De crema, de llardons, amb fruita confitada… Les coques són el dolç tradicional de la revetlla de Sant Joan, que celebra el solstici d’estiu, però també es consumeixen en altres revetlles com la de Sant Pere i la de Sant Jaume. Antigament, tenien forma rodona, amb un forat al mig, en record al disc solar. Normalment, la massa es fa amb farina de força, llevat, llet, ous, mantega, pela de llimona ratllada, sucre, anís i sal. Poden ser farcides, o bé incorporar fruita confitada, pinyons i sucre, per sobre.
Who
Pastissers
La revetlla de Sant Joan és una de les cites marcades en el calendari dels pastissers catalans que, enguany, veuen amb optimisme i esperen superar els 1,8 milions d’unitats venudes el 2019. El bon temps, el cap de setmana llarg i les ganes de celebració auguren una campanya de record. Els pastissers destaquen que la tendència de consum tendeix a coques més petites, per poder tastar-ne de diferents varietats.
Where
A tot el territori català
Les coques en general, dolces o salades, són molt populars a Catalunya i se’n mengen tot l’any. Les de Sant Joan, en concret, són dolces i se solen acompanyar de vi dolç o cava. Deriven del tortell amb ous que es menjava antigament i, inicialment, es feien amb pasta adobada ensucrada i pinyons, Posteriorment, la recepta va incloure cireres i altres fruites confitades. L’origen de les coques prové d’aprofitar les masses de pa que no s’havien inflat. Aquestes es coïen i s’ensucraven, donant lloc a unes postres.
Find out more
Els pastissers esperen recuperar les vendes
El Gremi de Pastisseria de Barcelona espera que la campanya de Sant Joan d’aquest any recuperi, i fins i tot superi, les vendes prepandèmiques: el juny del 2019 es van vendre més d’1,8 milions de coques. La coincidència d’un cap de setmana llarg, perquè Sant Joan és divendres, amb el bon temps, l’arribada de turisme i les ganes de celebrar una revetlla sense restriccions auguren una campanya que pot arribar a xifres de rècord. Les coques més venudes solen ser les de crema, les de brioix amb fruita confitada i la fullada de llardons. Les farcides (de xocolata, crema, nata…) cada vegada tenen més adeptes, i alguns pastissers també s’atreveixen a innovar amb propostes de sabors i farciments diferents (lemon pie, festucs, matxa…). Fins i tot, algunes gelateries artesanes han creat, els últims anys, gelats amb gust de coca de Sant Joan.
Pel que fa als preus, el president del col·lectiu pastisser, Antoni Bellart, assegura que la intenció és mantenir-los tot i l’augment generalitzat dels costos a casusa de la inflació: “La majoria de pastissers reduïm marge i mantenim preus”, assegura.
Si voleu fer a casa una coca de Sant Joan tradicional, trobareu la recepta aquí.
La coca de llardons és una de les varietats tradicionals que es mengen la revetlla de Sant Joan
Les millors coques de Catalunya
L’agència Sr. i Sra Cake ha premiat les millors coques del país en la quarta edició d’un concurs que va congregar amb més de 200 coques participants, en cinc categories diferents. La millor Coca Tradicional va ser la presentada pel Forn de Pa i Pastisseria Gil, de Barcelona, que va destacar per la qualitat del seu brioix de massa mare. La Pastisseria i Fleca Cal Parra, d’Olost, es va endur el premi a la millor Coca de Crema i Pinyons, per la disposició i quantitat perfecta de crema.
L’Atelier de Barcelona va presentar la coca més original amb una combinació de Tatin i brioix. La coca cruixent de llardons de la pastisseria Viñallonga de Montornés del Vallès va endur-se el premi en la categoria de Llardons i la Pastisseria Brunells de Barcelona va conquerir el jurat amb una coca de format rodó en la categoria de Xocolata.
Coca de llardons (lard pie)
Artesanes i de qualitat
Per assegurar l’èxit de la coca, el Gremi de Pastisseria apunta que les fermentacions llargues i lentes de la massa donen peu a un dolç esponjós i aromàtic, que s’ha d’elaborar amb productes de qualitat i es menja acabada de fer, per evitar l’ús de conservants. Tot i que es fan de formes diverses, la més tradicional és l’ovalada i, segons la tradició, ha de ser el doble de llarga que d’ampla, i amb els angles arrodonits, per mostrar la proporció entre el dia i la nit en Sant Joan, la més curta de l’any.
Per aquestes mateixes dates, a Ciutadella se sol menjar la coca bamba (o ensaïmada de Menorca) amb motiu de les festes patronals de Sant Joan; un dolç també habitual en les festes d’altres poblacions de l’illa, acompanyada de xocolata calenta. D’altra banda, al sud del País Valencià també es tradicional menjar una coca tapada de tonyina, que s’anomena de Sant Joan.
Algunes de les coques presentades al concurs del 2022
Fira de Barcelona s’engalana per acollir els salons Alimentaria & Hostelco i Barcelona Wine Week
Author: Carme Gasull
What
Coca de San Juan
De crema, de llardons, amb fruita confitada… Les coques són el dolç tradicional de la revetlla de Sant Joan, que celebra el solstici d’estiu, però també es consumeixen en altres revetlles com la de Sant Pere i la de Sant Jaume. Antigament, tenien forma rodona, amb un forat al mig, en record al disc solar. Normalment, la massa es fa amb farina de força, llevat, llet, ous, mantega, pela de llimona ratllada, sucre, anís i sal. Poden ser farcides, o bé incorporar fruita confitada, pinyons i sucre, per sobre.
Who
Pastissers
La revetlla de Sant Joan és una de les cites marcades en el calendari dels pastissers catalans que, enguany, veuen amb optimisme i esperen superar els 1,8 milions d’unitats venudes el 2019. El bon temps, el cap de setmana llarg i les ganes de celebració auguren una campanya de record. Els pastissers destaquen que la tendència de consum tendeix a coques més petites, per poder tastar-ne de diferents varietats.
Where
A tot el territori català
Les coques en general, dolces o salades, són molt populars a Catalunya i se’n mengen tot l’any. Les de Sant Joan, en concret, són dolces i se solen acompanyar de vi dolç o cava. Deriven del tortell amb ous que es menjava antigament i, inicialment, es feien amb pasta adobada ensucrada i pinyons, Posteriorment, la recepta va incloure cireres i altres fruites confitades. L’origen de les coques prové d’aprofitar les masses de pa que no s’havien inflat. Aquestes es coïen i s’ensucraven, donant lloc a unes postres.
Find out more
Alimentaria & Hostelco 2022: principals novetats
La innovació, la gastronomia i la gestió vinculada a la sostenibilitat i la responsabilitat social definiran el programa d’activitats d’ambdós salons, que combinarà els seus continguts clàssics amb experiències i coneixements sorgits en l’entorn empresarial després de la pandèmia.
Alimentaria 2022 reflectirà el boom que viu la proteïna vegetal, amb tota mena de novetats pensades per a persones veganes, vegetarianes o flexiterianes. Aliments funcionals i productes amb innovadors sabors o formats completen l’oferta que sorprendrà el visitant. Aquestes tendències, al costat d’imperatius com la digitalització i la sostenibilitat, centraran les conferències de The Alimentaria Hub, on 200 experts analitzaran com menjarem en els pròxims anys. A més d’acollir la mostra de productes innovadors Innoval, The Alimentaria Hub serà el gran àgora d’Alimentaria sobre l’alimentació del futur. Centrarà el seu programa de ponències en dos grans desafiaments del sector: la sostenibilitat i la transformació digital. També s’analitzaran tendències com els nous hàbits en retail, la preocupació per una alimentació saludable o el boom de la proteïna alternativa.
International Pavilions, l’àrea que agrupa la majoria de l’oferta internacional d’Alimentaria, comptarà enguany amb sis noves incorporacions, que acudeixen al saló per primera vegada. Es tracta del Brasil, Eslovàquia, Austràlia, el Canadà, els Emirats Àrabs Units i Puerto Rico.
I amb l’objectiu de seguir intensificant la internacionalització de les empreses espanyoles i d’obrir noves oportunitats de negoci a l’exterior, Alimentaria & Hostelco han convidat 1.400 compradors de 68 països. El programa Hosted Buyers, organitzat en col·laboració amb l’ICEX, facilita el contacte comercial entre els expositors i aquest selecte grup de compradors, i es preveu que en els quatre dies de celebració es puguin organitzar més de 12.500 reunions de negocis.
D’altra banda, la gastronomia revalidarà la seva condició de pilar estratègic i diferencial del saló al congrés The Experience Live Gastronomy amb un programa de cuina en directe, tallers, tastos i presentacions de tècniques culinàries en gastronomia sostenible, territori, la recuperació de tradicions i la recerca d’aliments del futur, entre altres tendències. En els sis escenaris d’aquest gran espai gastronòmic hi participaran més de 30 xefs de referència amb més de 36 estrelles Michelin entre tots ells.
A més, es presentarà l’Hostelco Live Hotel, que recrearà les diferents estances d’un hotel i se celebrarà l’Hostelco Live Arena, un espai on es concentraran debats, xerrades i ponències que duran a terme més de 80 experts en restauració i hoteleria per abordar qüestions relacionades amb el disseny, l’interiorisme, la sostenibilitat, els nous conceptes de negoci, la ‘hiperpersonalització’ per generar experiències úniques, i l’ús de tecnologies disruptives.
