És d'un color rosaci, ataronjat. Té el cos esvelt, l'abdomen allargat, estret i menys robust que en la resta d'espècies de nefròpids. Té els ulls de còrnia negra i molt inflada, d'aspecte arronyonat. El rostre té dues carenes o crestes longitudinals; té altres carenes a la closca i a les pinces. La cua és molt musculosa, i és la part més apreciada en gastronomia. Els millor exemplars poden arribar fins a 25 cm, però els que trobem al mercat, actualment, són molt més petits. Solen viure en caus i amagatalls i es pesquen amb la tècnica de l'arrossegament. Es poden menjar sols, a la brasa, a la planxa o al forn. Tot i que són extraordinaris en els plats de mar i muntanya, combinats amb pollastre o ànec, també són molt apreciats per elaborar arrossos.

Categoria: Aigua salada.

Pots trobar-lo a: Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Selva, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Montsià, Tarragonès.

Comercialització: Molts dels escamarlans que trobem actualment a les peixateries i als mercats no són de la nostra costa, però els escamarlans de la costa catalana són molt apreciats per les seves virtuts gustatives. També en podem trobar de congelats.

Enllaços vinculats:

Receptes: