les opcions disponibles i adquireix les entrades en aquest enllaç.

Una triada de raïm màgica

El cava és un producte estretament associat a Catalunya, i molt especialment al Penedès, en haver esdevingut un dels vins més destacats i reconeguts i una beguda íntimament relacionada a la celebració de tot tipus de festes. Abans de gaudir de les activitats de La Verema del Cava, t’avancem una mica de la seva història que, segons la DO Cava, és la història d’un triomf: “La recompensa a l’esforç, l’enginy i creativitat d’un grup de productors i viticultors de mitjan del segle XIX que després de ser desafiats per la fil·loxera, van decidir començar de nou.” 

Les varietats autòctones de raïm macabeu, xarel·lo i parellada conformen la triada clàssica d’aquesta beguda escumosa. No és fins al 1959 que apareix per primera vegada la paraula cava en un document oficial i el 1972 es constitueix el Consell Regulador dels Vins Escumosos i s’aprova la denominació de cava per anomenar el que s’elabora a l’Estat espanyol.

El 2021, la DO Cava va aconseguir un rècord històric l’any 2021 amb un creixement del 17,34% i un volum d’expedicions de 252 milions d’ampolles. Unes xifres destacadíssimes, que podeu començar a degustar en petites quantitats com prendre una copa de cava sota les estrelles entre vinyes en alguns dels cellers participants a la campanya enoturística. Alceu la copa i brindeu per la verema del cava!

Autora: Carme Melià

Una gran família

Quan parlem de peix blau, parlem d’una àmplia família d’espècies que tenen en comú, no sols el color blavós de les escates, sinó un alta proporció de greix (entre el 5 i l’11%) que els diferencia dels anomenats peixos blancs, amb un índex de greix per sota del 5%. Es tracta, a més, d’un greix insaturat, del tipus omega-3, beneficiós per a l’organisme. I, per si això no fos suficient, el consum de peix blau és una bona font de proteïnes de qualitat, vitamines i minerals, sobretot fòsfor i iode, i -com a cirereta d’aquest pastís mariner- aporta poques calories. Vaja, un aliment rodó!

La denominació ‘peix blau’ engloba moltes espècies diferents, amb germans, cosins i parents diversos: des de la tonyina al peix espasa, passant pel salmó i el sorell, entre molts altres. Però les captures reconegudes com a peix blau de Tarragona són la sardina, el seitó, el sorell, la cavalla, el bis i la boga. Són peixos capturats amb mètodes de pesca artesans a la nit (arts d’encerclament o de la llum), i la mida de les captures està regulada i controlada.

Si vols tastar-los de primera mà, una molt bona oportunitat són les Jornades del Peix Blau de Tarragona, que l’Organització d’Empresaris d’Hostaleria organitza al mes de juny amb l’objectiu promoure la gastronomia a la ciutat a través d’un dels productes insígnies de la seva cuina i de la seva essència marinera. Allà, els podràs degustar en molts dels restaurants de la zona -no només durant les jornades-, però si el que t’agrada més és cuinar-los, continua llegint!

I l’anxova, de l’Escala!

Però, si busques tradició, a casa nostra en tenim una de ben saborosa al voltant d’un dels peixos blaus més destacats del litoral que ha donat lloc a un producte gastronòmic excel·lent amb nom i cognoms: l’anxova de l’Escala, aromàtica, saborosa i de gust intens. Ens referim a la tècnica de la salaó, que se la van empescar els antics grecs: una cultura mil·lenària que encara es manté ben jove. Per elaborar-les, només calen anxoves fresques, sal, herbes aromàtiques i espècies. I després es poden fer en salmorra (amb sal i aigua salada) o en oli (l’anxova primer es dessala i després es conserva en oli), es deixen madurar uns 8 mesos i, ja està, llestes per degustar i gaudir del sabor de mar!

