La veu del sector

Inici>Notícies >La veu del sector
  • Fins a quin punt és necessària la innovació en el comerç agroalimentari?
    • Eric Enguita, gerent de l'Associació Empreses Innovadores Innoví
      1/04/2011
      Innovar significa tenir un pla, amb una estratègia, un procés de desenvolupament i un control dels resultats; i no necessàriament ha d'anar lligat a la internacionalització: de fet, la R+D apunta que als propers anys tornarem al consum de proximitat, i aquí les pimes i la venda directa hi tenen molt a dir. Per a empreses més grans, la innovació passa per millorar, compartir i optimitzar la logística i la distribució.
    • Joan Martí, gerent de l'Àrea de Dinamització de Clústers d'ACC1Ó
      1/04/2011
      A Catalunya entenem la innovació des d'un punt de vista ampli, abarcant recerca i desenvolupament tecnològic però també màrqueting i comercialització, entre altres. En totes aquestes categories disposem d'excel·lents exemples de firmes agroalimentàries que són un cas d'èxit. Tanmateix, el nivell d'aspiracions del sector ha de continuar creixent.   Junt amb la innovació, la internacionalització és l'altra gran font de competitivitat per a les nostres empreses.
    • Jordi Rotllan, president de la Fundació Comerç Ciutadà
      1/04/2011
      Un cop ja es tenen quotes qualitatives altes i s'han modernitzat els sistemes de producció, tot es juga en el camp de la comunicació i, com a conseqüència, en la força que adquireixi un producte en l'imaginari dels consumidors. A l'actualitat, la innovació és important en la mesura que ens permeti millorar la qualitat dels nostres productes sense perdre l'essència, i augmentar la nostra competitivitat; i és també en aquests aspectes als quals cal vincular la internacionalització.
    • Marc Gascons, impulsor del restaurant-peixateria Fishop
      1/04/2011
      Pel que fa a les dificultats que trobem les petites i mitjanes empreses del sector per innovar, una de les principals són les poques facilitats econòmiques que tenim a l'hora de fer realitat el nostre projecte. Una vegada superada aquesta fase, les noves tecnologies t'ajuden a diferenciar-te i a millorar alguns aspectes relatius a la gestió. També crec que, posats a innovar, sempre és millor que això es faci en sintonia amb la sostenibilitat en la mesura del possible.
    • Xavier Tubert, president de la cooperativa Llet Nostra
      1/04/2011
      Considerem que la innovació en un moment com l'actual és clau per diferenciar-te i ser competitiu. Si no fóssim innovadors no hauríem passat a ser en poc temps la quarta marca de llet més venuda a Catalunya. En un context de crisi com l'actual, continuem creixent perquè donem resposta a un públic que busca productes de proximitat i qualitat.
  • Fins a quin punt els productes locals ens ajuden a preservar el medi ambient?
    • Enric Bartra, investigador a l'Institut Català de la Vinya i el Vi
      02/03/2011
      Pel que fa a les vies de comercialització s'han d'aprofitar més, tant les tradicionals com les innovadores, perquè aquest és un dèficit tradicional del sector: siguin mercats, fires, venda directa, per Internet; tanmateix, també s'ha de fer la tasca extra que consumidor i productor s'acostin i això només és possible si ambdues parts treballen en la mateixa direcció.
    • Ignasi Cubiñà, director d'EcoIntelligentGrowth, consultoria per a la sostenibilitat
      02/03/2011
      En principi les produccions locals haurien de ser també més transparents pel que fa a les pràctiques productives i de distribució, tot i que això tampoc es pot assegurar. Ara bé, tot i que aquestes són potencialment més sostenibles, en incorporar d'una manera més directa els aspectes socials, mediambientals i econòmics, no sempre són millors, especialment si la cultura de productors i consumidors no està alineada.
    • Joan Riera Davall, investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals
      02/03/2011
      A part del cicle curt de comercialització, també és fonamental que l'explotació sigui d'agricultura integrada i respectuosa amb el medi ambient, no només local. Que sigui local significa que se'n derivaran millores en la sostenibilitat en matèria de logística per bé que hi ha altres factors que també hi intervenen.   Pel que fa al consumidor, encara no és del tot conscient dels beneficis per al medi ambient que tenen els productes locals.
    • Ramon Barios, gerent de 3p fruits, producció i venda de fruites
      02/03/2011
      Pel que jo veig, els pagesos estem cada vegada més conscienciats en el tema de la sostenibilitat; en el nostre cas, que ens dediquem al cultiu de fruites i verdures, utilitzem al màxim els recursos i mecanismes de producció naturals que asseguren una agricultura sostenible; a més estem introduint mètodes biològics de control.
  • Quin paper juga la distribució per fer arribar els productes locals al consumidor?
    • Miquel Àngel Fraile, secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya
      1/02/2011
      A més, la seva tasca consisteix també en aconsellar als productors sobre aspectes com l'emmagatzematge i la presentació dels productes, etc, perquè coneixen, a través del comerciant, que és un prescriptor important, què vol el client final. Per contribuir a preservar la qualitat dels aliments, és important que hi hagi una continuïtat en el subministrament així com també una bona relació entre comerciants i botiguers d'una banda i distribuïdors de l'altra.
    • Gerard Costa, professor d'ESADE especialista en comercialització i màrqueting
      1/02/2011
      Certament la distribució potencia la qualitat del producte o l'empitjora. Com a operadors que han invertit en poder garantir aquesta qualitat intrínseca, són els que han augmentat més la seva participació en el preu final.   Si analitzem el rol de la distribució als diferents sectors econòmics catalans, podríem dir que és rellevant en tots ells pel valor de com ho entrega, encara que en els mercats madurs, amb molta més oferta que demanda, passa a ser encara més important.
    • Octavi Obiol, propietari de l'empresa distribuïdora Peixos de Palamós
      1/02/2011
      Els mercats on trobem més dificultats a l'hora de distribuir són els internacionals on cal fer-ho per via aèria. Nosaltres utilitzem contenidors propis i d'un sol ús dissenyats expressament per garantir una climatització adequada per tal que els nostres productes arribin al consumidor amb la màxima qualitat; això a països com Dubai és essencial. El que realment és difícil és trobar el mitjà adequat, per tant, la majoria de vegades subcontractem logística.
  • Els mitjans de comunicació donen suficient importància als productes locals?