Espai Producte i Espai Catalunya: l’alimentació com un fet cultural
Amb l’objectiu d’explicar la Catalunya gastronòmica i agroalimentària, el seus valors, la cuina i els productes, el saló Alimentaria & Hostelco acollirà un programa de sessions de cuina en directe i ponències dins el Catalonia HUB, dos espais diferents amb una protagonista compartida: l’alimentació, com a fet cultural.
Durant els quatre dies de certamen, l’Espai Producte comptarà amb una vintena de presentacions comercials, trobades i degustacions en un format reduït i un aforament limitat a unes 15 persones mentre que a l’Espai Catalunya s’hi realitzaran sessions de cuina en directe, a més de ponències i xerrades vinculades a la cultura del menjar. De fet, en l’edició d’enguany s’ha apostat per un nou format: converses entre professionals de diverses disciplines culturals i reputats xefs catalans.
Sota la marca ‘Catalunya, on el menjar és cultura’, Prodeca també organitza la participació agrupada de les empreses catalanes a Alimentaria & Hostelco 2022 en tres dels salons que la fira disposa en aquesta edició. Amb una superfície expositiva de 4.500 m², el saló amb més empreses catalanes sota aquest paraigua —55 en total— és el de Lands of Spain, l’aparador de les últimes tendències alimentàries que inclourà també els subsectors de dolços, snacks, olis, aliments associats a la dieta mediterrània i productes delicatessen i ecològics.
Així mateix, Prodeca estarà present als salons Interlact, el certamen dedicat al sector làctic, i Intercarn, esdeveniment referent del sector carni, amb la participació de 8 i 3 empreses catalanes, respectivament.
Barcelona Wine Week 2022: algunes dades
Dins del saló, l’àrea BWW Lands creix un 30% respecte a la primera edició i reunirà bona part de les Denominacions d’Origen Protegides (DOP) espanyoles i BWW Brands concentrarà algunes de les marques vinícoles més emblemàtiques i reconegudes, juntament amb empreses que ofereixen equips, accessoris i serveis per al sector del vi.
D’altra banda, les varietats autòctones com a referents d’una viticultura sostenible seran l’eix principal de gran part de les activitats que tindran lloc a BWWHub, l’àrea on, de la mà de prop de 80 experts, se succeiran més de 30 sessions orientades a potenciar les experiències formatives i sensorials lligades al vi, algunes de les quals també estaran enfocades al negoci. L’enoturisme 4.0, la digitalització, la innovació i les oportunitats de negoci seran altres temes centrals de les sessions programades en què intervindran reconeguts experts i sommeliers.
Així mateix, BWWGastronomy serà l’espai on es posarà en valor el vi a la restauració a través de les seves propostes de maridatges. I tots els assistents al saló podran gaudir de ‘Wine Tasting Journey / Hidden grapes’, una barra de vins de 47 varietats autòctones minoritàries. En aquest ampli espai d’autotasts es podran tastar 57 referències acuradament seleccionades de petites produccions, moltes de les quals són difícils de trobar al mercat.
Barcelona Wine Week també impulsa la seva clara vocació internacional contribuint a la reactivació del mercat del vi, propiciant la culminació de negocis i afavorint l’exportació. Per això, mitjançant el programa Hosted Buyers, visitaran el saló per reunir-se amb els expositors prop de 350 compradors internacionals de vi procedents de 40 països, principalment d’Europa, Llatinoamèrica i Amèrica del Nord.
Paral·lelament, de l’1 al 8 d’abril, el programa BWW Likes the City involucrarà diversos establiments de restauració, hostaleria, botigues especialitzades i espais culturals repartits per la ciutat de Barcelona, que mostraran la seva complicitat amb el món del vi oferint tasts, degustacions, maridatges i altres experiències tant als professionals que visitin la fira com als ciutadans interessats en la cultura vinícola.
En el marc del BWW Likes the City, tindran lloc diferents activitats com ara la la celebració de la G-Night, la gran festa de la Garnatxa, organitzada per l’Associació Terra de Garnatxes al Palau Robert de Barcelona, on cellers catalans i d’arreu del món donaran a tastar vins elaborats amb aquesta varietat.
‘Rebrot 2022’, ‘B-Delicious’ i ‘All Those Food Market’: tres esdeveniments gastronòmics per celebrar la primavera
Author: Carme Gasull
What
Coca de San Juan
De crema, de llardons, amb fruita confitada… Les coques són el dolç tradicional de la revetlla de Sant Joan, que celebra el solstici d’estiu, però també es consumeixen en altres revetlles com la de Sant Pere i la de Sant Jaume. Antigament, tenien forma rodona, amb un forat al mig, en record al disc solar. Normalment, la massa es fa amb farina de força, llevat, llet, ous, mantega, pela de llimona ratllada, sucre, anís i sal. Poden ser farcides, o bé incorporar fruita confitada, pinyons i sucre, per sobre.
Who
Pastissers
La revetlla de Sant Joan és una de les cites marcades en el calendari dels pastissers catalans que, enguany, veuen amb optimisme i esperen superar els 1,8 milions d’unitats venudes el 2019. El bon temps, el cap de setmana llarg i les ganes de celebració auguren una campanya de record. Els pastissers destaquen que la tendència de consum tendeix a coques més petites, per poder tastar-ne de diferents varietats.
Where
A tot el territori català
Les coques en general, dolces o salades, són molt populars a Catalunya i se’n mengen tot l’any. Les de Sant Joan, en concret, són dolces i se solen acompanyar de vi dolç o cava. Deriven del tortell amb ous que es menjava antigament i, inicialment, es feien amb pasta adobada ensucrada i pinyons, Posteriorment, la recepta va incloure cireres i altres fruites confitades. L’origen de les coques prové d’aprofitar les masses de pa que no s’havien inflat. Aquestes es coïen i s’ensucraven, donant lloc a unes postres.
Find out more
‘Rebrot 2022’
El col·lectiu de cuiners i productors del Baix Penedès, Terra i Taula, reprèn les activitats presencials amb la recuperació de l’acte que es celebrava anualment amb tots els integrants del col·lectiu per celebrar el seu desè aniversari —iniciat el 23 de novembre 2012 a Mas de les Gralles de la Bisbal del Penedès—, al Celler Avgvstvs Forvm del Vendrell.
L’acte inclourà diverses parts i algunes sorpreses. D’una banda, la presentació de les innovacions i nous productes sorgits dels integrants del grup. També s’explicarà l’agenda d’activitats programades pel primer semestre, amb novetats i recuperació d’activitats dutes en el passat. Així mateix, es presentarà l’apadrinament del col·lectiu pels mesos vinents. Un apadrinament sorpresa que pretén tornar a l’origen del col·lectiu amb els valors dels inicis.
Com en edicions passades, tots els integrants de Terra i Taula crearan per a l’ocasió un tast especial per a que els assistents puguin gaudir d’un ventall de degustacions elaborades amb els productes del col·lectiu, enguany, amb temàtica primaveral. Les degustacions seran harmonitzades amb els vins de tots els cellers que conformen el grup.
Els productes utilitzats per l’elaboració del menú seran els dels productors La Trencadora, Molí de Rafelet, Camp de la Sort, Trucap, Torclum, Verol obrador ecològic i Cal Camat. I, com a novetat, també hi haurà una Taula de Productes de KM0 amb tots els productes i vins que es degustaran durant l’acte per tal de poder continuar gaudint del consum de proximitat a casa. Les places són limitades i només s’hi pot accedir amb reserva prèvia.
Més informació a: https://terraitaula.cat/
Foto de família del col·lectiu de cuiners i productors Terra i Taula, que enguany celebra el seu desè aniversari.
‘B-Delicious’
El turisme gastronòmic serà un dels protagonistes de la pròxima edició de B-Travel, el saló de turisme d’experiències de Fira de Barcelona, que reuneix una àmplia mostra de destinacions nacionals i internacionals perquè famílies i viatgers organitzin les seves pròximes vacances en un moment en què s’obren de nou grans oportunitats per viatjar, també a través del paladar.
B-Delicious és, justament, la seva àrea dedicada al valor afegit que ofereix la cuina a l’oferta de les diferents destinacions turístiques, un dels grans atractius del certamen i que, per primera vegada, es desenvoluparà en una carpa de 2.400 metres quadrats que s’instal·larà a la plaça Univers del recinte firal de Montjuïc, a la capital catalana.
Així, a l’aire lliure i en més d’una quinzena d’estands, els visitants podran assaborir de diverses especialitats culinàries de la Comunitat Valenciana, Girona, Castella i Lleó, Mèxic o Barcelona així com aprendre de cuina i de vins en demostracions, xerrades i tastos realitzades per prestigiosos xefs i sommeliers, per acabar de decidir on passar les seves vacances.
La Comunitat Valenciana serà protagonista d’aquesta edició del saló a través del seu segell L’Exquisit Mediterrani, i de diferents receptes d’aquest territori veí. Però, a més, el viatger que visiti B-Travel podrà gaudir, també, de la saborosa cuina colombiano-mexicana; refrescar-se amb gelats italians o tastar alguns dels millors vins de les Rutes del Vi de Castella i Lleó.