D’una manera o d’una altra, l’important és l’aportació nutritiva que proporciona menjar peix blau. Així doncs, tria la varietat que més t’agradi -però, tingues en compte que és millor que sigui de pesca sostenible i de proximitat-, prepara una recepta ben fresca i gaudeix de les vacances a l’aire lliure amb un xut d’omega-3 que t’ajudarà a enfortir les neurones abans de la tornada a la feina!

Autora: Carme Melià

Meló, tallades refrescants

El meló, com hem dit, és un fruita rica en aigua i baixa en sucres, és un aliment hidratant ideal, ple de vitamina A -quan més taronja és la polpa, més betacarotens té- i de minerals, com el potassi i el magnesi. Potser t’agrada menjar-lo, simplement, a mossegades, gairebé com glops d’aigua dolcenca, però aquesta fruita -bé, hortalissa en realitat, perquè el meló pertany a la família de les cucurbitàcies, com el carbassó, la carbassa i el cogombre- és molt versàtil a la cuina. No cal que et limitis al popular meló amb pernil, també pots fer-ne una sopa ultrarefrescant (o un gaspatxo, és clar!), combinar-lo amb menta en un smoothie saludable i molt fresc, afegir-lo a una amanida d’estiu o fer-ne un gelat, un sorbet o un granissat, entre moltes altres propostes.

Cantalup, de pell de granota, groc, blanc, verd, gàl·lia… De polpa blanca o ataronjada. De melons n’hi ha de molts tipus, només has de triar el que més t’agradi. A casa nostra, se’n conrea un amb nom o cognoms: el meló d’Artesa de Segre. De fet, l’últim cap de setmana d’agost, aquesta població de la Noguera acull la Fira del Meló, emmarcada dins la Fira de Sant Bartomeu, especialitzada en el meló de secà, un producte autòcton de qualitats gastronòmiques excepcionals. Es tracta d’una varietat de meló adaptada als conreus d’horta de secà de les comarques de la Plana de Lleida: descobreix les seves característiques en aquest enllaç.

Préssecs, carnosos o sucosos

De préssecs, n’hi ha de molts colors (vermell, groc, ataronjat, blanc) i moltes varietats, però a casa nostra se’n consumeixen sobretot de dos tipus, els d’aigua i els de vinya. Rics en fibra i minerals, és la tercera pota del trident hidratant de l’estiu. El préssec té més calories que les altres dues fruites esmentades, però encara en baixa proporció i que queda compensat pel seu alt poder d’hidratació. Si volem parlar de préssecs de casa nostra amb noms i cognoms, destaquen els d’Ordal, els de la Ribera de l’Ebre i els de pinyana.

El préssec d’Ordal el pots tastar i comprar tots els caps de setmana de juny, juliol i agost, a Subirats (Alt Penedès), on té lloc el Mercat del préssec d’Ordal. Es tracta d’un préssec de gran qualitat amb gust i aroma intens i depenent de la varietat la seva carn pot ser de textura més carnosa o més sucosa. La varietat més coneguda és el préssec de vinya, d’un color groc intens, carnós i dolç, amb un petit toc àcid. És un dels productes singulars de la Xarxa Productes de la Terra.

El de pinyana és un préssec tardà, de mida gran, color clar i carn forta, que es conrea a la zona del Segrià i la Noguera. El primer cap de setmana d’octubre, a Alfarràs se celebra la Fira del Préssec de Pinyana, que enguany ja arribarà a la 28a edició. Pel que fa al préssec de la Ribera d’Ebre, aquest és de gust potent i de color vermell. En aquesta zona, se’n conreen de diverses varietats: de polpa groga, de polpa blanca, de pavia i nectarines.

Sigui de la varietat de sigui, el préssec també es pot fer servir a la cuina, ja siguin per elaborar postres tan bones com aquest préssec de vinya amb vi dolç o en plats de carn blanca a la cassola o passant-lo per la paella o la planxa, amb un toc de sucre. I, com sempre diem amb les fruites, es pot aprofitar la temporada alta -quan són més bones- per fer melmelades i confitures casolanes per gaudir-ne tot l’any.