    • Josep Sucarrats, director de la revista Cuina
      11/01/2011
      L'èxit de la cuina catalana al món ha servit per augmentar la presència dels cuiners afortunadament molts dels quals han apostat per productes locals. Per nosaltres, com a revista, des del principi però des de fa un any de manera més evident, hem proritzat donar més importància a aquest sector de l'alimentació. Si mirem revistes de fa 15 anys enrere són molt diferents a les d'ara on comptem amb informació atenta a productes d'aquí com la patata del bufet o el gall negre del Penedès.
    • Cristóbal Colón Palasí, president de la cooperativa La Fageda
      11/01/2011
      També cal remarcar que els grans cuiners catalans actuen com a prescriptors dels productes agroalimentaris del territori: productes de qualitat i de proximitat, productes ecològics... D'aquesta manera es pot vèncer la tendència de certa societat de consum de comprar únicament per preu i no per la qualitat o criteris de sostenibilitat. El boom que viu la gastronomia catalana penso que comença amb la cuina. Si no, es tractaria d'una pura operació de màrqueting sense base real...
  • Fins a quin punt la pastisseria i xocolateria han contribuït a prestigiar la gastronomia catalana al món?
    • Bibiana Romero, tècnica de la Fira del Torró d'Agramunt
      30/11/2010
      El món del dolç també nota la crisi però és un tipus de producte que el consumidor aprecia i que, en menor o major mesura, està disposat a comprar. La nostra fira està destinada, de moment, al consumidor final i és per això que la seva organització es planteja partint d'aquest base, que el públic vingui, gaudeixi de la varietat de l'oferta i que finalment compri. D'aquesta manera a part de tenir content al visitant obtenim també la satisfacció de l'expositor.
    • Christian Escribà, pastisser d'Escribà Barcelona
      30/11/2010
      En cuina, s'ha sabut motivar la gent jove i nosaltres això hem d'aprofitar-ho per fer el mateix amb els joves pastissers. Pel que fa al consumidor, aquest està canviant i compra pastisseria per celebracions o quan té convidats i, en canvi, abans hi havia un consum més diari. Per tant, s'ha d'incidir en promoure l'hàbit de comprar pastisseria amb més freqüència. Jo veig clarament dues línies, per un costat la pastisseria tradicional, i per l'altre, la més moderna i atrevida.
    • Julià Castelló, propietari de la Pastisseria Castelló de Girona
      30/11/2010
      Contràriament al que opinen algunes veus, l'auge que alguns associen a la pastisseria artesanal no existeix. D'una banda, han sorgit molt competidors, com forns de pa industrials o pastisseries que treballen amb producte congelat, que han fet que davallés la pastisseria artesanal; de l'altra, aquest és un ofici que requereix molt esforç i que a les noves generacions els costa continuar; apart que la nostra feina no és massa reconeguda. Al sector ens manca un relleu generacional i formació.
    • Olivier Fernández, director de l'Escola del Gremi de Pastisseria de Barcelona
      30/11/2010
      La creixent popularitat de la xocolata es pot veure amb la gran quantitat de botigues especialitzades que s'obren i també en l'interès que hi ha per visitar el Museu de la xocolata. A l'escola del Gremi de Pastisseria també ho veiem amb la bona resposta del temari sobre la xocolata i dolços per part dels alumnes. Hi ha altres elements que determinen el major o menor consum de xocolata d'un país, com per exemple el fred.
    • Ramon Morató, director de Chocolate Academy
      30/11/2010
      Hi ha establiments que s'han especialitzat i pastissers-xocolaters com Oriol Balaguer, que han contribuït a donar a conèixer el nostre nivell de pastisseria a nivell internacional. Però això només arriba a un determinat grup de gent tot i que penso que mica en mica es va estenent el ressò. El consumidor no vol aventures estranyes, però coses noves al mateix temps. I a vegades, la novetat ha d'anar acompanyada de campanyes de promoció i publicitat, un atractiu packaging, etc.
  • Què ha impulsat el creixement del sector formatger artesà i dels derivats làctics a Catalunya?
    • Carolina Solanich, de Postres Masgrau, Sant Vicenç de Torelló
      4/11/2010
      L'especialització en els derivats làctics, i en el nostre cas en el nostre producte estrella, el flam de mató, és clau per fer-se un lloc al mercat. Molts productors i botiguers han buscat aquest fet per diferenciar-se de les grans marques que ofereixen de tot i a un cost molt competitiu. A partir d'aquí, la feina és fer entendre al client que el que oferim és un producte local i de gran qualitat. Ara tenim mitjans com Internet i portals com la Gastroteca.
    • Enric Canut, gastrònom i expert en formatges
      4/11/2010
      A part d'aquests factors que han fet créixer el sector penso que els restaurants també s'hi haurien d'implicar més, sobretot en aprendre com utilitzar els formatges a la cuina. Falta cultura formatgera, de creure's que el formatge funciona com un ingredient més al plat. Aquesta és una assignatura pendent i que ajudaria a potenciar el sector.
    • Joan Martí Casanovas, de Casanovas Catering Traiteur, Barcelona
      4/11/2010
      Pel que fa als distintius de qualitat, estic d'acord que ajuden que el producte es vengui més però, en el cas dels formatges, crec que ja en tenim suficients. I més que la major o menor existència d'aquestes etiquetes, el que faria falta és potenciar les campanyes de promoció sobre els formatges artesans que s'elaboren a Catalunya, imitant el model francès o italià. Quant a vendre fora els formatges catalans de petits elaboradors, penso que és possible si es va de la mà dels grans cuiners.
    • Llorenç Muguruza, Blancafort Formatge del Berguedà, Gironella
      4/11/2010
      Per seguir potenciant el sector, cal aconseguir augmentar el consum de formatge artesà d'aquí en els restaurants, ja que molts d'ells n'utilitzen de fora. Haurien de tenir més en compte als petits formatgers donada la qualitat dels nostres productes. De cara al consumidor, l'elaborador ha d'apostar per diferenciar-se de la resta i també per donar informació sobre el seu producte que, tot i que s'ha fet força els últims anys, encara hi ha un llarg camí per recórrer.
  • Com es pot impulsar el consum i la comercialització del vi català a Catalunya?
    • Meritxell Falgueras, periodista i sommelier
      6/10/2010
        De fet, els elements per tal d'impulsar el consum i la comercialització del vi català a Catalunya ja hi són; només ens falta apostar més per la comunicació. Perquè per molt que fem bé les coses, si la gent no coneix la nostra riquesa vinícola no podem avançar. Tenim tant varietats autòctones, que donen originalitat als nostres vins, com varietats internacionals, que fan que el consumidor pugui identificar cada tipus de vi; també una molt bona relació qualitat-preu.
