més info

El fenomen és molt recent encara. La primera cerveseria artesanal de Catalunya, Glops, va fundar-se a l’Hospitalet de Llobregat fa només quatre anys. O sigui que tota la resta de marques, i ja en tenim unes quantes, han anat apareixent posteriorment. Tot i ser tan breu, el lapse d’existència, déu n’hi doret el camí que han fet algunes: Austràlia i el Japó són dos dels mercats als quals han arribat els productes de les nostres microcerveseries. Ramon Ollé, de l’empresa que elabora la cervesa Rosita, a Alcover (Alt Camp), ens ha aclarit que això només és l’excepció a la norma i que el principal és el consum de proximitat i, de passada, ens explica la raó del terme ‘microcerveseria’: “És que som empreses de producció molt limitada. Nosaltres no som pas de les més petites de totes i, tot i així, la fàbrica de Damm que hi ha a Barcelona ja fa mil vegades la quantitat de cervesa que fem nosaltres!”.

La comercialització de les cerveses artesanes catalanes està fent camí encara que amb les lògiques dificultats fruit de la falta de cultura en un producte que és nou, diferent... i un pèl més car. Pep Nogué, home de mil projectes -i mil realitzacions- en tota mena de camps gastronòmics, ho resumeix així: “Una sortida lògica d’aquest producte són els bons restaurants. Encara passa que demanes una cervesa a un establiment amb gran prestigi i te’n serveixen una de les que compres al supermercat per 40 cèntims. Això ha d’anar canviant perquè ara, per fi, tenim cerveses artesanals de gran qualitat; no ho dic per les que faig jo, parlo en general, afortunadament ja en som uns quants. Però hi ha el problema del restaurador que no et renova la comanda perquè la cervesa no surt. I la raó és evident: tothom entén que un vi et pot costar tres euros o 400 i que, segons el que estàs disposat a gastar, faràs una cosa o una altra. Amb la cervesa en canvi costa molt de fer entendre una petita diferència de preu. Només falta, doncs, que hi apliquin el mateix ràtio al preu de cost que el que aplica a la cervesa industrial. Corregint simplement aquest petit detall, és a dir, que el marge linial de benefici sigui el mateix, ja ho veurien si la demanarien els clients!”. L’entrada de Nogué en el sector va ser del tot casual: convidat a fer el pregó de la Fira del Fajol, de Batet de la Serra, va voler acompanyar les seves paraules d’una aportació pràctica a la cuina d’aquest pseudocereal i se li va acudir fer una cervesa artesanal amb un 25% de fajol. Posat en contacte amb Josep Borrell, que justament llavors engegava el que avui és una altra de les nostres firmes microcerveseres clau, Birrart, de Sarrià de Ter (Gironès), aquella ocurrència puntual es convertí en marca: havia nascut la cervesa Keks.

Internet és un altre canal de venda interessant per aquestes cerveses així com la botiga de delicatesen i la fira d’artesania. Però ara com ara el petit comerç representa el 90% de la distribució (això també anirà canviant: la cadena Bon Preu ja ha començat a vendre cervesa artesanal catalana). I finalment existeix la venda directa al punt d’elaboració que eventualment i previ avís sol mostrar-se al visitant tal com acostuma a succeir amb tot obrador artesà. Perquè d’això es tracta, parlem d’una feina artesanal, aquesta cervesa, sense pasteuritzar, s’elabora amb ingredients naturals i permet un ventall d’opcions de gustos amplíssims. En el ben entès que, per ser cervesa, una beguda ha de tenir quatre components canònics: malta d’ordi, aigua, llúpols i llevat. A partir d’aquí l’únic límit és el de la imaginació creativa: la mel, la pell de taronja, les espècies, poden acabar de donar-hi un toc... i, en ocasions, segons quin sigui el toc també poden acabar de fer apujar el preu (Pep Nogué ho exemplifica amb un cas pràctic: ell utilitza 36 litres de ratafia, de la millor qualitat, per elaborar 1.200 ampolles d’un cervesa negra d’aquest gust!). La manca d’experiència en el consum de la cervesa artesanal fa sovint que se la decanti per elimar un pòsit que li és característic. Com si es tractés de vi. Doncs mal fet. El pòsit és essencial i el que cal és remenar i dissoldre’l. Ras i curt, que hi ha molt de camí a fer però l’estem fent amb empenta i amb criteri per bé que som lluny encara de països com Itàlia, on la cervesa artesanal té tant de predicament que fins i tot és el tema central d’una importantíssima fira que se celebra a Rimini.

El principal mercat del cava segueix sent l’exterior on es van vendre al 2009 131 milions d’ampolles, un 5,5% menys que l’any anterior; al mercat interior, la xifra va ser de 88 milions d’ampolles, un 0,9% inferior. En total, 219 milions d’ampolles venudes, amb un descens del 3,7%. Gustavo García Guillamet, president de Consell Regulador de la DO Cava, considera respecte les xifres del mercat exterior que, malgrat el retrocés, “si no es té en compte Alemanya, l’increment de vendes a la resta de països suposa un creixement del 10%”. Garcia Guillamet ha ressaltat que el balanç demostra “la consolidació del consum de cava i la seva fortalesa”.