Però, ja saps, si aquests dies de calorada tens set, aposta per menjar-te una tallada dolcenca de meló, hidratar-te amb un somriure de síndria amb llavors o sense o per refrescar-te clavant queixalades a un bon préssec. Guanyaràs el partit a la calor per golejada!

Autora: Carme Melià

23 marques, 100 productes gurmet

Un tast de vins sota el lema Catalunya, on el vi és cultura va donar el tret de sortida al Festival de Catalunya a Mèxic que, durant tot el mes de juliol, promociona els productes gastronòmics catalans al país centreamericà. El festival neix de la col·laboració i la unió d’esforços de la Delegació del Govern de Catalunya a Mèxic, El Palacio de Hierro i Prodeca per tal d’afavorir la presència del sector agroalimentari català a Mèxic i promoure les relacions comercials entre ambdós països. Es tracta d’un mercat important i en creixement per al sector català, ja que segons dades de Prodeca, les exportacions agroalimentàries a Mèxic han crescut en més d’un 33% en els darrers 10 anys.

Un total de 23 marques i més de 100 productes gurmet elaborats a Catalunya són els encarregats de posicionar els productes gastronòmics del país en aquest mercat estratègic per mitjà d’un punt de trobada comercial. Sota el lema Catalunya, on el menjar és cultura, els productes catalans es donaran a conèixer a tota la cadena de valor del mercat mexicà: compradors, importadors, distribuïdors i mitjans de comunicació, entre d’altres.

De fet, aquests productes arriben al consumidor mexicà per mitjà d’experiències amb tasts i degustacions, ja sigui de vins o de productes gastronòmics, i també amb la possibilitat d’assaborir plats típics de la cuina catalana, que es poden adquirir en els Food Corner dels establiments del Palacio de Hierro.

Principals exportacions gastronòmiques

Les exportacions a Mèxic del sector del vi i el cava català superen els 5,57 milions d’euros. Tot i això, els anomenats productes Fine Food lideren les exportacions gastronòmiques catalanes al país centreamericà: parlem de sucs vegetals, aigües, cerveses, begudes i liquats, amb 26,87 milions d’euros; seguits dels snacks, aperitius i productes de fleca i pastisseria (5,56 milions d’euros), i finalment dels plats preparats, brous, brous, conserves, confitures i melmelades (4,93 milions d’euros).

La segona categoria amb més exportacions és la dels olis vegetals (principalment oli d’oliva), mentre que el sector de la carn i els embotits n’ocupa la tercera posició. El Festival de Catalunya a Mèxic és una oportunitat del sector agroalimentari català per aprofundir i millorar el posicionament en el mercat mexicà per tal d’incrementar el nombre d’importacions de productes.

Autora: Carme Melià

Un fruit que enamora

Sembla ser que no només ens agrada mirar-nos el melic, sinó que també ens agrada menjar-nos-el! Per això, el tomàquet, la fruita amb melic dels antics asteques, és una de les hortalisses més consumides a casa nostra. En mengem al llarg de l’any (es conreen en hivernacles), però quan de veritat ens delectem amb el seu sabor dolcenc i la seva textura carnosa és a l’estiu, quan és el temps dels tomàquets de debò, dels que maduren al sol i presenten el gust característic d’un fruit que ens enamora.

Els tomàquets, amb varietats dispars, són l’alegria de la temporada, amb un color seductor i una versatilitat culinària que dona per omplir més d’un receptari, ja sigui menjats en cru o bé passats pels fogons: en amanides diverses com aquesta de bacallà, per fer sucs i sopes (començant pel gaspatxo, of course!, i continuant amb un oliaigua menorquí); en sofregits i salses (des del romesco al quètxup casolà); secs, en escabetx, fregits (com als que fa referència el títol de la pel·ícula Tomàquets verds fregits), escalivats, farcits d’arròs o de verdures, en un tàrtar, en una coca de trempó… i, és clar, per sucar el popular pa amb tomàquet!