    • Francesc Xavier Agell Tuser, coordinador general INCAVI
      6/10/2010
      Per augmentar la presència del vi i cava catalans en la distribució i en la restauració, creiem que hem de fer una aposta conjunta de tots els implicats en la cadena que va des del productor al consumidor, passant pels elaboradors, venedors, mitjans de comunicació, responsables turístics, distribuïdors, restauradors.
    • Jordi Grau, Vins i Licors Grau, Palafrugell
      5/10/2010
      D'entrada, el que convindria és impulsar el consum de vi en general, ja que cada any se'n va perdent, i en segon lloc, potenciar el consum de vi català tant a nivell particular com de l'administració. Si mirem alguna publicació generalista o bé la televisió ens adonarem de seguida que la majoria d'anuncis que hi surten són de cervesa o de refrescos, però que n'hi ha ben pocs del nostre sector. Això també hi influeix.
    • Joan Gómez, expert en vi i autor del blog De Vinis
      5/10/2010
      També penso que s'ha apostar per l'exportació de vins fora de Catalunya però sempre en la mesura que poguem fer valorar allò que ens caracteritza. L'exemple del Priorat, del Montsant o de la DO Cava ve del fet que han sabut expressar característiques de terrer amb varietats de raïms de llarguíssima tradició. La gent valora això, tant com jo valoro prendre una bona nebbiolo i sentir-hi el terrer de les Langhe.
  • Fins a quin punt els restaurants utilitzen productes locals a la seva cuina?
    • Carme Casasnovas, propietària de la Tocineria Casasnovas, Viella
      30/08/2010
      Tant per a nosaltres com per als restaurants, poder oferir producte local, fresc i de qualitat ens dóna un valor afegit de cara als visitants però també per a la gent d'aquí. És un reclam que ens fa diferents de tota la resta en una zona on, com que les distàncies són llargues, la distribució també és un fet molt important. L'únic inconvenient que el client troba en els productes autòctons és el preu, que no podem ajustar més del que fem per qüestió de costos de producció.
    • Àvia Remei, mestressa de casa i autora de llibres de receptes
      30/08/2010
      Evidentment, cada país té la seves especialitats i utilitza els seus productes i un cuiner té l'obligació de conèixer-los. A més es tracta d'aliments que tenen infinitat d'avantatges i cap inconvenient: són sans, de qualitat, frescos i els trobes a bon preu. Els que venen de fora tenen moltes vegades avantatges com que són més econòmics que els nostres, però si realment es busca la qualitat tothom sap que el millor és el producte de la terra.
    • Martí Sabrià, gerent de la Unió d'Hostaleria i Turisme Costa Brava
      30/08/2010
      Per potenciar els productes locals, falta fer més promoció per bé que últimament s'estan fent campanyes sobre els vins i olis. També és cert que això hauria d'anar acompanyat d'una reestructuració del sector productiu agrari, amb una estructura d'explotacions petites, que potser no podria assumir un increment de la demanda la qual cosa el podria repercutir negativament a nivell d'imatge.
    • Mercè Camins, Restaurant Casa Mercè de Fontdepou
      30/08/2010
      De tota manera, l'administració hauria de donar suport més suport als productors als quals crec que s'exigeixen massa requisits i que suposen inversions que no poden assumir. Personalment, em trobo que no puc fer truites amb els ous de les meves gallines o vendre la meva melmelada perquè hauria de tenir unes instal·lacions només per aquests productes i econòmicament això només s'ho poden permetre grans companyies.
  • Quin paper tenen els mercats sedentaris en la comercialització de productes locals?
    • Tino Mora,  president de l'Asssociació de Mercats Municipals de Catalunya
      30/07/2010
      No comparteixo la idea que el productor també hagi de ser comerciant; penso que un s'ha de dedicar a produir i l'altre a comercialitzar i sóc partidari de trobar un equilibri. El que és impossible és que el productor produeixi amb una bona qualitat i també vengui en bones condicions. No crec en la venda directa entesa com que els productors només venen els aliments propis.
    • Vicenç Ramia,  president de Majoristes Mercavallès
      30/07/2010
      La qualitat és primordial en aquest moment. Des del moment que es recullen els productes es mira que tinguin una bona qualitat i es puguin servir frescos al consumidor. Això és el que ens diferencia i ens dóna valor davant de les grans superfícies. Però per altre banda, la crisi es nota a tot arreu i es valora més el preu que no la qualitat. Per tant, per bé que intentem promocionar el producte local a vegades la gent demana aliments que hem d'anar a buscar a països com França o Bèlgica.
    • Jaume Ripoll Montoliu,  Peixos Laura al mercat de la Boqueria
      30/07/2010
      De fet, qualitat és junt amb frescor i preu els aspectes que més valora el comprador. Tothom busca una relació qualitat-preu que satisfaci les seves necessitats. Una de les dificultats de la comercialització del peix autòcton és que el preu tan ajustat del que ve de fora fa que als pescadors d'aquí els sigui difícil competir-hi. De fet, actualment només hi ha quatre parades en tota la Boqueria que tinguin exclusivament peix de platja.
    • Jordi Torrades gerent de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona
      30/07/2010
      A l'actualitat, els mercats sedentaris mantenen la seva demanda malgrat la crisi, que ha provocat un descens en la venda d'un 5% aproximadament, molt lluny d'altres sectors ja que el de l'alimentació és un mercat anticíclic. El perfil del paradista als mercats de Barcelona -uns 39 en total- és bàsicament el d'un comerciant per bé que també hi trobem alguns productors, la majoria d'ells a La Boqueria, uns 25, i sobretot que venen fruites i verdures.
  • Quin paper juguen les cooperatives en el sector agroalimentari a Catalunya?
    • Carles de Ahumada, director de L'Olivera Cooperativa (Vallbona de les Monges)
      5/07/2010
      Els valors, les tradicions i el consum han anat variant amb el temps i hi ha hagut un canvi de tendències important en el sector cooperatiu agroalimentari que ha creat una economia social en la qual el consumidor valora més el producte i la terra. Aquest cada vegada opta més per alternatives a l'economia tradicional, atorga més valor al cooperativisme, al consum ecològic, al respecte vers el medi ambient i als aliments autòctons i de qualitat, per bé que ens queda un llarg camí per recórrer.
    • Isidre Castanyer, president de Cooperativa La Plana de Vic
      5/07/2010
      Malgrat tot, a l'actualitat el sector cooperatiu agroalimentari travessa un moment complicat ja que els canvis en els models comercials i les exigències del consumidor han fet que algunes cooperatives no s'hagin sabut adaptar. Pel que fa al consumidor, és imprescindible que aquest conegui d'on surten els aliments que menja a diari i el que la seva elecció implica quant a sostenibilitat, gestió del territori i de l'equilibri social.