B-Delicious comptarà, igualment, amb presentacions i taules de debat com la del xef mexicà Paco Méndez, qui presentarà el seu nou restaurant Come amb la cervesa vermella fresca de Damm, Malquerida; la del colombià Jon Giraldo i el mexicà Jaime Lieberman, creadors de la marca de street food llatinoamericà Anormal; la d’Albert Torres, portaveu de l’Associació Cultural Mexicano Catalana Mexcat, i José Montes, expert en cocteleria; i la de membres de l’Associació de Comerciants del carrer Creu Coberta de Barcelona, que promocionaran la cuina tradicional del barri d’Hostafrancs amb plats com ara menuts, morro, tripa o capipota.
Més informació a: https://www.b-travel.com/ca/b-delicious/
B-Delicious tindrà lloc a la Plaça de l’Univers del recinte firal de Montjuïc de Barcelona.
‘All Those Food Market’
Després de dos ans d’aturada, torna també el mercat d’emprenedors i artistes gastronòmics amb més èxit de Barcelona amb clàssics com el restaurant Gresca del reconegut cuiner barceloní Rafa Peña i novetats tan atractives com les pizzes de massa mare de Can Pizza o la proposta asiàtica canalla dels xefs Albert Raurich i Eugeni de Diego i la sommelier Tamae Imachi.
Només entrar al festival, els assistents podran fer un tast de Formatges de Suïssa i sota l’ombra de les oliveres hi trobaran una selecció variada de projectes d’artesania locals, com ara tes, olis, mels o melmelades, per si volen omplir els rebost. Els més llaminers també podran tastar els deliciosos mochis japonesos d’Ochiai o els cremosos gelats de Delacrem i els amants del sabors picants gaudiran de l’Spicy Corner, una oda a la cultura picant, les seves tècniques ancestrals i els seus ingredients nobles. Sis productors artesanals de salses picants, encapçalats per Bravasa, presentaran els seus productes i difondran els beneficis d’afegir-hi un toc atrevit a la gastronomia.
Un any més, la cirereta del festival seran els tallers gratuïts pensats per a tota la família amb activitats tan atractives com decorar galetes artesanals amb flors o sembrar maduixes i tomàquets. També si celebraran tallers liderats per productors i artesans de la Costa Brava com el tast de cerveses artesanes organitzat per Doskiwis Brewing o la demostració de com extraure la mel dels quadres a càrrec dels Abellaires Empordanesos.
A més a més, la canalla podrà gaudir d’un espai chill out en col·laboració amb Mammaproof per relaxar-se i jugar-hi a gust.
Més informació a: http://www.allthose.org/
All Those Food Market se celebrarà a l’exterior del Teatre Nacional de Catalunya de Barcelona.
El II Fòrum Catalan Food reivindica la competitivitat comercial de la proximitat
Author: Carme Gasull
What
Coca de San Juan
De crema, de llardons, amb fruita confitada… Les coques són el dolç tradicional de la revetlla de Sant Joan, que celebra el solstici d’estiu, però també es consumeixen en altres revetlles com la de Sant Pere i la de Sant Jaume. Antigament, tenien forma rodona, amb un forat al mig, en record al disc solar. Normalment, la massa es fa amb farina de força, llevat, llet, ous, mantega, pela de llimona ratllada, sucre, anís i sal. Poden ser farcides, o bé incorporar fruita confitada, pinyons i sucre, per sobre.
Who
Pastissers
La revetlla de Sant Joan és una de les cites marcades en el calendari dels pastissers catalans que, enguany, veuen amb optimisme i esperen superar els 1,8 milions d’unitats venudes el 2019. El bon temps, el cap de setmana llarg i les ganes de celebració auguren una campanya de record. Els pastissers destaquen que la tendència de consum tendeix a coques més petites, per poder tastar-ne de diferents varietats.
Where
A tot el territori català
Les coques en general, dolces o salades, són molt populars a Catalunya i se’n mengen tot l’any. Les de Sant Joan, en concret, són dolces i se solen acompanyar de vi dolç o cava. Deriven del tortell amb ous que es menjava antigament i, inicialment, es feien amb pasta adobada ensucrada i pinyons, Posteriorment, la recepta va incloure cireres i altres fruites confitades. L’origen de les coques prové d’aprofitar les masses de pa que no s’havien inflat. Aquestes es coïen i s’ensucraven, donant lloc a unes postres.
Find out more
La proximitat, una tendència comercial que es consolida
Ramon Sentmartí, director gerent de Prodeca, presentava als assistents les dades del ‘Mapeig sobre el consum i comercialització dels productes agroalimentaris locals i de proximitat’, un informe realitzat amb l’objectiu de dimensionar el valor de mercat de productes locals i de proximitat a partir de la percepció de consumidors, distribuïdors i productors adherits al segell ‘Venda de proximitat’.
Segons aquesta radiografia, una immensa majoria (85,6% dels enquestats) dels consumidors catalans consideren important que els productes que adquireixen siguin aliments locals i prop de la meitat els prioritzen en la seva cistella de la compra.
El mapeig també preguntava sobre els canals de compra i venda per als consumidors, distribució i productors, posant de manifest la importància de l’experiència de compra i el contacte directe amb el producte i productor. Malgrat que la distribució afirma que ja ven en línia (67% dels enquestats), no és una opció estable per als consumidors i productors: només un 19% dels consumidors afirma comprar en línia i un 19% dels productors vendre.
Així, hi ha camí per recórrer; les perspectives per al segment de la proximitat són molt positives i tant consumidors, distribuïdors i productors consideren que en els propers anys el consum dels productes locals i de proximitats augmentarà.
Ramon Sentmartí, director gerent de Prodeca.
Com aportar valor des de la proximitat
El bloc institucional donava pas a les ponències d’experts en comercialització i innovació, que aportaven el seu punt de vista sobre com les oportunitats que ofereix la proximitat.
En aquest segon bloc, el director d’alimentació de Kantar Worldpanel, Joan Riera, va presentar les tendències de consum i com la proximitat ha passat de tendència a motor de compra; mentre que la directora d’Eatable Adventures, Mila Valcárcel, va plantejar com la sostenibilitat i l’origen es poden convertir en un element transformador per a les empreses alimentàries.
La jornada també va posar l’accent en l’experiència de la gran distribució a través d’una taula rodona moderada pel cap de l’àrea de coneixement de Retail i Alimentació d’AECOC, Pablo de la Rica, amb Joan Sabartés, director d’operacions de Bon Preu, Victor Asensio, director de frescos d’ALDI i José Carrasco, responsable d’estratègia de producte local a Catalunya de Carrefour com a ponents. Els tres van coincidir en assenyalar la importància que està prenent la localitat i la proximitat en els seus lineals a partir de la demanda creixement dels consumidors.
El darrer bloc del II Fòrum Catalan Food va tenir com a protagonista el futur, amb una primera ponència-entrevista a Antonio Turiel, investigador científic del CSIC, sobre els reptes del sistema alimentari en el present context i la importància de passar del volum al valor, i la intervenció de Javier Sirvent, evangelitzador tecnològic, que va plantejar com serà el futur tecnològic de l’alimentació.
Antoni Turiel entrevistat per Clara Sánchez-Castro
Debat, networking i Àpat
Un any més, el Fòrum Catalan Food va servir com a punt de trobada, xarxa i negoci per al públic professional assistent amb un dinar d’Àpat Catalunya, càtering que se serveix en actes de representativitat institucional o empresarial catalana, tant en l’àmbit local com a l’exterior, basat en productes i gastronomia catalana.
D’altra banda, el Fòrum Catalan Food va acollir també l’acte de cloenda del projecte EUREGA, en el qual es van presentar els seus resultats i es va debatre sobre com promoure un sistema alimentari europeu més sostenible a través de la compra pública d’aliments.
Un dels plats del càtering Àpat Catalunya.
Fòrum Gastronòmic Girona 2022: nova etapa per a un dels congressos més veterans del país
Author: Carme Gasull
What
Coca de San Juan
De crema, de llardons, amb fruita confitada… Les coques són el dolç tradicional de la revetlla de Sant Joan, que celebra el solstici d’estiu, però també es consumeixen en altres revetlles com la de Sant Pere i la de Sant Jaume. Antigament, tenien forma rodona, amb un forat al mig, en record al disc solar. Normalment, la massa es fa amb farina de força, llevat, llet, ous, mantega, pela de llimona ratllada, sucre, anís i sal. Poden ser farcides, o bé incorporar fruita confitada, pinyons i sucre, per sobre.
Who
Pastissers
La revetlla de Sant Joan és una de les cites marcades en el calendari dels pastissers catalans que, enguany, veuen amb optimisme i esperen superar els 1,8 milions d’unitats venudes el 2019. El bon temps, el cap de setmana llarg i les ganes de celebració auguren una campanya de record. Els pastissers destaquen que la tendència de consum tendeix a coques més petites, per poder tastar-ne de diferents varietats.
Where
A tot el territori català
Les coques en general, dolces o salades, són molt populars a Catalunya i se’n mengen tot l’any. Les de Sant Joan, en concret, són dolces i se solen acompanyar de vi dolç o cava. Deriven del tortell amb ous que es menjava antigament i, inicialment, es feien amb pasta adobada ensucrada i pinyons, Posteriorment, la recepta va incloure cireres i altres fruites confitades. L’origen de les coques prové d’aprofitar les masses de pa que no s’havien inflat. Aquestes es coïen i s’ensucraven, donant lloc a unes postres.