I, per què no?, aprofita l’exuberància tomaquera de l’estiu per fer conserves i melmelades per gaudir de l’alegria de l’estiu tot l’any. En aquest enllaç trobaràs adreces on trobar alguns dels millors tomàquets que es fan a Catalunya.

Singulars i festius

Com el pometa del Maresme, el del Vallès Oriental i el mandó de Collserola, el tomàquet del Bages és un dels productes singulars de la Xarxa Productes de la Terra, per les seves característiques úniques que el distingeixen de la resta i per estar arrelat a un territori concret on es produeix. És l’estrella de l’horta de la seva comarca i, fins i tot, té festa pròpia. Una proposta que arriba a la sisena edició i que tindrà lloc ben aviat, del 18 al 23 de juliol a Manresa.

La Festa del Tomàquet del Bages inclou degustacions, tastos, visites a productors, tallers i un acte central que és el Mercat del Tomàquet, que el dissabte dia 23 concentrarà diferents productors al passeig Pere III de Manresa que oferiran el seus productes. Conreat a les valls del Montcau, el tomàquet del Bages és buit per dintre i té un gust lleugerament dolç i refrescant. També conegut com a tomàquet de Montserrat, té diverses subespècies com el tomàquet rosa del Cardener o el rosa de Mura, cadascun d’ells amb una personalitat molt marcada.

I sent territori tomaquer com som, aquesta no podia ser l’única festa dedicada a l’hortalissa vermella. Santa Eulàlia de Ronçana, al Vallès Oriental, també celebrarà ben aviat la dotzena Fira del Tomàquet: el 23 i 24 de juliol, al Centre Cívic i Cultural La Fàbrica de 9 a 14 h, amb tallers, visites a l’hort, tasts de varietats antigues i la presentació i degustació del gaspatxo Termal, elaborat amb aigües minero-medicinals de Caldes de Montbui i tomàquet de proximitat. Consulta tots els detalls de la programació en aquest enllaç.

Però si el que vols és predicar amb l’exemple, aleshores la teva cita són les jornades gastronòmiques. Tomàquet al plat, del 8 al 24 de juliol, et dona opció de tastar als restaurants de Santa Eulàlia de Ronçana els plats elaborats amb tomàquets de varietats locals dels productors del municipi i de la comarca. D’altra banda, pots optar per les Jornades gastronòmiques del tomàquet, del 22 al 31 de juliol, amb plats elaborats amb tomàquets dels horts de Caldes de Montbui.

Opcions diverses per festejar amb la gran hortalissa de l’estiu sense por a posar-nos vermells com un tomàquet!

Autora: Carme Melià

Mes enllà de l’aperitiu

Els musclos són un marisc molt bo, gastronòmicament parlant, però també són una molt bona font de proteïnes d’elevada qualitat i un dels aliments més rics en ferro de fàcil absorció, amb un baix contingut en greixos i calories. Ideals per a l’operació biquini!

Si vols menjar-ne, et donem un llistat de restaurants on en preparen de ben bons. Però si el que vols és cuinar-los a casa, has de saber que es poden preparar de moltes maneres, tot i que sovint simplement cal coure’ls uns minuts al vapor (no et passis amb l’aigua, només els hi calen unes poques cullerades i uns minutets de cocció) amb un raig de llimona i ja tindràs un entrant o un aperitiu deliciós.

Els musclos són un aliment molt versàtil a la cuina, ja que també es poden preparar arrebossats (coneguts com a tigres), en vinagreta, en suc, en escabetx, al forn, en paelles a la graella, etc. I, fins i tot, acompanyar-los de patates rosses!, com fan a Bèlgica, on aquest marisc és plat nacional: moules et frites. Ah, i com que som fans de la cuina d’aprofitament, no llancis l’aigua de cocció dels musclos, és ideal per enriquir un arròs o un altre plat mariner.

Vols assegurar-te el triomf a la taula? Doncs, primer assegura’t que la matèria primera sigui de qualitat: compra els musclos vius, amb olor de mar i ben tancats. Després, ja a la cuina, comença per una recepta típica i molt popular, però deliciosa: els musclos a la marinera. N’hi ha tantes versions com cuiners o com receptes de macarrons de la iaia, però, facis la que facis, sobretot, no deixis de sucar-hi pa!