    • Vadó Mora, consultor i expert distribució comercial UaU Retail
      5/07/2010
      A l'actualitat, el canvis en els sistemes de comercialització i en els hàbits de compra de la societat són els causants de les dificultats del sector però també originen oportunitats per a les empreses amb respostes innovadores. Pel que fa al consumidor, m'atreviria a dir que la majoria no valora els aliments cooperatius pel fet de ser-ho sinó per altres aspectes com la marca, el preu, l'autenticitat o bé la seva qualitat organolèptica. I això no canviarà.
  • Què representa la gastronomia per l’activitat econòmica de les Terres de l’Ebre?
    • Mercè Pérez, Restaurant Can Casanova, Deltebre
      02/06/2010
      Molta gent menja del que es cultiva i cuina aquí; nosaltres per exemple utilitzem al nostre establiment productes locals, de Deltebre i del seu entorn més pròxim. Bàsicament vivim de la gent de fora, però també de la d’aquí. Normalment venen grups, tasten els nostres productes i acaben fent córrer la veu, i això és el que més ens beneficia, almenys als restaurants. Els plats típics d’aquí són els arrossos, la carn a la brasa, les carxofes a la llama, i també les angules i el peix pescat aquí.
    • Imma Boria, presidenta col•lectiu de Cuina de la Ràpita-Delta de l’Ebre
      02/06/2010
      El primer d’aquests sectors treballa de valent per potenciar la cuina típica d’aquí utilitzant productes de “quilòmetre zero”, és a dir, de les nostres terres. Com a col·lectiu de cuina hem donat a conèixer la gastronomia de la nostra terra en llocs com fires i mercats, tot i que la nostra oferta és tan gran que resulta difícil fer difusió de tots els nostres productes. La cuina que ens distingeix de la resta del territori és la marinera però també els arrossos i les verdures.
    • Joan Mª Riera, director tècnic de Gandesa de Vins
      02/06/2010
      Un altre dels aspectes que ha ajudat a dinamitzar el turisme són els esdeveniments gastronòmics, com els que es dediquen a la costa a l’ostra, el musclo, etc, o bé els que es fan a l’interior, com la Festa de l’Aiguardent, de Prat de Compte, o bé la Festa del Vi de Gandesa, la més popular de la comarca de la Terra Alta i per on passen unes 10.000 persones. Tot i així, un dels problemes que hi ha ara és la falta d’un relleu generacional al sector agrari.
    • Joan Capilla, gerent Hotel Algadir del Delta, Amposta
      02/06/2010
      La cuina més arrelada és la tradicional, la d’aquí, amb productes de la terra i maneres de cuinar típiques del Delta, com les verdures, la salt, els olis, l’arròs, els vins i els cítrics, entre altres. Gràcies a la seva promoció, hem pogut explotar la riquesa i gran varietat de propostes de diferents cuiners, gastrònoms i restaurants que aposten per una cuina de qualitat i amb aliments naturals i autòctons. A vegades no fa falta una gran elabotació sinó simplement comptar amb un bon producte.
    • Josep Monclús, director Serveis Territorials DIUE Terres de l'Ebre
      02/06/2010
      A banda, tots estem d’acord que aquests darrers anys ha sorgit un nou turisme que vol descobrir sensacions amb la vista, el tacte, l’olfacte i el gust i que, per tant, vol fruir amb la gastronomia. I a les Terres de l’Ebre hi troben productes amb una qualitat excepcional, com els musclos i els ostres de les badies dels Alfacs i del Fangar, la fruita dolça de la Ribera d’Ebre, el vi de la Terra Alta, l’arròs i l’ànec del Delta de l’Ebre o els cítrics i l’oli del Baix Ebre i Montsià.
  • Quin valor donem al peix del Mediterrani?
    • Maribel Cera Chillida, pescadora Sant Carles de la Ràpita
      04/05/2010
      El nostre no és un peix que arribi a tot arreu i això es deu a la falta de publicitat i d’informació. S’estan fent campanyes de promoció de determinats tipus de peix, però encara falta molt camí per recórrer. Un altre inconvenient és que el peix del Mediterrani és més petit, sobretot el de les Terres de l’Ebre, el que fa que molts restaurants de la zona el comprin perquè és fresc però que els de les comarques centrals optin pel que ve de fora.
    • Martí Sans, director general de Pesca
      04/05/2010
      Crec que l’objectiu principal dels pescadors i del peix del Mediterrani ha de ser, dins del context actual de globalització, consolidar un nínxol de mercat jugant la carta de la traçabilitat per posar en valor el producte des de la barca fins a la llotja i promovent-lo entre els consumidors partint de la seva qualitat.
    • Lluís Pujol, peixater del mercat del peix de Palafrugell
      04/05/2010
      Penso que dins de les confraries caldria controlar millor l’extracció de peix i l’excedent i posterior desaprofitament d’algunes espècies que existeix. D’altra banda, els restaurants no prioritzen el peix del Mediterrani i prefereixen un exemplar gros a un preu assequible que un de més petit i car, sense importar d’on vingui l’un o l’altre. Si el comparem a nivell de preu amb el que prové de França o Galícia, no hi podem competir.
    • Xavier Domènech, secretari de la Confraria de Pescadors de Cambrils
      04/05/2010
      Respecte la promoció, tot el que sigui mirar de donar-lo a conèixer és bo, com per exemple la jornada de la galera de Cambrils que n’ha incentivat el consum. Però la gran assignatura pendent és el baix consum de peix de la gent jove i les campanyes haurien d’anar enfocades a promoure’l entre aquest públic. La nostra aposta ha de ser la de la qualitat i la frescor perquè en preu no podem competir ja que ens entra peix de molts països amb uns preus irrisoris.
    • Jordi Jacas, cuiner i propietari del restaurant El Molí, de l’Escala
      04/05/2010
      La responsabilitat d’aquesta situació és de l’intermediari, ja que en alguns casos ven producte de fora com si fos d’aquí. Hi ha espècies que es detecten molt fàcilment, com els crustacis, mol·luscos, gambes, escamarlans i llagostes, però en els peixos més comuns es fa difícil determinar-ne l’origen. Als restaurants no es diferencia la procedència del peix i només alguns ho expliciten tot i que això pot aportar un valor afegit.
  • Quin moment viu l’enoturisme a Catalunya?
