L'Alta Ribagorça i les altres comarques boletaires de Catalunya tenen la tradició de fer conserves de bolets, d'entre les quals destaquen els assecats.
Els bolets secs són bolets que han estat sotmesos a un procés de deshidratació per tal de conservar-los durant un llarg període de temps. El procés d’assecat es pot aplicar a diverses espècies de bolets: carreretes, ceps, fredolics, llenegues blanques, llenegues negres, moixernons, rovellons… Cadascuna presenta unes característiques determinades i les formes que adopten un cop assecades són molt variades. El color oscil·la entre diverses tonalitats del marró, mentre que la textura és més aviat dura i rugosa. Les mides acostumen a ser d’entre 5 i 7 cm. Hi ha dos cicles de recol·lecció, un a la primavera i un altre a la tardor. Per assecar-los, es posen els bolets damunt teles metàl·liques en espais tancats, anomenats assecadors, on s’assequen per ells mateixos. El temps d’assecat depèn del grau d’humitat que tinguin i del vent. Un cops secs es posen en fred, de manera que poden conservar-se i durar fins a un any.
Les formes tradicionals de conservar els bolets han estat ben diverses. Una era confitar-los en sal, una conserva que es podia fer amb totes les varietats, escaldant-los primer i posant-los després en salmorra. Una altra era confitar-los amb vinagre, amb oli o fins i tot amb vi ranci, xerès o algun destil·lat alcohòlic, com ara el brandi. Però una de les formes de conserva més estesa eren els bolets assecats.
Els bolets s'envasen en capses i bosses de plàstic de mides diverses, habitualment de 100 g a 350 g, que van etiquetades amb el nom del bolet corresponent, les quals són comercialitzades per tot Catalunya. A la comarca de l'Alta Ribagorça se'n consumeixen molts per cuinar, sobretot a la primavera. Els rovellons, els moixernons, les carreretes i els ceps són els més apreciats a la comarca.