Ratafia catalana

Ratafia catalana IGP

La ratafia és un licor tradicional fet a partir de la maceració de nous verdes i diversitat d'herbes i plantes, molt arrelat en diferents comarques catalanes. A la UE, la ratafia catalana està reconeguda com a Indicació Geogràfica Protegida (IGP).

Begudes (vi, cava, licors, cerveses)

A l’actualitat, la ratafia catalana és una beguda espirituosa elaborada, bàsicament, amb nous tendres el sabor de les quals es completa amb diverses plantes aromàtiques. La varietat d’herbes que poden emprar-se i les combinacions possibles són  infinites:  menta, marialluïsa, sàlvia, farigola, alfàbrega, espígol, brioda, sajolida… A banda de les herbes, a la mescla s’hi poden afegir també un nombre indeterminat d’espècies, essent les més freqüents la canyella i la nou moscada, però sempre com a mínim ha  d’incloure marialluïsa, canyella, clau i  nou moscada. La ratafia presenta una coloració característica de caramel, més o menys intensa segons la fórmula emprada. El gust és dolç i intens, mentre que la textura manifesta diferències en l’espessor segons l’elaborador. La ratafia s’elabora amb una maceració hidroalcohòlica de nous verdes durant un temps mínim de tres mesos i la incorporació de les herbes i les espècies. Un cop obtingudes les maceracions, es decanten els líquids i s’hi afegeix sucre, alcohol i aigua fins aconseguir la graduació alcohòlica convenient. El producte elaborat se sotmet a envelliment en recipients de fusta i durant un període mínim de tres mesos. El producte final té una graduació alcohòlica d’entre el 24 i el 30 % del volum i 100/400 g per litre de sucres. Un  cop envasada, la  ratafia pot ser conservada durant molt de temps, tant en les instal·lacions de l’elaborador com a casa.


Territori


Distintius

  • Inventari de Productes de la Terra
Gastroteca

Calendari de temporada

  • GEN
  • Feb
  • Mar
  • Abr
  • MAi
  • JUN
  • JUL
  • AGO
  • SET
  • OCT
  • nov
  • DEs

Informació complementària

La ratafia és un licor destil·lat que entronca amb l’elaboració de licors d’herbes, la qual s’estén des de l’antiguitat, o altres begudes elaborades a casa, com ara el vi de nous. Ratafies serien tots els licors que es basen en un fet d’aiguardent o d’anís o bé d’una barreja de tots dos, amb possible addició de sucre i maceració de nous verdes i plantes (herbes, espècies, escorces, flors). En alguns casos hi predomina algun dels ingredients, ja siguin les nous, una herba o una fruita com ara la cirera. En aquesta definició tenen, així doncs, cabuda un bon nombre de varietats, de les quals en són testimoni tant les diferències existents en les formes d’elaboració comercial com les ratafies domèstiques que encara s’elaboren a moltes cases. La recepta més antiga coneguda de ratafia data del 1842 i ve de la Selva. Forma part d’un extens receptari de Francesc Rosquellas en el qual consten diferents receptes de licor, de cuina, de remeis casolans i d’ungüents medicinals. L’àmbit tradicional d’elaboració d’aquests licors eren les cases de pagès: cada pagès elaborava la seva ratafia, la qual formava part del ventall de begudes que consumia. Avui dia, l’elaboració resta en mans d’empreses especialitzades.


Atributs i propietats nutricionals

La producció dels petits elaboradors sol restar tota o en la seva major part a les comarques de producció, mentre que els grans elaboradors són presents arreu del Principat. Es comercialitza en tot tipus de botigues, supermercats i grans superfícies. Consumida amb assiduïtat durant totes les èpoques de l’any, els moments preferents de consum són durant la sobretaula i a temperatura ambient, però també freda, com a aperitiu i com a producte de consum nocturn. A la sobretaula se sol acompanyar de fruita seca, galetes i d’altres productes.