    • Joan Pagès, portaveu de la Taula de Treball d’Enoturisme de Pimecava
      7/04/2010
      Cal una sensibilització, una presa de consciència, i aquesta és part de la nostra feina. Fer adonar que s’ha acabat el temps de limitar-se a tenir algú al celler els matins dels caps de setmana, esperant per si s’acosta un cotxe amb una família interessada en veure la vinya i en fer un tast, i tot amb l’esperança que, un cop han acabat, et compraran un parell d’ampolles de vi. L’enoturisme no es tracta d’això.
    • Lluís Murias, impulsor del projecte Vinsdelemporda.com
      7/04/2010
      L’objectiu és que s’hi apuntin una vintena de cellers i el mateix número d’hotels i de restaurants i que la plataforma tingui una informació molt visual perquè amb pocs clics puguis contactar i reservar. De moment, tenim penjat el web vinsdelemporda.com que és l’embrió del projecte i que ens ha servit per presentar-lo.
    • Carles Mera, soci consultor de Vinexus
      7/04/2010
      Cal que el sector sigui conscient d’aquesta oportunitat i pensi, per un costat, en la capacitat de crear negoci si es potencia el coneixement de la marca i la venda directa i, per l’altre, en el desenvolupament turístic del territori si es donen a conèixer les seves peculiaritats. L’enoturisme també genera un valor diferencial del producte que no hem de menystenir.
    • Cristina Beltran, responsable de l’Oficina de Turisme del Priorat
      7/04/2010
      Al Priorat vam començar al 2002 convencent a alguns cellers perquè obrissin les portes a les visites (d’entrada van ser sis); estàvem convençuts que s’havia de desenvolupar aquesta línia turística. D’aquesta manera va néixer el que anomenem la ruta del vi i que vam engegar recollint la informació dels productors visitables, vins, horaris i preus en un catàleg i un quadríptic. Actualment, també tenim el web Turismepriorat.
    • Núria Sala Rius, directora del Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès
      6/04/2010
      Actualment el club enoturismePENEDÈS compta amb un total de 146 establiments entre els quals hi ha caves i cellers, però també restaurants, allotjaments, museus, enoteques, comerços especialitzats, organitzadors de cursos de tast, oficines de turisme, empreses d’oci, agències de viatge i de transport, que treballen conjuntament amb el Consorci de Promoció Turística amb l’objectiu de posicionar el Penedès com a destí enoturístic de referència, amb el benentès que el territori de la denomina...
  • Com valoreu els productes artesans alimentaris a Catalunya?
    • Marc Serra, Ass. Cat. Promoció de la Gastronomia Artesanal i de Qualitat
      03/03/2010
      Vam observar que, per exemple, teníem ratafies d’una gran qualitat però era impossible poder comprar-les fora de la localitat d’origen. La ratafia d’Olot, a Olot, i la del Pallars, al Pallars. Hem aconseguit vendre’n amb total regularitat a Badalona i Sabadell i entre els joves també, que abans tots bevien patxaran. Saber valorar el que es fa a casa nostra és propi de qualsevol societat normal menys aquí que sembla que per quedar bé s’hagi de preferir el vi de fora.
    • Dolors Codina, elaboradora del formatge Corba-Vilavella, a Isona (Pallars Jussà)
      03/03/2010
      Al parer del meu marit i meu, els productes artesans s’aprecien cada vegada més: anem a mercats i a fires i això es veu. Ara bé, caldria establir clarament què és artesà i què no perquè hi ha qui queda content i enganyat amb formatges o el que sigui pensant-se que són artesanals i això no és ben bé així. El gust, de totes maneres, es va educant i la gent mica en mica va sabent distingir-ho.
    • Isidro Prats Batet, mestre cansalader-xarcuter, Montblanc (Conca de Barberà)
      01/03/2010
      Pel que fa a nosaltres, apostem pel producte local i fem embotits típics de Montblanc, com la botifarra blanca, negre, la catalana, etc, i sense consevants. No té res a veure amb l’embotit industrial ja que és producte fresc que com a màxim en 15 dies ja s’ha consumit; estan fets segons la tradició de cada territori: a la comarca de l’Urgell a la botifarra blanca i negra hi posen ceba; al sur de Catalunya la fan amb arròs; també conec un xarcuter que la fa amb poma.
    • Lluís Estrada Canal, Millor Jove Artesà Alimentari Innovador 2009
      01/03/2010
      L’empresa artesana està encara poc definida; la regulació hauria de ser més precisa i també tenir més en compte la qualitat del producte. És com el producte ecològic: no per tenir l’etiqueta vol dir que sigui de qualitat. Un altre problema és que ha evolucionat poc, ha de fer un canvi que ha de venir de dins; això ja es veu als aparadors on majoritàriament trobem el mateix pastís de sempre. Ens hem d’adaptar al que vol la gent i per tant fer dolços amb menys sucre i mantenga, més lleugers.
  • Com valoreu la introducció dels aliments ecològics a les escoles?
    • Josep M. Gamisans, President d’Hortec
      02/02/2010
      Estem percebent un interès i una demanda creixent per part de les escoles pel que fa als productes ecològics. Això entenem que es deu a una major sensibilitat i preocupació per la salut dels infants i joves. Dit això, entenem que es podria i s’hauria de fer més al respecte, en el sentit de tractar l’alimentació des d’una perspectiva més global i transversal, vinculant-la a l’educació en temes de salut, coneixement del medi, territori, economia, etc.
    • Francesc González, gerent empresa càtering (Compromís Ecològic), Moià
      01/02/2010
      El primer problema ha estat la dificultat per trobar proveïdors i els pocs que hi ha fan una producció, aquesta és petita i va adreçada a un sector molt concret del mercat que no li fa res de pagar el que li demanin. Quan els dius que per què no s’associen en cooperatives per ser més competitius, t’adones que en realitat a ells ja els va bé així, però per a nosaltres, que volem servir a escoles, els preus són massa elevats i aquest és el segon gran problema.
    • Rubén Valls, agricultor ecològic, Vilanova de Bellpuig
      01/02/2010
      És cert que tenim les necessitats d’alimentació més ben cobertes que mai i que sovint busquem més el plaer que l’aportació de nutrients. Però també hem d’atribuir als nostres hàbits alimentaris la llavor de nous problemes derivats precisament de la quantitat de menjar, problemes d’obesitat; per altra banda, creixen les al·lèrgies, les intoleràncies, etc.
    • Núria Morral, membre AMPA Mión-Puigberenguer, Manresa
      01/02/2010
      El producte ecològic és més car, però això les AMPAs encara podem solventar-ho localitzant productors ecològics locals que et facin venda directa: sense intermediació comercial no canviarà gaire la teva despesa. El problema serà convèncer a la cuina que treguin la terra d’aquells espinacs acabats d’arribar de l’hort, és més còmode treballar amb producte net, empaquetats i congelat. El producte convencional, a més, t’ofereix una garantia de presentació.