Find out more
Monogràfics de producte
Els monogràfics son un dels plats forts del nou Fòrum, que aposta per un format que posi en valor alguns productes que històricament formen part de les cartes dels restaurants, però que segueixen evolucionant amb el pas dels anys.
Amb aquesta intenció, doncs, hi haurà sessions temàtiques de steak tartar (que inclourà el primer concurs a l’estat espanyol del millor bistec tàrtar), de pastissos de formatge o cheesecakes (amb debats i professionals especialistes en formatges) i de Bean to Bar, amb la participació d’un ampli planell de professionals que desgranaran la filosofia d’aquest moviment o filosofia de treball des del cacao a la xocolata.
El pastisser Jon García (JonCake) i el cuiner Hilario Arbelaitz compartiran ponència al congrés.
Nova App i ‘Fòrum Territori’
Una altra de les principals novetats del Fòrum Gastronòmic Girona serà la presentació d’una nova App, que oferirà als assistents tota la informació pràctica del saló, a temps real, amb el programa d’activitats, localitzacions, horaris i ponents, amb una destacada funcionalitat d’interacció i networking i amb l’emissió en streaming d’algunes de les sessions més rellevants del certamen. D’aquesta manera els professionals podran connectar-se amb aquestes des del mateix recinte firal i des de qualsevol altre lloc del món, en un primer pas cap a convertir-lo en un saló internacional totalment híbrid.
Una altra de les apostes del certamen és l’àrea d’innovació, nous productes i start-ups, amb un programa que contempla diverses presentacions de nous negocis innovadors del sector de la restauració.
Així mateix, el certamen acollirà la celebració de concursos tan celebrats com ‘El Millor Xuixo del Món’, diumenge 13, i el ‘Millor Sommelier de Catalunya’, dilluns 14 de març.
El millor sommelier de Catalunya es decidirà a Girona.
Alguns noms i cognoms de referència
En l’edició d’enguany del Fòrum no hi faltaran professionals de la cuina del país com ara Carme Ruscalleda, Raül Balam Ruscalleda, Jordi Cruz, Ada Parellada, Nandu Jubany, Fina Puigdevall, els germans Padrón, Jeroni Castells, Marc Ribas, Paco Pérez, Mateu Casañas, Oriol Castro i Eduard Xatruch.
Menció especial pels germans Roca, Mauro Colagreco, xef del restaurant Mirazur (Menton-França) i Massimo Bottura, xef de l’Osteria Francescana (Mòdena-Itàlia) que protagonitzaran una de les sessions més mediàtiques del Fòrum, en una ponència magistral on els tres Best of the Best parlaran de la cuina com a eina de conscienciació social i transformació ambiental.
En aquest sentit, el Celler de Can Roca ha impulsat un sopar benèfic a 6 mans, les d’en Joan Roca, Colagreco i Bottura, que tindrà lloc dilluns 14 de març i que servirà per recollir fons per impulsar una unitat de neurocrítics a l’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona. Les places ja són tancades però s’hi pot col·laborar a través d’una Taula 0. Més informació a: https://www.forumgirona.com.
Joan Roca, Mauro Colagreco i Massimo Bottura protagonitzaran una de les sessions més mediàtiques del Fòrum.
Qualla Barcelona, mostra de formatges artesans catalans a la ciutat i altres iniciatives làcties del país
Author: Carme Gasull
What
Coca de San Juan
De crema, de llardons, amb fruita confitada… Les coques són el dolç tradicional de la revetlla de Sant Joan, que celebra el solstici d’estiu, però també es consumeixen en altres revetlles com la de Sant Pere i la de Sant Jaume. Antigament, tenien forma rodona, amb un forat al mig, en record al disc solar. Normalment, la massa es fa amb farina de força, llevat, llet, ous, mantega, pela de llimona ratllada, sucre, anís i sal. Poden ser farcides, o bé incorporar fruita confitada, pinyons i sucre, per sobre.
Who
Pastissers
La revetlla de Sant Joan és una de les cites marcades en el calendari dels pastissers catalans que, enguany, veuen amb optimisme i esperen superar els 1,8 milions d’unitats venudes el 2019. El bon temps, el cap de setmana llarg i les ganes de celebració auguren una campanya de record. Els pastissers destaquen que la tendència de consum tendeix a coques més petites, per poder tastar-ne de diferents varietats.
Where
A tot el territori català
Les coques en general, dolces o salades, són molt populars a Catalunya i se’n mengen tot l’any. Les de Sant Joan, en concret, són dolces i se solen acompanyar de vi dolç o cava. Deriven del tortell amb ous que es menjava antigament i, inicialment, es feien amb pasta adobada ensucrada i pinyons, Posteriorment, la recepta va incloure cireres i altres fruites confitades. L’origen de les coques prové d’aprofitar les masses de pa que no s’havien inflat. Aquestes es coïen i s’ensucraven, donant lloc a unes postres.
Find out more
‘Qualla Bar’ i ‘Converses’
Un dels espais més llaminers de la mostra serà el Qualla Bar on, durant tot el cap de setmana, s’oferiran tastos guiats de formatges (aquí, la carta), amb acompanyaments de vins de la D.O. Penedès la mà d’experts del món formatger com Isaac Gelabert, director de la fira Làctium de Vic o Martí Padrissa, com a representant del col·lectiu Llet de Cabres Catalanes.
Així mateix, l’esdeveniment incorpora una programació de contingut amb ‘converses’ sobre el sector amb noms destacats del món gastronòmic com Carme Ruscalleda, Tana Collados, Pep Palau o Josep Sucarrats. Imperdibles les que giraran al voltant de dos grans llibres especialitzats en el tema: ‘La Volta a Catalunya en 50 formatges artesans’ (Larousse Editorial) de Toni Chueca i ‘Formatgeries Artesanes de Catalunya’ (Cossetània Edicions) de Ramon Roset amb els seus autors. Dues publicacions que es podran comprar també a la mostra.
Qualla Barcelona comptarà igualment amb un format virtual per a que els visitants que no puguin desplaçar-se presencialment, coneguin les formatgeries i puguin adquirir el “lot Qualla Barcelona” mitjançant la web. L’edició virtual tindrà lloc fins el 8 de març. Més informació a: www.quallabarcelona.com
Nova ruta formatgera a la Gastroteca
L’elaboració de formatge artesà és una activitat d’alta implicació amb el territori: la protecció del paisatge i la biodiversitat, la recuperació i dinamització del món rural, el manteniment de ramats o la preservació d’un patrimoni cultural i ancestral entorn a la llet i el formatge, són alguns dels valors que podem associar a l’activitat formatgera.
A Catalunya, gaudim d’un extensa i potent xarxa de formatgeries artesanes arreu del territori, on s’elaboren excel·lents i diferenciats formatges, i que han situat el formatge català a les millors lleixes i botigues del país i del món.
Des de la Gastroteca us convidem a fer aquests nova ruta en la que gaudireu de l’ambient i dels paisatges del formatge, coneixereu les històries i relats de persones a les que apassiona allò que fan, i descobrireu que el formatge tallat i a la taula, és només el final d’un extraordinari procés on intervenen, les persones, el bestiar i la natura. Descobreix-la, aquí.
‘Movem Xerigots: formatges en ruta’
Prova de la bona salut del formatge català a casa nostra és el desè aniversari del centre d’afinat de formatges Xerigots, de Vilafranca del Penedès, que està celebrant l’aniversari invertint en les seves instal·lacions amb l’objectiu de consolidar-se com el punt de referència de formatge a Catalunya i el principal proveïdor d’aquest producte artesà a restaurants i a clients finals de cara al 2023.
La inversió preveu generar tres espais d’activitats: sala de tast per a 50 persones, botiga amb showroom i un terrat a l’aire lliure. D’altra banda, s’ampliarà un 50% la sala de tall i es duplicarà la capacitat de fred per disposar de més espai d’emmagatzematge. També una aposta pel carrer Comerç, espai emblemàtic de la capital de l’Alt Penedès, i en la rehabilitació i adequació a uns nous usos d’una nau històrica que antigament albergava un dels molts cellers i magatzems de vi que es van construir a finals del segle XIX a tocar de la via. I una aposta també per la comarca i el foment de l’enoturisme amb experiències que posen en harmonia el formatge amb el vi, producte protagonista del territori.
Mentre durin les obres, l’empresa continuarà oferint el servei a hostaleria i a client final amb la venda on-line i ha posat en marxa l’aventura empresarial ‘Movem Xerigots. Formatges en ruta’ amb Ayats, empresa catalana de referència en la fabricació d’autobusos per dur les seves experiències arreu del territori. La iniciativa consisteix en oferir activitats per gaudir de les sensacions i la cultura del formatge dalt d’un autobús equipat com un restaurant d’alta gamma, amb el sostre de vidre i una cuina amb tots els serveis. L’autobús fa parada cada dissabte en una població catalana diferent on oferirà tres experiències. Les parades i els detalls, aquí.
TrufforumVic: la festa de la tòfona i la gastronomia torna a la capital d’Osona
Author: Carme Gasull
What
Coca de San Juan
De crema, de llardons, amb fruita confitada… Les coques són el dolç tradicional de la revetlla de Sant Joan, que celebra el solstici d’estiu, però també es consumeixen en altres revetlles com la de Sant Pere i la de Sant Jaume. Antigament, tenien forma rodona, amb un forat al mig, en record al disc solar. Normalment, la massa es fa amb farina de força, llevat, llet, ous, mantega, pela de llimona ratllada, sucre, anís i sal. Poden ser farcides, o bé incorporar fruita confitada, pinyons i sucre, per sobre.