Pel que fa a l'exportació, les destinacions del cava són sobretot països comunitaris que van consumir l’any passat més de 98 milions d’ampolles, un 75% del total del mercat exterior. El descens de la demanda més notable ha estat a Alemanya que, tot i baixar un 32% respecte el 2008, continua sent el principal país importador amb 34 milions d’ampolles venudes. El president ha afegit que “malgrat el descens creiem que el mercat alemany pot ser gran consumidor de vins escumosos de qualitat i recuperarà les xifres aconseguides en anys anteriors”.
 
El Regne Unit se situa en segon lloc amb més de 32 milions d’ampolles i una pujada del 7,79% que en el cas de Bèlgica és del 57,57%, fet que situen aquest país en el tercer lloc del rànquing de països compradors, amb més de 15 milions d’ampolles mentre que els Estats Units passen a la quarta posició amb 14 milions i un creixement del 2,26%. El Japó continua en cinquè lloc amb més de 4 milions d’ampolles i un descens del 23,53%; Suïssa es manté en el sisè lloc amb més de 3 milions d’ampolles i amb un augment del 13,18% i França és setena amb un increment del 40% i més de 3 milions d’ampolles venudes. “Les dades manifesten les possibilitats de penetració que té el mercat internacional del cava”, ha destacat Garcia Guillamet.

més info

Vam observar que, per exemple, teníem ratafies d’una gran qualitat però era impossible poder comprar-les fora de la localitat d’origen. La ratafia d’Olot, a Olot, i la del Pallars, al Pallars. Hem aconseguit vendre’n amb total regularitat a Badalona i Sabadell i entre els joves també, que abans tots bevien patxaran. Saber valorar el que es fa a casa nostra és propi de qualsevol societat normal menys aquí que sembla que per quedar bé s’hagi de preferir el vi de fora.

En aquests anys s’ha fet camí però encara hi ha dificultats. El producte artesanal, en ser natural, caduca abans que l’industrial amb la complicació que comporta al distribuïdor. Nosaltres seleccionem productes elaborats en unitats de producció petites, sovint familiars, i els preus sortints no poden competir amb les grans marques. Però això el nostre client ja ho sap, sigui el bar, el restaurant, l’empresa pels lots de Nadal, o l’Ajuntament que munta una fira per la festa major. El distribuïdor de producte artesanal ha de competir en diferenciació i en qualitat, no en preu. El client particular comença a entrar via internet. T’encarrega una capsa de cerveses artesanals, no vuit o deu com un bar, però segur que aquesta forma de negoci anirà a més.

més info

Al parer del meu marit i meu, els productes artesans s’aprecien cada vegada més: anem a mercats i a fires i això es veu. Ara bé, caldria establir clarament què és artesà i què no perquè hi ha qui queda content i enganyat amb formatges o el que sigui pensant-se que són artesanals i això no és ben bé així. El gust, de totes maneres, es va educant i la gent mica en mica va sabent distingir-ho. Els premis hi ajuden; nosaltres vam guanyar-ne un al concurs de formatges de la Seu d’Urgell i hem notat que és un bon reclam.

Distribuïm a botigues de delicatessen i, tot i que que poc, a mercats ja que costa entrar-hi. Al mercat la gent compra a talls i es mira molt el preu. El nostre principal client és de ciutat però que ve al poble i li agrada tornar a casa firat i llavors el preu del formatge importa menys que en el dia a dia. I et compra peces senceres, potser sis!, perquè en vol una per la germana, una pels cunyats, una per la mare... El client-tipus del producte artesà té diners a la butxaca, però se’ls gasta així, en el context d’una ruta turístico-gastronòmica: aquí a Isona vénen pel museu dels dinosaures i de passada compren formatges artesans.

més info

Odysseus Tinto és un vi procedent de Gratallops (Tarragona), de Viñedos de Ithaca, celler creat per Joseph Puig i l’enòloga Sílvia Puig per elaborar gammes de qualitat i de producció limitada en una zona, amb DOQ Priorat, admirada pels introductors del cultiu de la vinya a la península. Odysseus és un dels pocs vins que ha estat fermentat sense control de temperatura i que ha originat una gran extracció de color per la comoditat i constància de les barriques. Les varietats utilitzades són carinyena, garnatxa, cabernet sauvignon així com petit verdot i touriga nacional.