    • Oriol Costa Lechuga, director de Dinamis, Sant Gregori
      01/02/2010
      Una escola amb menjador ecològic està contribuint a preservar una agricultura respectuosa amb l’entorn. Si no consumim productes ecològics, estem contaminant o, en el millor dels casos, reduint la fertilitat de la terra. D’altra banda, l’agricultura biològica genera més llocs de treball i, si és local, evita que el diner s’esfumi en el gasoil de la gran distribució. Els productes d’aquest tipus aporten més substàncies beneficioses al nostre organisme que els convencionals.
  • Quin paper ha de tenir la venda directa en la comercialització dels productes agroalimentaris?
    • Jordi Cuyàs, director de l'àrea de Promoció de Comerç de la Generalitat
      7/01/2010
      Malgrat la venda directa ve exercint-se gairebé des de que hi ha humanitat, ara té d’innovador el fet de posar en valor la proximitat, el consum responsable i sostenible, la recuperació de varietats i gustos i d’un contacte directe entre els pagesos i els consumidors. Són conceptes que progressivament van esdevenint valors socials i que el consumidor té i tindrà més en compte a l’hora de realitzar la seva compra d’aliments.
    • Jordi Vives, director de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya
      7/01/2010
      Crec que es tracta d’un àmbit amb un gran potencial en el qual apostem per un major esforç de les administracions en la promoció de les produccions de qualitat catalanes que permeti augmentar la complicitat del consumidor. Per la nostra banda, hem engegat la campanya ‘ImpliCA’T’ per fomentar el consum dels productes de la terra i estem explorant la possibilitat de crear un portal per vendre en línia així com la implantació d’una marca de qualitat.
    • Maria Giner, membre de La Kosturika
      7/01/2010
      Per això, la venda directa té un benefici econòmic ja que els productors es poden quedar el marge que s’embutxaca l’intermediari i fer més assequibles els seus productes i un altre benefici ambiental ja que atorga a les zones amb terres agrícoles uns bons “cuidadors”. A nivell social, promou una aproximació de la realitat urbana a la rural i una conscienciació de la importància de mantenir la pagesia al territori.
    • Oriol Urgell, gerent Ass. Catalana de Ramaders Elaboradors de Formatge Artesà
      7/01/2010
      A Catalunya hi ha diferents iniciatives en marxa però no són suficients si el que volem és millorar la comercialització dels nostres productes. Les fires que el propi sector organitza o en les que participa i la difusió que es fa dels nostres làctics i formatges són una petita part del que caldrà fer els propers anys amb l’objectiu d’incentivar el consum a través del coneixement i de fer els productes més accessibles.
  • En quina mesura coneixem i valorem els nostres olis?
    • Joan Segura, president de la DOP Les Garrigues
      30/11/2009
      El problema és arribar al gran consum perquè, encara que actualment podem fer més producció sense perdre qualitat, els costos són elevats i s’han de repercutir al producte mentre que en els olis refinats aquests es redueixen a la meitat perquè el procés està automatitzat i hi intervé la química; en el nostre oli verge extra, en canvi, la producció és mecànica i no hi ha additius.
    • Marta Gironés, gerent de Olivias Seleccions
      30/11/2009
      De tota manera, els últims anys la demanda d’oli verge extra d’oliva ha crescut i han millorat les tècniques de producció. Els productors grans han seguit apostant per la rendibilitat a curt termini de vendre l’oli a granel i a mercats com l’italià mentre que els petits han creat la seva marca i han assumit el risc d’haver de vendre les 6.000  i 10.000 ampolles que produeixen amb els costos afegits del packaging, el màrqueting, etc.
    • Jaume Subirós, director del Motel Empordà de Figueres
      30/11/2009
      Els francesos ni en volien a sentir parlar de l’oli d’oliva, i com que hi anàvem a remolc... El canvi s’ha produït en poc de temps. Hem de pensar que aquí a l’Empordà van plantar-se oliveres per primer cop des de feia segles -llevat de les decoratives de jardí- l’any 1998, que és quan en planta Dauro. El salt endavant és recent. Hi ha restaurants que tenen carta d’oli, però pot marejar el client normal.
    • Miquel Sanz, secretari general de la Unió de Consumidors de Catalunya
      30/11/2009
      De fet, una recent enquesta que hem dut a terme ho reflecteix perfectament i diu que el 46,06% de consumidors seleccionen els productes de la compra prioritzant la qualitat i un 42,42% a partir del seu preu. També és important saber que un 80% de la gent compra al seu municipi i barri i d’aquest gairebé un 75% ho fa en supermercats i hipermercats.
    • Josep Ros, director de Jade Gourmet Exclusive Selection
      30/11/2009
      No hi ha tanta diferència de preu respecte altres olis, el que existeix és molt desconeixement i una perversió en el llenguatge que permet anomenar oli d’oliva als que són refinats. A part, la llei de l’etiquetatge prohibeix associar-lo amb la salut quan es tracta d’un oli que porta antioxidants, vitamines i components molt beneficiosos en aquest aspecte.
  • Quina utilitat té Internet com a canal de comercialització?
    • Oriol Guevara, director general de l'Institut Català de la Vinya i el Vi
      30/10/2009
      En els darrers dos anys hi ha hagut un increment exponencial de cellers a la xarxa i de grups de consumidors que encara ha d’augmentar més. També s’està començant a apostar pel comerç electrònic per bé que de forma minsa pel respecte que fa trencar la cadena de distribució. Caldrà aliances entre cellers petits i mitjans per assumir el cost que té incorporar-se a la xarxa però també que la distribució tradicional hi aposti.
    • Martí Manent, president de l'Assoc. de Comerç Electrònic i Màrqueting Relacional
      30/10/2009
      Hi ha molts productors que ja s’han decidit a vendre-hi directament. Després de fer el primer pas de crear un web, hem de procurar que els cercadors ens indexin; també podem publicitar-nos a la xarxa o bé crear un bloc. D’altra banda, hi ha empreses que s’han decidit a tenir presència on-line perquè la crisi els ha portat a buscar canals alternatius de comercialització. El volum de vendes que s’hi efectua, que va ser de 6.
