Ànec mut del Penedès

L'ànec mut pertany a una raça criada a les zones rurals al voltant de Vilafranca des del segle XVI. La criança d'aquesta raça d'ànec ha revifat, juntament amb els galls de raça Penedès, des del 1990 i actualment és una de les més apreciades perquè la seva carn és menys greixosa que la d'altres espècies d'ànec.

Aviram i ous

Criat a les zones rurals al voltant de la ciutat de Vilafranca del Penedès des del segle XVI, l’ànec mut presenta una carn de gran qualitat, menys greixosa i amb una pell molt fina. La carn de l’ànec mut també més consistent i més fosca que la d’altres ànecs, pel que s’erigeix com un dels productes més apreciats de la comarca pels restauradors. La criança d’aquesta espècie d’ànec ha revifat des dels anys noranta i es desenvolupa essencialment al corral. L’ànec mut ha de menjar un mínim d’un 70% de cereals o derivats per tal de que la carn sigui consistent. Després d’una primera etapa de consum de pinso, se’ls alimenta amb blat, blat de moro i restes de  menjar. Se sacrifiquen aproximadament a les vint setmanes de vida. La femella pesa uns dos quilos, mentre que el mascle pot arribar als quatre quilos de pes.

 


Territori


Distintius

  • producte_singular@2x
  • Inventari de Productes de la Terra
Gastroteca

Calendari de temporada

  • GEN
  • Feb
  • Mar
  • Abr
  • MAi
  • JUN
  • JUL
  • AGO
  • SET
  • OCT
  • nov
  • DEs

Informació complementària

El trobareu comercialitzat a les polleries de la comarca i a la Fira del Gall de Vilafranca del Penedès.


Atributs i propietats nutricionals

Si es consumeix sense pell, la carn és magra, és a dir, té poca quantitat de greixos. En canvi, si es consumeix amb la pell ens aporta molta energia, perquè els ànecs acumulen grans quantitats de greix sota la pell com a reserva. A més a més, conté minerals com el ferro, que és de fàcil digestió i s'absorbeix fàcilment, el fòsfor, el zinc i la vitamina B1, que hi són abundants. Es pot consumir lliurement si és sense pell, ja que es tracta d'una carn blanca com la del pollastre. Si ens agrada consumir-lo amb la pell, també és una bona opció, sempre que sigui ocasionalment i dins d'una alimentació variada i equilibrada.