Generalitat de Catalunya.
Avís legal |Afegir a favorits | Recomanar a un amic
És un bolet de la familia de las rusulàcies i el podem trobar als boscos de pins pels voltants de la tardor. Té un barret molt carnós i ample en forma embut quan és gran i cóncau quan és petit. És de color atarojat-vermellós i amb ocasionals taquetes verdes i el peu és gruixut i buit per dins. Pel que fa al seu sabor, és intens i una mica amargant al final i la carn, melosa, desprèn una aroma plaent i boscana. La millor manera de menjar-lo és fer-lo a la llauna o a la brasa, amb un senzilla picada dall i julivert i un raig doli a discreció, encara que accepta altres preparacions, com guisats de carn.
| gen | feb | mar | abr | mai | jun | jul | ago | set | oct | nov | des |
![]() | ![]() | ![]() | ![]() |
En trobem de frescos en temporada i en conserva tot l’any en alguns mercats i botigues especialitzades.
Com a bolet que és, està constituït principalment per aigua, fibra, vitamines i minerals. No aporten gens de greix i pocs hidrats de carboni. Quan estan secs, es concentren tots els seus components, de la mateixa manera que ho fan que els seus sabors i aromes. Nutricionalment, es poden encabir dins del grups de verdures i hortalisses, de les quals es recomana una consum diari. A més, els bolets són una de les poques fonts, no marines, de iode. Són eneficiosos també pel seu contingut en fòsfor, necessari per la formació d'ossos i dents, i ergosterol, un compost que es transforma en vitamina D, la qual afavoreix una correcta absorció del calci.