    • Tomàs Moré, coordinador de PIMESTIC
      30/10/2009
      Pel que fa al sector agroalimentari, són poques les empreses que aprofiten el web per comprar i vendre, organitzar-se en xarxa i relacionar-se amb els clients finals. Tenen clar que cal ser-hi però els falta trobar la presència òptima. Els compradors també han de vèncer les reticències respecte la qualitat del servei, la logística i la seguretat de les transaccions tot i que aquests aspectes han millorat molt.
    • Vicenç Alegre, propietari de la botiga on-line www.dorigen.net
      30/10/2009
      A més, procurem donar-nos d’alta de tots els llocs gratuïts que ens poden suposar arribar a més gent, com la Gastroteca.cat, i recomanem als clients de la nostra botiga física que visitin el web on hi tenim gairebé els mateixos productes excepte aliments frescos com croquetes, canelons i embotits que caduquen en pocs dies. Trobem gent que ens ha conegut per Internet on també comptem amb el web de la nostra empresa distribuïdora, Productes d’Origen Artesans.
    • Xavier Marín, soci de Vinum.cat, on els cellers venen els seus vins directament
      30/10/2009
      A banda d’això, és recomenable fer accions de màrqueting per guanyar difusió del nostre web i saber que es tracta d’una estratègia a mig termini. Personalment, recomano fer plans de negoci a 18 mesos als nostres clients. A l’hora d’optar per la xarxa com a via per vendre, les generacions més joves són més receptives per bé que una de les principals dificultats del sector vinícola és la manca d’estructura i recursos de les empreses.
  • Què aporten les fires com a instrument comercial?
    • Teresa Culvi, responsable d'Ebre Gourmet i regidora de Fires de Deltebre
      2/10/2009
      Per la nostra banda, hem aconseguit que sigui un èxit, tant d’expositors com de públic, i que no només vingui gent de les comarques més pròximes sinó també de l’Aragó i del País Valencià. La fira ens està servint per donar a conèixer els nostres productes gastronòmics i l’oferta de restauració i culinària que encara són força desconeguts: arròs, anguiles, musclos, ostres, oli, vi, cava, mel, etc.
    • Enric Blajé, president Associació de Productors Artesans del Vallès Oriental
      2/10/2009
      Es fa difícil, no obstant, calibrar fins a quin punt ens repercuteix la participació en aquest tipus d’esdeveniments ja que no comptem amb els mitjans adequats per fer-ho. A banda, considerem que no tot s’ha de fonamentar en la venda; el nostre objectiu principal és donar-nos a conèixer i que els consumidors puguin saber de primera mà qui hi ha darrera cada producte i d’on prové.
    • David Lapuerta, director comercial d’Alimentaria Exhibitions
      02/10/2009
      A l’hora de mesurar-ne la repercussió, prenem paràmetres com l’assistència de visitants i el grau de satisfacció de l’expositor per al qual és fonamental, més enllà del disseny i ubicació de l’estand, preparar bé l’esdeveniment: definir objectius, planificar els productes, portar personal motivat i format, etc.
    • Marta Santamaria, Cap del Servei de Promoció Comercial de la DG de Comerç
      02/10/2009
      És molt important que les fires estiguin ben organitzades i que tinguin un valor diferencial, ja sigui per ser referents consolidats en un sector i/o per aportar elements específics i innovadors en nínxols de mercats concrets. És igualment important la feina prèvia a la fira, tant per part de l’organització com dels expositors, sobretot pel que fa al fet d’agendar trobades entre oferta i demanda.
  • Com valoreu l'oferta formativa sobre gastronomia i cuina a Catalunya?
    • Isma Prados, cuiner i empresari
      01/09/2009
      Crec que la formació ens ha d’ajudar a acabar amb la precarietat laboral del sector i que hauria de servir també perquè a moltes cuines apliquin un equilibri alimentari en la confecció dels plats. De tota manera, estic convençut que el millor encara està per venir: ho anirem notant tant als restaurants com als serveis de cuina quan les joves fornades d’alumnes hi vagin tenint més presència.
    • Gerard Soler, coordinador de l'Aula d'Hostaleria del Ripollès
      01/09/2009
      A una comarca de muntanya com el Ripollès, ens faltava dotar als establiments de personal format i incorporar el producte local a la carta. És per això i per donar un valor afegit a la restauració i l’hostaleria que neix la nostra entitat al 2003. A l’actualitat el centre s’ha convertit en referent de formació a la zona on contribueix a donar una sortida professional als joves en una zona molt castigada per les crisis de la indústria tèxtil i del metall.
    • Gaietà Farràs, President del Gremi de Restauració de Barcelona
      01/09/2009
      Comptem amb les instal·lacions de 5.000 m2 de l’Escola Superior d’Hosteleria de Barcelona, que gestionem junt amb el Gremi d’Hotels de Barcelona, i també amb una aula pròpia i altres de concertades per satisfer la gran demanda que tenim. Formem nous professionals a través dels cicles formatius però també fem cursos de formació contínua per als nostres agremiats en què passen uns 3.000 alumnes l’any.
    • Josep Francí, D.G. d’Ensenyaments Professionals, Artístics i Especialitzats
      01/09/2009
      A l’actualitat la vintena de centres públics existents i diversos de privats conformen una oferta prou completa per poder satisfer la demanda. Fa dos anys es va inaugurar l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona, que té totes les places cobertes, i que junt amb les de Cambrils, Girona, Lleida, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa, Ripoll, Tona, Sitges, etc, fan que l’oferta estiguin ben distribuïda en el territori.
    • Jaume Fàbrega, professor Escola Turisme i direcció Hoteleria UAB i gastrònom
      01/09/2009
      Per tant, això fa que els cuiners surtin amb una preparació incompleta a nivell teòric tot i que aquesta és bona pel que fa a la pràctica. Crec que el currículum dels estudis hauria de potenciar el coneixement de la cuina tradicional catalana. També seria positiu que els centres poguessin tenir un hort i una granja per tal de concedir al producte la importància que es mereix i pal·liar les llacunes i desconeixement que hi ha en aquest sentit.
  • Mercats no sedentaris: reptes i oportunitats
    • Jordi Baulenas, director de l'Institut de Comerç Mercats i Consum de Lleida
      01/07/2009
      Pel que fa a l’àmbit agroalimentari, els mercats no sedentaris tenen un valor diferencial en el sentit que ofereixen proximitat. En el cas del mercat setmanal del Pavelló de Barris Nord de Lleida, hi ha una part que l’ocupen una setantena de productors pagesos que hi venen els seus propis productes. Això dóna valor afegit al mercat, perquè hi ha un gruix important de clients que valoren el fet de poder-hi trobar productes que vénen directament de l’horta.