Who
Pastissers
La revetlla de Sant Joan és una de les cites marcades en el calendari dels pastissers catalans que, enguany, veuen amb optimisme i esperen superar els 1,8 milions d’unitats venudes el 2019. El bon temps, el cap de setmana llarg i les ganes de celebració auguren una campanya de record. Els pastissers destaquen que la tendència de consum tendeix a coques més petites, per poder tastar-ne de diferents varietats.
Where
A tot el territori català
Les coques en general, dolces o salades, són molt populars a Catalunya i se’n mengen tot l’any. Les de Sant Joan, en concret, són dolces i se solen acompanyar de vi dolç o cava. Deriven del tortell amb ous que es menjava antigament i, inicialment, es feien amb pasta adobada ensucrada i pinyons, Posteriorment, la recepta va incloure cireres i altres fruites confitades. L’origen de les coques prové d’aprofitar les masses de pa que no s’havien inflat. Aquestes es coïen i s’ensucraven, donant lloc a unes postres.
Find out more
Novetats de Trufforum Vic 2022
L’Acadèmia de la Tòfona, una jornada de formació per a alumnes que estiguin cursant un cicle formatiu de grau mitjà o superior de la família professional d’Hoteleria i Turisme en un centre educatiu de Catalunya que tindrà lloc el divendres 25 de febrer, és una de les novetats destacades del Trufforum d’enguany.
La matinal formativa comptarà amb Carme Vivó, presidenta de l’Associació de Productors de Tòfona de Catalunya (PROTOCAT), Pere Muxí, tofonaire, Quico Arumí, cap de cuina del restaurant Can Jubany, Dídac Espasa, gerent de l’empresa Tòfona de la Conca, Lluc Crusellas, xef pastisser d’El Carme Pastisseries, i Daniel Oliach, Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).
Una altra de les estrenes és el Trufforum Corner, un espai pop up a la Sala Sert de l’Edifici El Sucre que dissabte 26 i diumenge 27 serà una oportunitat per a les presentacions de petit format com la del segell Fet a Osona, la DO Pla de Bages i el projecte online ‘Il tartufo nero’.
I nou és també l’Ambaixador d’Honor de la Tòfona d’enguany. Després de Carme Ruscalleda i Toni Balam (2019), Ferran Adrià (2020) i Nandu Jubany (2021), David Andrés, xef del Via Veneto Restaurant de Barcelona i copropietari del restaurant de Somiatruites d’Igualada, compartirà el reconeixement amb Santi Santamaria, a títol pòstum, coincidint amb el desè aniversari de la mort del cuiner de Sant Celoni. L’acte tindrà lloc el divendres a la tarda i comptarà també amb la presentació del curtmetratge “La Tòfona a Catalunya”.
Un mercat, sessions de cuina i més
Al llarg de tot el cap de setmana, al Mercat de la Tòfona es podrà trobar tòfona fresca i seleccionada prèviament amb criteris de qualitat avalats per un tècnic. En total hi prendran part 9 associacions de productors, fet que garanteix al públic assistent la possibilitat de comprar la tòfona de més qualitat que es pot trobar al mercat habitualment. No hi faltarà tampoc el Market, l’espai on comprar productes tofonats artesanals i de gran qualitat.
Mentrestant, l’Auditori de l’Edifici de El Sucre acollirà les demostracions de cuina. Dissabte 26 hi participaran Nandu Jubany i Quico Arumí, de Can Jubany (Calldetenes); Mateu Casañas, Oriol Castro i Eduard Xatruch, del restaurant Disfrutar, (Barcelona); Jordi Coromina (L’Horta, Tavertet), integrant del col·lectiu Osona Cuina, i Vicenç Fajardo (Saó, Fonteta), de Cuina de l’Empordanet, ambdós acompanyats de l’escriptora Empar Moliner, qui maridarà diverses tapes amb vins escumosos. Diumenge 27 serà el torn de la cuina dolça amb una ponència de la pastissera Gessamí Caramés.
Si aneu a Vic també podreu descobrir els secrets de la tòfona i tastar-ne diverses elaboracions a les activitats programades a l’Aula de la Tòfona. El dissabte, Jan Fargas, de Les Voltes de Sant Sebastià (Moià) combinarà tòfona amb productes catalans de qualitat certificada; Dídac Espasa (Tòfona de la Conca) analitzarà com utilitza la tòfona la gran indústria en comparació amb els productors especialitzats; Lluc Crusellas, Arnau Arboix, Toni Clusella i Josep Esturi, de Taula dolça, l’Associació de Pastissers d’Osona, oferiran una sessió de pastisseria amb tòfona i vins i caves Parxet; i Uri Sala, d’El Gravat de Vic, oferirà diverses tapes que es maridaran amb cerveses de Cervesa del Montseny.
El diumenge tindreu l’oportunitat de participar en un taller sensorial on reconèixer l’olor de les tòfones o de tastar còctels amb cava i tòfona. Així mateix, podreu assistir al 3r Campionat de Catalunya de Gossos Tofonaires, amb la participació dels millors 15 equips del país; en aquest cas, a la Plaça Major de Vic.
Pedagogia de la tòfona
Durant la presentació del programa de Trufforum Vic 2022, el director de l’esdeveniment i tècnic del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, Daniel Oliach, va destacar que “hi ha molt camp per recórrer per fer pedagogia de la tòfona”. Un dels objectius en el que va incidir Josep Puigdollers, president de la Llotja de Contractació i Mercat en Origen de Vic, “és que el Trufforum serveixi per perdre la por a aquest producte”.
Per la seva banda, Anna Sanitjas, directora General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, va subratllar com a fet molt positiu que enguany el Trufforum pugui tornar a ser presencial i va posar èmfasi en un sector que representa un 2% dels productes forestals a Catalunya. “Tot i que sembli poc, és un sector petit amb un potencial molt gran, un sector fort i competitiu que abraça diversos àmbits des de la comercialització i el turisme, fins a la gastronomia o la formació”, va exposar.
Col brotonera del Vallès (i altres cols que es fan i es desfan)
Author: Carme Gasull
What
Coca de San Juan
De crema, de llardons, amb fruita confitada… Les coques són el dolç tradicional de la revetlla de Sant Joan, que celebra el solstici d’estiu, però també es consumeixen en altres revetlles com la de Sant Pere i la de Sant Jaume. Antigament, tenien forma rodona, amb un forat al mig, en record al disc solar. Normalment, la massa es fa amb farina de força, llevat, llet, ous, mantega, pela de llimona ratllada, sucre, anís i sal. Poden ser farcides, o bé incorporar fruita confitada, pinyons i sucre, per sobre.
Who
Pastissers
La revetlla de Sant Joan és una de les cites marcades en el calendari dels pastissers catalans que, enguany, veuen amb optimisme i esperen superar els 1,8 milions d’unitats venudes el 2019. El bon temps, el cap de setmana llarg i les ganes de celebració auguren una campanya de record. Els pastissers destaquen que la tendència de consum tendeix a coques més petites, per poder tastar-ne de diferents varietats.
Where
A tot el territori català
Les coques en general, dolces o salades, són molt populars a Catalunya i se’n mengen tot l’any. Les de Sant Joan, en concret, són dolces i se solen acompanyar de vi dolç o cava. Deriven del tortell amb ous que es menjava antigament i, inicialment, es feien amb pasta adobada ensucrada i pinyons, Posteriorment, la recepta va incloure cireres i altres fruites confitades. L’origen de les coques prové d’aprofitar les masses de pa que no s’havien inflat. Aquestes es coïen i s’ensucraven, donant lloc a unes postres.
Find out more
Cols, brotons i espigalls
La col brotonera té un cicle molt llarg, es planta a l’agost i es cull entre novembre i març. I durant aquest temps es ramifica i dóna pas als brotons i els espigalls: dues parts que corresponen a diferents fases del creixement d’aquest cultiu. Els brotons són les tiges tendres que li creixen a partir dels mesos d’octubre-novembre. Al gener-febrer surten els espigalls, unes inflorescències immadures que es poden collir fins al març.
Els brotons i els espigalls també es poden obtenir d’altres varietats de col, cosa que multiplica la seva diversitat. Al Garraf fa més de dues dècades que els agricultors vilanovins han reimpulsat també aquest conreu tradicional de la comarca. Els espigalls del Garraf tenen un gust molt amable i és recomanable bullir-los amb molta aigua i sal, entre set i quinze minuts. Acompanyats amb patates i cansalada o arengades, i passats per la paella, els espigalls són part de la història i del present d’aquesta terra.
Espigalls del Garraf. Foto: Xarxa Productes de la Terra.
Tasta’ls!
Fins al 20 de febrer, els restaurants adherits a Terrassa Gastronòmica —marca que identifica els productes, els establiments i les activitats organitzades per a dinamitzar el turisme gastronòmic de Terrassa en col·laboració amb agents públics i privats— oferiran una tapa, un plat o menús sencers cuinats amb espigalls de col brotonera del Vallès i altres productes de temporada del ric rebost vallesà.