El Berliner Wein Trophy ha atorgat 1.133 medalles en tres categories: premium Berlín d’or, Berlín d’or i Berlín d’argent. D'aquestes, 17 s’han concedit a vins catalans repartides de la següent manera: Odysseus Tinto ha rebut la Premium Berlín d’Or; Citareus i Gallicant (Los trovadores), Camins del Priorat (Álvaro Palacios), Fra Guerau Crianza Tinto (Viñas del Montsant), Laviña Tinto (Masia Vallformosa), Odysseus “Etiqueta Negra” (Viñedos de Ithaca), Priorat DOQ Ca. Crianza (Buil & Giné), Spanischer Rotwein (Codorníu), Arestel Cava Vintage (Vid Vica), Freixenet Cordin Rosade Brut i Freixenet Elyssia Pinot Noir Brut (Freixenet) han estat distingits amb la Berlín d’Or, i Acústic Negre (Acústic Celler), Geol (Tomàs Cusiné), Jané Ventura Mas Vilella (Jané Ventura), Martinet Bru (Mas Martinet Viticultors) i Mascaró Cava Reserva Brut Nature "Pure" (Mascaró), amb la Berlín d’argent.

més info

ENTREVISTA A PEP PALAU from Gastroteca.cat on Vimeo.

més info

La Fira del Trumfo solsonenca promou aquest producte i també la tòfona de la comarca amb un programa d'activitats que inclou concursos de pelar patates i un premi per a qui n'hagi conreat la de més pes. Les cites gastronòmiques clau estan programades el dissabte, dia 6: una a la tarda, amb tastets de trumfos amb tòfona a la Plaça Major de Solsona, i l'altra al vespre-nit, amb un sopar al Pati Gòtic del Consell Comarcal centrat en la cuina del trumfo i maridat amb vins que enguany seran de la DO Costers del Segre, la denominació catalana convidada. I precisament el que fa que aquesta no sigui terra de vins la converteix en formidable com a terra de trumfos. Josep Espuga és pagès d'una de la vintena de masies de Cambrils de Muntanya, un nucli proper a la capital, que en conreen: “Només som uns vint i jo sóc dels productors que en faig menys quantitat; aquesta collita n'he tret uns 20.000 quilos però en total calculo que n'hauran sortit pel voltant de les 500 tones i podem dir que la temporada ha estat bona. Aquí el trumfo sempre és de gran qualitat no només pel tipus de terra, l'alçada i el fred sinó també perquè tots treballem amb els mètodes tradicionals. Per mi és la millor patata que hi ha!”.

més info

“La predisposició dels ajuntaments ha estat màxima –de fet, ja quasi la totalitat han aprovat els estatuts del consorci– i ara ens trobem en ple procés de tramitació administrativa. Els que han decidit no participar-hi ha estat a causa de la conjuntura econòmica”, explica Andreu Francisco, alcalde d’Alella, població que ha impulsat el nou consorci que es preveu que comenci a funcionar abans de l’estiu amb la participació de 15 dels 18 municipis que formen part del territori de la denominació d’origen i el consell regulador. Per bé que Catalunya compta amb altres entitats dedicades a la promoció turística i econòmica, segons Francisco aquest serà l’únic que tindrà “el vi com a eix vertebrador i que cavalcarà entre dues comarques”. Així en formaran part al Maresme els municipis de Tiana, Alella, El Masnou, Teià, Premià de Mar, Vilassar de Dalt, Cabrils i Òrrius, i al Vallès Oriental, Sant Fost de Campsentelles, Santa Maria de Martorelles, Martorelles, Montornès del Vallès, Vallromanes, Vilanova del Vallès i la Roca del Vallès. Argentona i Premià de Dalt ja han fet pública la seva decisió de no entrar-hi per motius econòmics. El consorci es constituirà amb un pressupost inicial de 120.000 euros dels quals l’Ajuntament d’Alella n’aportarà la meitat i la resta es repartirà entre els altres municipis participants i segons criteris de població.

De moment, quan encara falten uns cinc mesos perquè l’ens entri en funcionament, ja s’ha pensat una sèrie d’accions per dur a terme com “la creació de rutes i la posada en funcionament d’un enobús que ofereixi visites guiades des de Barcelona, que seran les principals propostes durant els dos primers anys”, aclareix Francisco. “El Centre d’Acollida Turística i la Cel·la Vinària romana a Teià, o bé el centre comercial a La Roca del Vallès també seran porta d’entrada a la denominació d’origen. L’àmplia oferta gastronòmica dels nostres municipis, ja promocionada els últims anys a través de les Jornades Gastronòmiques del Raïm i del Vi de la DO Alella, no deixaran cap visitant indiferent”, afegeix. Una de les peces fonamentals de la nova entitat serà el consell regulador – “catalitzador de la nostra proposta”, en paraules de l’alcalde– i tots els cellers que en formen part. A banda dels ajuntaments, el consorci tindrà el suport de la Direcció General de Turisme amb la qual s’està treballant en un pla de foment. La Diputació de Barcelona també ha mostrat la seva voluntat de col·laborar-hi.

més info