Vi DO Costers del Segre

Vi DO Costers del Segre

Els vins elaborats a les comarques de ponent estan vivint un procés expansiu i de valoració a través de la projecció que està assolint la DO Costers del Segre.

Begudes (vi, cava, licors, cerveses)

La DO Costers del Segre ocupa una superfície conreada d’aproximadament 4000 Ha. El contrast tèrmic del clima continental s’accentua en aquest cas amb una insolació elevada i una pluviositat escassa. L’àrea de la DO està dividida en set territoris repartits al llarg de tota la conca del riu Segre i del Pirineu lleidatà que presenten diferències climàtiques i de sòl: Raimat, Artesa de Segre, Valls del Riu Corb, les Garrigues, Pallars, Segrià i Urgell. Raimat és una zona de varietats selectes, que produeix vins blancs de gran finor i delicadesa i negres equilibrats. La subzona Artesa presenta un clima molt extremat, amb hiverns rigorosos, que propicia el conreu de varietats resistents, com ara Macabeu, Monastrell i Cabernet Sauvignon. La Vall del Riu Corb i les Garrigues són terres seques, àrides, amb una alta insolació, que atorguen a la vinya una maduració i salinitat excel·lents i produeixen vins blancs i negres de graduació alcohòlica destacada. La subzona del Pallars presenta les vinyes situades a major altitud, mentre que les subzones del Segrià i l’Urgell presenten les característiques climàtiques pròpies de la plana de Lleida.

 


Territori


Distintius

  • Inventari de Productes de la Terra
Gastroteca

Calendari de temporada

  • GEN
  • Feb
  • Mar
  • Abr
  • MAi
  • JUN
  • JUL
  • AGO
  • SET
  • OCT
  • nov
  • DEs

Informació complementària

Les vinyes formen part del paisatge de les terres de la Plana de Lleida des de l’Antiguitat. Des de l’edat mitjana, els ordes religiosos i els centres eclesiàstics van ser els principals productors de vi, un aliment que formava part de la dieta habitual del pagesos. Un cop superada la crisis de la fil·loxera, ja encetat el segle XX i que va comportar la substitució dels ceps tradicionals, aquestes terres van començar un procés de desenvolupament dels conreus i les tècniques d’elaboració de vins que significaran la renovació dels vins tradicionals en benefici d’una línia orientada a la comercialització dins i fora de Catalunya. Això ha propiciat que algunes zones, com ara les Garrigues, que havien orientat els conreus bàsicament cap a l’olivera i els cereals, hagin reprès la producció de vins.


Atributs i propietats nutricionals

En el conjunt de les set subzones hi predomina l’elaboració de vins blancs lleugers i moderadament aromàtics, entre els quals en trobem de clàssics fets amb Xarel·lo, Parellada o Macabeu, o de més nous fets amb Chardonnay, Sauvignon blanc o Riesling. Els vins rosats, frescos, amb aromes afruitats, bon cos i prou acidesa, han assolit una gran qualitat i s’elaboren amb la varietat Trepat, junt amb Pinot noir, Ull de llebre o Cabernet Sauvignon. Pel que fa als vins negres, s’elaboren sobretot amb Cabernet Sauvignon, Pinot noir, Merlot i Ull de llebre, i són de color intens, profunds, equilibrats, amb aromes del bosc i bon cos. Totes les graduacions oscil·len entre el 9,5º i el 13,5º , excepte els vins d’agulla, compresos entre el 9 i l’11. Els blancs i els rosats sotmesos a criança han de tenir un període mínim d’envelliment d’un any. Els negres hauran d’envellir un període mínim de dos anys, dels quals almenys sis mesos han de ser en envàs de roure.
Els vins d’aquesta DO presenten una gran projecció, fet que afavoreix trobar-los ben distribuïts tant a dins com a fora de Catalunya. La seva diversitat i la gran qualitat els fan adequats per acompanyar tant els plats de la cuina més tradicional com les receptes més innovadores.