Bunyols d’espigalls, Pastís d’espigalls, xató i malvasia, Risotto de bacallà i ametlla amb espigalls, Xai del Turó de les 9 cabres amb trinxat d’espigalls i cruixent de pipes, Àspic de camamilla i liquat d’espigalls, amb cremós formatge de cabra i sablée d’espigalls i Bescuit de te matxa i espigalls, cruixent de festucs, cremós cítric i mousse de llima. Aquest és el menú temàtic que podreu gaudir al Restaurant-Escola Torre Mossèn Homs de Terrassa en el marc de la iniciativa. La relació de restaurants i les propostes concretes a www.tastal.cat.
Més opcions. Dissabte 19 febrer, de 10.30 a 14 h, el Mercat de la Independència de Terrassa acollirà un seguit d’accions per a promocionar-ne el coneixement, la venda i el consum. Si esteu interessats a gaudir d’aquest producte més enllà de la campanya, a banda de les parades habituals d’aquest equipament també el podreu trobar al Mercat Municipal de Sant Pere de la mateixa ciutat, al Mercat Central de Sabadell i, directament, a finques de Terrassa i Rubí. Algunes de les empreses productores, aquí.
Risotto de bacallà i ametlla amb espigalls vallesans
Altres cols i maneres de menjar-les
Col de pell de galàpet, col verda manresana, col del Moianès, col d’hivern de la Cerdanya, col de paperina del Vallès… De la Gastroteca penja informació diversa de totes aquestes altres varietats de col de casa nostra.
I si voleu aprofundir en el seu coneixement, podeu recuperar el material editat el 2021 per l’Agència de Salut Pública de Catalunya amb motiu de l’Any Internacional de les Fruites i Verdures per promoure el seu consum. “És temps de…” n’era una d’aquestes iniciatives que consistia en proporcionar informació i recursos en forma d’infografies interactives i vídeos sobre diferents productes del nostre territori.
De les cols hi trobareu dades curioses, informació sobre les seves propietats per a la salut, recomanacions de consum, receptes i consells d’aprofitament com no llençar el tronc i les fulles externes que sovint descartem perquè es poden congelar i fer servir per cuinar brous i cremes.
“La catalana i la mexicana són dues cuines de sabors intensos amb una essència semblant”
Autora: Sofía Elguero Sosa, Responsable de Promoció Comercial del Govern de Catalunya a Mèxic
Xano Saguer, pastisser i propietari del restaurant Çuina a Ciutat de Mèxic
Per què vas triar ser xef? A casa meva sempre es va cuinar molt, els meus pares eren grans amants de la cuina i tot i que exercien altres professions, eren excel·lents cuiners. Als 15 anys els vaig comunicar el meu amor per la cuina i les meves intencions de dedicar-m’hi professionalment. Ells em van recolzar i sempre em van animar a complir els meus somnis i projectes gastronòmics.
Qui ha influït en el teu estil o filosofia de cuina? Durant la teva carrera vas veient i estudiant diferents estils i filosofies de grans xefs, però sempre he treballat per evolucionar i crear un estil i filosofia pròpia.
Què t’inspira a crear nous plats? Qualsevol cosa pot ser un punt de partida en la inspiració de noves creacions: un ingredient, un record, la combinació gustativa del plat d’un col·lega, un error…
Què és el que més estimes de la teva cuina? El més important per a mi a és l’ambient i “la vibra” que s’hi respira. La felicitat de l’equip, això és el més important i el que fa que tot flueixi i tot surti perfecte.
Quin és el teu ingredient preferit? La xocolata! Sempre dic que és un dels “materials” més sorprenents que existeixen i així ho he transmès quan he impartit classe, a alumnes de belles arts o disseny. Uns i altres es sorprenen a l’escoltar les explicacions més físiques de la xocolata. Però, a més, crec que és l’únic aliment que, de sobte, necessito menjar i quan això passa el cerco al meu rebost fins en que trobo un tros.
Parlem de Catalunya… Quin vincle mantens actualment amb el mètode del quals va ser cocreador a l’Espai Sucre? A Çuina, el meu actual projecte a Ciutat de Mèxic, seguim aplicant aquesta metodologia adaptada al vostre país. Una metodologia que he anat perfeccionant durant més de vint anys i que a Mèxic, juntament amb la meva sòcia Fernanda Prado, he evolucionat adaptant-la a diverses disciplines gastronòmiques.
Què t’agradaria canviar a les escoles de cuina? Transmetre i ensenyar als alumnes que el més important en la gastronomia no són les receptes i fomentar molt més la creativitat als cursos per aconseguir que ells mateixos puguin crear els seus propis plats; no ensenyar-los a repetir receptes d’altres creadors.
Quin consell donaries als xefs joves? Que han de treballar de valent per arribar a complir tot el que somien. Només hi ha 4 maneres d’aprendre de gastronomia: llegir llibres de gastronomia, assistir a bones classes, treballar i menjar molt.
Per què vas triar Mèxic per al teu nou projecte i quina ha estat la teva experiència? Des que vaig visitar Mèxic per primera vegada convidat a fer una conferència al primer congrés gastronòmic que hi va haver al país ara fa uns 13 anys, em vaig adonar que estava succeint alguna cosa molt gran a nivell gastronòmic. Em vaig enamorar de seguida del mexicà i de la seva gastronomia i als tres anys després estava inaugurant una escola a Tlanepantla que va funcionar amb èxit durant cins anys. Aquesta prova pilot va ser l’inici, la primera pedra del que ara és Çuina.
Quin consell donaries a xefs que es volen internacionalitzar? Costa moltíssim més començar un negoci quan estàs a milers de quilòmetres de distància de casa teva. Jo els hi dira que es treguin del cap la idea d’una direcció a distància; si el capità és al vaixell hi ha més números que tot surti bé. Per aquesta raó, han d’estar ben segurs que aguantaran estar lluny dels seus familiars, dels seus amics, de la seva terra, dels seus costums… Ara, si en són conscients… endavant!
Què t’impulsa per continuar aconseguint èxits? Puc presumir de tenir el més important en aquesta professió tan sacrificada: el suport incondicional de la meva companya de vida, la meva dona. Aconseguit això, quan un fa gairebé 35 anys que es dedica a la gastronomia amb molta intensitat, porta la motxilla plena de coneixements de tota mena. És màgic poder compartir això, ensenyar, aconsellar, regalar intel·lecte gastronòmic a tothom que ho requereixi; l’objectiu no són els èxits.
Quin és el teu restaurant preferit a Catalunya? I a Mèxic? Per què? El meu restaurant preferit a Catalunya és a Girona. Es diu El Racó del Pernil i és a la plaça Poeta Marquina, al centre de la ciutat. Un restaurant senzill, de cuina tradicional, executada amb els millors productes de la zona. No cal més. I de Mèxic… Crec que no està gaire bé que ho digui, però, actualment, el meu restaurant preferit és el meu. Çuina és el meu somni fet realitat. Quan estic assegut al menjador de Çuina sento el que sempre he volgut sentir en un restaurant, llegeixo la carta i és el que m’agrada, em fa salivar. Bona “vibra,” bon ambient, lloc increïble, menjar impecable, bona música…. m’encanta Çuina.
A quin xef actual admires més i per què? És difícil aquesta pregunta, n’admiro molts. Però si n’hagués de triar un diria en Joan Roca. Humil, generós, amb un cor gegant, un tipàs…. i a més a més, un cuiner espectacular.
Quines creu que seran les noves oportunitats per a la indústria passada la crisi? Crec que vénen temps no tan fàcils per als restaurants, haurem de continuar adaptant el nostre dia a dia a la situació. S’haurà de pensar una mica més. Que el consumidor menjarà més a casa és una realitat i crec que, gastronòmicament parlant, s’acosten moments molt verds, temps de culte a la nostra alimentació, al nostre cos i també al planeta.
Què fa únic el teu restaurant a Mèxic? El meu equip.
Com definiries la cuina catalana? La cuina catalana és una cuina de proximitat que combina amb equilibri ingredients del mar, de la muntanya i de l’horta amb tècniques precises, coccions lentes i processos minuciosos que, sovint, requereixen molta cura i paciència. És una cuina tradicional de sabors clàssics i intensos. Una reconeguda i gran cuina d´un petit país no reconegut.
Quin és per a tu el plat més emblemàtic de Catalunya? I per què? Penso que les dues elaboracions (que no plats) més emblemàtiques, significatives i que han creuat més fronteres són, sens dubte, el pa amb tomàquet i l’allioli.
Quins són els 5 ingredients bàsics de la cuina catalana? A Mèxic els trobes? La majoria dels ingredients necessaris per fer cuina catalana es poden trobar a Mèxic. El que més enyoro en aquest país són els peixos i mariscs del mar Mediterrani, tot i que són reemplaçables per altres bons productes mexicans que òbviament tampoc els trobem a Catalunya.
Quin és el plat català que més agrada o agradaria als mexicans? Per la meva experiència et diria que una de les elaboracions que més agrada als mexicans és el pa amb tomàquet i que encara no he trobat un mexicà a qui no li agradi un plat de cuina catalana ben fet: un fricandó, un suquet, un bacallà amb samfaina, un pollastre amb escamarlans… Definitivament, crec que la catalana i la mexicana són dues cuines de sabors intensos amb una essència semblant.