Marisc de proximitat

El musclo del Delta de l’Ebre, a més d’un producte de proximitat d’èxit, és també un atractiu turístic de la zona amb la possibilitat de fer rutes guiades per descobrir el procés de producció i criança d’aquest mol·lusc i de degustar-lo a dins del mar en les muscleres, com les de l’Aví Agustí (creada als anys 80, va ser la primera musclera visitable) o la del Musclarium (una de les més grans del Delta).

I no només de musclos viu el Delta de l’Ebre! A les badies del Fangar i dels Alfacs també es cultiven altres mariscs ben bons com l’ostra arrissada i les cloïsses. Les ostres del Delta tenen la carn fina i gustosa, i de cloïssses se’n conreen dues espècies; la japonica i la fina. Un altre dels productes locals és la galera, un crustaci de qualitat, molt típic de la zona, tant que fins i tot té la seva pròpia jornada gastronòmica als mesos de febrer-març, on es converteix en protagonista dels menús dels municipis mariners de voltant.

El marisc com veiem és tot un món (o tot un mar, millor dit!) i n’hi ha tanta varietat que ens permet menjar de manera sana i variada. Com explica el Gremi de Peixaters de Catalunya, menjar-ne té molts beneficis per a l’organisme, per tant, gaudim de la varietat i diversitat que ens ofereixen aquests productes de proximitat, especialment durant els mesos d’estiu. Visca la closca!

Autora: Carme Melià

El sabor més pur

Amb l’arribada de les peres de Sant Joan al mercat, encetem l’estiu i la temporada d’aquesta fruita fresca. Són unes peres petites, primerenques, de les que fan ‘crec’ quan les hi claves mossegada. Dolces, de sabor pur i molt saboroses, provenen de conreus de Tarragona i Lleida. Tot i que se solen menjar directament -no cal pelar-les- també les pots passar pels fogons per elaborar receptes ben bones, com les típiques i delicioses peres al vi, o també com a guarnició de guisats de pollastre o vedella, i, és clar, també en postres com la macedònia, les melmelades o els pastissos de fruita.

Aquesta varietat, però, només és una de les moltes que es poden trobar, ja que la pera és una fruita dolça molt habitual a Catalunya i té moltes varietats, de diferents colors, textures i gusts (Ercolina, Blanquilla o d’aigua, Williams, Llimonera, Conference, Bosc, Magallona, Alexandrina…) i, fins i tot, té una DOP específica: la DOP Pera de Lleida. I no és per a menys, ja que, segons dades del 2020, Catalunya és el 18è productor mundial de pera, sent la Unió Europea el mercat natural per a l’exportació. En definitiva, una fruita que és la repera de bona i variada!

Sucoses i carnoses, per a tot tipus de plats

Una altra pera amb nom i cognom és la de Puigcerdà que, després d’anys en retrocés, es torna a comercialitzar, tot i que de manera encara molt limitada i sobretot per al consum local. És, però, una pera reconeguda, que ja es conreava a l’Edat Mitjana i que es considerava un regal digne per a cavallers i personatges rellevants que visitaven la vila.

Es tracta de la varietat de pera Doyenné de comice, una pera de polpa fina, gustosa, perfumada i  dolça. Una recepta molt tradicional de la comarca de la Cerdanya lligada a aquest producte és l’ànec amb peres, tot i que també la pera de Puigcerdà també es consumeix fresca o en tota mena de plats dolços.

La pera és una fruita, sucosa i carnosa, amb moltes propietats nutritives, d’efecte saciant per l’alt contingut en fibra, hidratant, de digestió fàcil i saludable, el seu consum aporta molt poques calories. Tot i que se solen menjar directament, hi ha moltes receptes, dolces i salades, en les que en són un ingredient destacable. No dubtis a tastar-ne algun, són plats energètics i saborosos.