Coradella, girella, terregada i altres embotits catalans singulars
Author: Carme Gasull
What
Coca de San Juan
De crema, de llardons, amb fruita confitada… Les coques són el dolç tradicional de la revetlla de Sant Joan, que celebra el solstici d’estiu, però també es consumeixen en altres revetlles com la de Sant Pere i la de Sant Jaume. Antigament, tenien forma rodona, amb un forat al mig, en record al disc solar. Normalment, la massa es fa amb farina de força, llevat, llet, ous, mantega, pela de llimona ratllada, sucre, anís i sal. Poden ser farcides, o bé incorporar fruita confitada, pinyons i sucre, per sobre.
Who
Pastissers
La revetlla de Sant Joan és una de les cites marcades en el calendari dels pastissers catalans que, enguany, veuen amb optimisme i esperen superar els 1,8 milions d’unitats venudes el 2019. El bon temps, el cap de setmana llarg i les ganes de celebració auguren una campanya de record. Els pastissers destaquen que la tendència de consum tendeix a coques més petites, per poder tastar-ne de diferents varietats.
Where
A tot el territori català
Les coques en general, dolces o salades, són molt populars a Catalunya i se’n mengen tot l’any. Les de Sant Joan, en concret, són dolces i se solen acompanyar de vi dolç o cava. Deriven del tortell amb ous que es menjava antigament i, inicialment, es feien amb pasta adobada ensucrada i pinyons, Posteriorment, la recepta va incloure cireres i altres fruites confitades. L’origen de les coques prové d’aprofitar les masses de pa que no s’havien inflat. Aquestes es coïen i s’ensucraven, donant lloc a unes postres.
Find out more
La Coradella de Molins de Rei
Molins de Rei, comarca del Baix Llobregat, ha estat històricament una vila que ha enllaçat diverses rutes servint de punt de trobada per al comerç entorn l’agricultura, la ramaderia i més endavant la indústria. Aquest va i ve de carros, pagesos i comerciants va donar peu als esmorzars de traginers que s’han mantingut fins a l’actualitat amb una àmplia oferta de bars i restaurants on encetar el dia amb un bon plat de tripa, capipota, peus de porc i una bona varietat d’estofats.
Tot això agafa una dimensió popular de gran envergadura per la Fira de la Candelera, que se celebra aquest cap de setmana, onles colles d’amics queden de bon matí per a esmorzar de forquilla preludi d’un dia de fred al carrer.
Un dels plats que s’ha mantingut constant durant els 171 anys de vida de la mostra ha estat la coradella, un estofat a base de menuts de xai francament saborós, però de consum molt localitzat. Amb la intenció de popularitzar-lo, els molinencs van crear el 2018 la versió en embotit de la menja, que elaboren i venen a la Xarcuteria Cal Manyet i que, del 4 al 6 de febrer també es podrà tastar al Bar Beretxu, al Bar La Llauna, a Cal Mingo, a La Peni i al restaurant Sukapa de la localitat.
Tens curiositat? No et perdis aquesta oportunitat de tastar l’embotit i/o el plat. Consulta on fer-ho i tota l’agenda enogastronòmica de la Candelera a: https://www.candelera.cat/gastronomia/
La Girella, el Pallars i l’Alta Ribagorça
La girella és una espècie d’embotit elaborat amb arròs i carn de corder, tradicional de la zona pirinenca, tant de la de Lleida com de la de la franja d’Aragó, els orígens del qual es remunten a temps immemorials. La recepta d’aquest embotit al Pallars i a l’Alta Ribagorça es remunta al segle XV i, tot i que al Pallars Sobirà va estar a punt de desaparèixer, s’ha recuperat i revalorat en els darrers anys.
La girella s’elabora amb diverses parts del xai o corder, com l’anomenen per aquelles contrades, inclosos els menuts, arròs, ous, all, julivert, safrà, pebre i sal. Primer de tot, es bullen l’estómac i les tripes del xai per tal de netejar-los. Tot seguit, s’afegeixen a l’aigua la freixura i el cor de l’animal i es bull tot durant vint minuts. A continuació, es barreja i s’emboteix l’estómac amb altres parts del xai: cansalada, pernil i la carn del cap i del coll a trossets, juntament amb arròs, pa, ous, all, julivert, safrà, pebre i sal, i es deixa bullir trenta minuts més.
The result is a sausage with a greasy and granular texture, whitish colour and intense flavour. It is usually eaten, for dinner, fried, sliced or with a suquet of onions, tomatoes and mushrooms.
Vols saber-ne més? Visita la Fira de la Girella, que se celebra cada any el tercer o quart diumenge del mes d’octubre, al Pont de Suert, a l’Alta Ribagorça. Durant aquesta mostra de la vida a muntanya, protagonitzada pels antics oficis vinculats al món rural i ramader, es duu a terme una demostració en directe del procés d’elaboració d’aquest producte i, posteriorment, s’ofereix una degustació gratuïta al públic visitant.
I mentre no torna la tardor, tasta-la a casa! Localitza alguns comerços on comprar-la a la Gastroteca.
La Botifarra Terregada de Terrassa
Aquest embotit autòcton de la comarca del Vallès Occidental havia estat un plat característic de la cuina terrassenca de principis del segle XX però, amb el pas del temps, la seva elaboració gairebé s’havia perdut.
Sort que al 2010, el mestre cansalader de Casanovas Selecció Xavier Casanovas i el xef local Artur Martínez (Aürt, Hotel Hilton Diagonal de Barcelona) van promoure la recuperació d’aquest producte, ara estrella i el primer i únic embotit autòcton de la cocapital de la comarca.
S’elabora amb menuts de porc, ceba, tomàquet, all, ametlla, vi ranci, sal i pebre negre, sense cap additiu, i es pot menjar freda, passada per la paella amb un raig d’oli d’oliva verge extra i servida sobre pa torrat i una punteta d’allioli, o acompanyant unes Mongetes del Ganxet de la zona.
La trobaràs als mercats municipals i a les botigues especialitzades de la ciutat vallesana.
Foto de portada: embotit de coradella de Molins de Rei
Turisme de memòria, paisatge i forquilla
Author: Carme Gasull
What
Coca de San Juan
De crema, de llardons, amb fruita confitada… Les coques són el dolç tradicional de la revetlla de Sant Joan, que celebra el solstici d’estiu, però també es consumeixen en altres revetlles com la de Sant Pere i la de Sant Jaume. Antigament, tenien forma rodona, amb un forat al mig, en record al disc solar. Normalment, la massa es fa amb farina de força, llevat, llet, ous, mantega, pela de llimona ratllada, sucre, anís i sal. Poden ser farcides, o bé incorporar fruita confitada, pinyons i sucre, per sobre.
Who
Pastissers
La revetlla de Sant Joan és una de les cites marcades en el calendari dels pastissers catalans que, enguany, veuen amb optimisme i esperen superar els 1,8 milions d’unitats venudes el 2019. El bon temps, el cap de setmana llarg i les ganes de celebració auguren una campanya de record. Els pastissers destaquen que la tendència de consum tendeix a coques més petites, per poder tastar-ne de diferents varietats.
Where
A tot el territori català
Les coques en general, dolces o salades, són molt populars a Catalunya i se’n mengen tot l’any. Les de Sant Joan, en concret, són dolces i se solen acompanyar de vi dolç o cava. Deriven del tortell amb ous que es menjava antigament i, inicialment, es feien amb pasta adobada ensucrada i pinyons, Posteriorment, la recepta va incloure cireres i altres fruites confitades. L’origen de les coques prové d’aprofitar les masses de pa que no s’havien inflat. Aquestes es coïen i s’ensucraven, donant lloc a unes postres.
Find out more
‘Tasta Territori’
Un “territori de masies”, de pobles immersos en un paisatge i un caràcter modelat per la pagesia durant segles, tranquils i autèntics, on encara es manté la cerca d’un equilibri entre la sostenibilitat ambiental i la sostenibilitat econòmica, que arrela la gent al territori i en facilita la seva preservació.
Per tal de sensibilitzar les persones que visiten la zona d’acció de ‘Tasta Territori’, de promoure el turisme responsable i d’ajudar a divulgar el patrimoni pagès, el paisatge agroforestal i la cultura popular com a valors intangibles, el passat mes de desembre la cooperativa publicava un ‘Decàleg per visitar el territori de manera responsable’ amb punts com ‘Estima’ns com som’, que recorda als visitants que als camps hi ha feina tot l’any, que a l’estiu seguen, i a la tardor llauren i sembren, i que tant els tractors com altres màquines van amb calma.
“Es tracta de no crear-te expectatives de creixement excessives sinó de crear un model d’empresa adequat al model de demanda que hi ha i es vol”, afirma Manel Casanovas, que regenta el restaurant i les cel·les del santuari del Miracle, a Riner. Casanovas també posa en valor la importància estratègica de servir producte local als restaurants de la zona, en tant que “motor econòmic per altres sectors, actuant de dinamització econòmica del territori”.
‘Territori de Masies’ té actualment 55 socis, des de productors agraris com la família que impulsa el Parc de les Olors de Claret, a Torà, passant per establiments de restauració i agroturisme o artesans diversos, entre altres.
Cartell amb el decàleg pel turisme responsable recent penjat al santuari del Miracle.
‘Tasta Comarca’
“El Tasta Comarca és un servei de subscripció que ofereix una manera única d’experimentar, descobrir i tastar Catalunya i la seva vibrant cultura des de casa. Ara podràs rebre cada dos mesos la selecció d’autèntiques joies gastronòmiques de producció limitada d’una comarca catalana. També coneixeràs de la mà de professionals de la gastronomia receptes especials i coneixeràs les curiositats d’espais molt autèntics.”
Aquesta és una de les propostes de l’empresa ‘Caram Caram’, creada el 2020 per Gemma Muray Domingo i Clara Soler Isart, dues emprenedores motivades per la seva passió per la gastronomia i el món del vi. Muray és graduada en direcció turística i en el curs d’extensió universitària com a sommelier i ha treballat com a cap d’enoturisme en un celler del Penedès. Soler és graduada en comunicació audiovisual, té un màster de direcció de cine de la universitat nordamericana UCLA i ha treballat com a ajudant de direcció en rodatges publicitaris, entre altres.
Un dels productes agroalimentaris més singulars del territori català és la mongeta del ganxet tal com es mostra i demostra el documental ‘Flor i tavella’, que segueix el seu conreu a la comarca del Vallès (Occidental i Oriental) a través d’alguns dels seus protagonistes.
Des de la sembra fins a la seva tria, la feina de tres anys de Josep Alavedra i Rafel Uyà fa una mirada a l’esforç d’Esteve Rodoreda, Joan Rof, Ramon Casamada, Isidre Molist, Josep Artigas i Isidre Catafal, sis pagesos vallesans que mantenen viu el conreu d’aquest aliment.
‘Flor i Tavella’ forma part del projecte de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès (IPCIV) i compta amb el suport del Consell Comarcal del Vallès Occidental a través del projecte Xarxa Productes de la Terra de la Diputació de Barcelona, que treballa per la recuperació del patrimoni agrícola de la comarca.
Per cert, que el butlletí de la Xarxa és ple de notícies interessants com aquesta. T’interessen? La subscripció és oberta a tothom. No te’l perdis.
Pastry Sense: la gran festa de la pastisseria torna a Sant Vicenç dels Horts
Author: Carme Gasull
What
Coca de San Juan
De crema, de llardons, amb fruita confitada… Les coques són el dolç tradicional de la revetlla de Sant Joan, que celebra el solstici d’estiu, però també es consumeixen en altres revetlles com la de Sant Pere i la de Sant Jaume. Antigament, tenien forma rodona, amb un forat al mig, en record al disc solar. Normalment, la massa es fa amb farina de força, llevat, llet, ous, mantega, pela de llimona ratllada, sucre, anís i sal. Poden ser farcides, o bé incorporar fruita confitada, pinyons i sucre, per sobre.
Who
Pastissers
La revetlla de Sant Joan és una de les cites marcades en el calendari dels pastissers catalans que, enguany, veuen amb optimisme i esperen superar els 1,8 milions d’unitats venudes el 2019. El bon temps, el cap de setmana llarg i les ganes de celebració auguren una campanya de record. Els pastissers destaquen que la tendència de consum tendeix a coques més petites, per poder tastar-ne de diferents varietats.
Where
A tot el territori català
Les coques en general, dolces o salades, són molt populars a Catalunya i se’n mengen tot l’any. Les de Sant Joan, en concret, són dolces i se solen acompanyar de vi dolç o cava. Deriven del tortell amb ous que es menjava antigament i, inicialment, es feien amb pasta adobada ensucrada i pinyons, Posteriorment, la recepta va incloure cireres i altres fruites confitades. L’origen de les coques prové d’aprofitar les masses de pa que no s’havien inflat. Aquestes es coïen i s’ensucraven, donant lloc a unes postres.
Find out more
Novetats de l’edició 2022
Així ho va destacar l’alcalde de Sant Vicenç dels Horts, Miguel Comino, durant la presentació de Pastry Sense 2022 celebrada ahir al migdia a l’Aula de Cuina del Mercat de La Boqueria de Barcelona.
“La Mostra Internacional de Pastisseria aporta relació directa amb la ciutadania, un grau de proximitat i popularitat amb professionals d’alt nivell que ajuda a prestigiar el món de la pastisseria i que la fa diferent d’altres propostes. És el lloc idoni per aprendre, gaudir i degustar, fora de la carpa enguany, per mantenir les mesures de seguretat sanitàries vigents”, va apuntar. El batlle també va incidir en la necessitat de reactivar aquests espais de trobada i del sector gastronòmic. “Hem de tornar a donar un toc humà a activitats que estaven aturades i que ens ha de permetre tornar a dinamitzar i rellançar l’economia del país”, va afegir tot i agraint de manera especial a la família Muñoz, nissaga pastissera local, la feina feta per tirar endavant aquest projecte.
De les novetats de la present edició en va parlar Xavi Gómez, regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. La principal, “l’ampliació de la carpa on es realitzen les demostracions respecte a les edicions anteriors per poder desenvolupar-les millor i esponjar al públic”. Gómez va destacar també “la incorporació d’agents cíviques, que estaran atentes als detalls, ajudaran a qualsevol consulta i al seguiment constant del públic assistent envers a totes les recomanacions sanitàries. A més, es buidarà l’espai entre demostracions i les degustacions es realitzaran fora de la carpa per evitar riscos. La V Mostra Internacional de Pastisseria també serà respectuosa amb el medi ambient i inclusiva. El material que es farà servir serà reciclable i totes les sessions inclouran llenguatge per a persones sordes”, va afegir el regidor.
“Enguany, la inauguració de la mostra recaurà en la jove xef Paula Alós, presentadora del programa d’alimentació i gastronomia ‘Manduka’ al canal Super3 de TV3″, va cloure.
D’esquerra a dreta, Eugeni Muñoz, Miguel Comino i Xavi Gómez
Figures de la pastisseria
“Tenim els millors pastissers del món, però fins ara no hem sabut ensenyar l’esforç que hi ha al darrere d’aquest ofici i de les nostres creacions”, va apuntar Eugeni Muñoz, ànima de la Pastisseria Muñoz de Sant Vicenç dels Horts i artífex de la mostra. “Per això el sector també ens recolza, perquè veuen que transmetem això i que la gent li dóna valor”. La prova, el cartell de figures nacionals i internacionals participants, “una dotzena d’arreu del món en cada edició; enguany, potser la més internacional”, va assenyalar el mestre pastisser durant la presentació.
A tall de resum, aquest cap de setmana visitaran Sant Vicenç dels Horts Richard Hawke, “un australià afincat a França, terra de pastissers i de mantega, que fa creacions veganes”; Guilherme Guise, “un brasiler afincat a Finlàndia” vinculat al sucre des de ben petit; la xilena Camila Elizalde, “qui fa autèntiques meravelles, obres d’art dolces, just el que volem transmetre”; l’italià Peppe Leotta i la portuguesa Carla Rodrigues, “experts en sucre i xocolata que han rebut premis de modelatge i disseny de figures” i la francesa Johanna Le Pape, escollida per Pierre Hermé per formar part del nou Comitè Organitzador Internacional de la nova edició 2021 de la Copa del Món de Pastisseria.
El taller de l’italià Francico Broccolo, centrat en la recerca i desenvolupament per oferir productes adaptats a la majoria de les necessitats alimentàries, i la pastisseria vegana de la italiana Martina Sampaolo i la catalana Cris Massana, companyes al restaurant parisenc BrEAThe, seran l’enllaç entre la tradició i les noves tendències.
I el que es fa a casa nostra ho demostraran els xefs Jesús Fuentes, responsable de masses/brioixeria de la Pastisseria Hofmann de Barcelona, l’Iván Pascual, propietari de la pastisseria Taller de Postres Cal Gumer i de l’empresa d’organització d’esdeveniments Cal Gumer Events a Lleida, i l’Ester Roelas, propietària d’un obrador a Badalona i de l’escola de pastisseria homónima, des d’on oferta cursos online i presencials. Un mix de tradició, innovació, local i global, únic al món.
‘Mattcha coffee cups’ de la pastissera catalana Ester Roelas.
Guardons ‘Fava de Cacau’
Dilluns 24 se celebrarà la taula rodona ‘Gestió i recursos humans a les pastisseries’, en què intervindran diferents experts en el tema moderats pel propi Eugeni Muñoz, així com el lliurament dels guardons ‘Fava de Cacau’ a les millors pastisseries de Catalunya. La llista està confeccionada per un jurat independent, format per professorat de pastisseria, periodistes gastronòmics, i professionals del món dolç que no exerceixen a pastisseries, creat i coordinat per l’especialista Marc Balaguer.
Durant la jornada es lliuraran els reconeixements a les 50 millors pastisseries del territori i 10 mencions especials: A la tradició viva, a la Pastisseria Innovadora, al Dolç Singular, a la Millor Pastisseria de la Catalunya Central, a la Millor Pastisseria dels Pirineus, a la Millor Pastisseria de Barcelona i Comarques, a la Millor Pastisseria del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, a la Millor Pastisseria de l’Anoia, Penedès, Garraf i Llobregat, a la Millor Pastisseria del Gironès i a la Millor Pastisseria de Ponent.
La llista es podrà consultar a l’app oficial de la Mostra Internacional de Pastisseria de Sant Vicenç dels Horts, una aplicació amb informació de cada establiment: la seva història, els productes singulars que ofereix i altres detalls d’interès. Consulta el programa sencer de la mostra, aquí.
Logotip dels premis ‘Fava de Cacau’ de Sant Vicenç dels Horts.
Les postres que encapçalen aquest post són d’Eugeni Muñoz i la imatge del cartell d’enguany de la mostra.