    • Toni Framis, paradista del mercat de Vic
      29/06/2009
      La majoria de comerciants que venem fruites i verdures al mercat de Vic som també pagesos i oferim producte propi i fresc, que és el que ens diferencia i atreu els compradors. Comptem amb un ampli ventall de clients, des de joves estudiants fins a gent gran, però sobretot mestresses de casa que vénen tot l’any encara que no tant a l’estiu per la calor i les vacances.
    • Bernat Valls, cap de l’oficina de Mercats i Fires Locals Diputació de Barcelona
      29/06/2009
      “En els propers temps, els mercats no sedentaris poden tenir una posició clau en la distribució dels productes agroalimentaris de proximitat en cicle curt. Perquè això sigui possible, cal un acostament entre aquests formats i els productors, ja que aquest format de distribució presenta tot un seguit d'avantatges en la comercialització del producte de proximitat: acostament al consumidor, marges comercials atractius, poca despesa d'estructura...
    • Tana Collados, directora i presentadora del programa “Al vostre gust” de TV3
      29/06/2009
      En les darreres dècades els mercats anomenats no sedentaris han anat perdent la presència dels pagesos locals que venen, o en molts casos hauríem de dir que hi anaven a vendre, els seus productes. Ara hi ha, però, un nou interès en recuperar aquesta presència, i en aquest sentit crec que aquests mercats tenen un gran futur. Està emergent un interès pels productes de proximitat, pels productes de temporada; cada vegada es valora més el lloc de procedència i la qualitat d'aquests productes.
  • Fins a quin punt els sectors agroalimentari i turístic es complementen?
    • Manel Colmenero, Director de Ocio Vital
      27/05/2009
      El turisme pot ser molt útil en la comercialització dels nostres productes, alhora que la gastronomia està esdevenint un reclam turístic cada cop més important. Com a repte tenim sobretot la baixa conscienciació i professionalitat envers les seves possibilitats. Penso que les institucions que són conscients del problema i de les oportunitats que ofereix aquest nou sector haurien d’invertir més en la seva promoció.
    • Joan Vilà, propietari de la casa rural La Collita (Vallferosa)
      26/05/2009
      Per altra banda s’hauria de valorar molt més el treball i l’esforç dels treballadors tant del sector primari com dels que ens dediquem al turisme, doncs cada cop hi ha menys gent que estigui disposada a treballar en dies festius. En una societat "avançada" com la nostra, hauria d'anar junt l'estudi, la tècnica i l'esforç. A tot això s’hi suma la crisi, que afecta a pràcticament tots els sectors i tindrà uns efectes llargs i discriminatoris socialment.
    • Jaume Font, Subdirector General de Programació Turística del DIUE
      26/05/2009
      Aquest proper 20 de juny s’inaugura el primer CAT a Teià (Maresme) que està centrat en el món del vi. Des del Departament s’està treballant també en promoure el club de gastronomia i els col·lectius de cuina vinculats al territori i als seus productes més emblemàtics. La riquesa de productes i el patrimoni culinari ens dóna una identitat diferenciada que el turista cada vegada busca més, i en aquest sentit hi ha molta feina a fer, perquè sovint es valora poc aquest potencial que tenim.
  • Com veieu el present i el futur dels productes ecològics a Catalunya?
    • Dani Valls, president Consell Català de la Producció Agrària Ecològica
      Increment de la demanda La tendència de futur serà incrementar el consum per satisfer una demanda de productes ecològics que ha augmentat entre un 15 i un 25% els últims anys. D’aquí, que també s’hagi multiplicat la quantitat d’agricultors, ramaders i elaboradors que s’hi dediquen. De fet, el Pla d’Acció de l’Agricultura Ecològica del govern català, aprovat recentment, preveu que el número d’operadors, que ara és de 1.
    • Joan Mª Ribas, cuiner del restaurant Melba (Vic)
      Alternativa de futur Estem convençuts que la tendència a consumir productes ecològics seguirà creixent perquè hi ha demanda malgrat ara és un moment difícil per als restaurants en general per culpa de la crisi. Per a nosaltres, l’alimentació ecològica representa una alternativa que assegura una cuina amb sabor i saludable i també és l’element que ve a buscar part del nostre públic, que procedeix de diferents llocs de la comarca i també de Barcelona, Girona, el Vallès i del Ripollès, etc.
    • Isidre Martínez, responsable de Producció Agrària Ecològica del DAR (Barcelona)
      El gran repte, presència a mercats i supermercats Si bé el consum i els punts de venda han crescut, el gran repte ara és millorar l’abastiment, incrementar les referències i normalitzar la presència de productes ecològics certificats a mercats i supermercats. En aquests moments, és un sector amb bones perspectives de futur i que atreu els consumidors no només per les seves qualitats sinó també perquè contribueix al respecte mediambiental i a un desenvolupament rural sostenible.
    • Dionís Guiteras, gerent de l'empresa de distribució Natureco (Moià)
      Previsió de creixement El sector ha de seguir creixent i més quan la resta de mercat està fent just el contrari, el que ens satisfà i més tenint en compte el moment que vivim. No aspirem a aconseguir percentatges de consum de producte ecològic de països capdavanters com Alemanya i Àustria però sí que, davant de la tendència a l’alça, esperem aconseguir que alguns productors catalans es reconverteixin i apostin per la producció ecològica.
  • Perspectives en la comercialització i consum del cava
    • Magí Reventós, President de l'Institut del Cava
      En general relacionem el cava amb les celebracions, sobretot al Nadal, tot i que cada cop més es consumeix també com aperitiu i de manera més regular al llarg de tot l’any. Els consumidors han anat adquirint una major cultura enològica i són cada cop més exigents amb el producte.
    • Agustí Torelló, Gerent de Caves Agustí Torelló
      En els darrers anys el consumidor professional o l’aficionat expert ha anat incorporant el cava com un vi de qualitat per acompanyar un aperitiu o un plat; això no s’ha notat tant en el cas del consumidor menys expert. Aquest tipus de consumidor ha conegut vins escumosos elaborats ens altres zones i s’ha allunyat del binomi vi-territori que tant va costar aconseguir.
    • Antoni Pérez, Director Comercial de Caves Gramona
      El consumidor català percep el cava com un vi gastronòmic, un vi per acompanyar qualsevol àpat i/o moment. En canvi en els mercats no hi ha una vinculació tan directa, el cava encara s’associa sobretot a moments de diversió i no es té aquesta normalitat que hi ha a Catalunya. És difícil dir quina és la tendència, de fet podríem dir que cada tipus de cava troba o té el seu consumidor.
    • Sergi Cortés, Director de la revista Cupatges
      Els cellers mitjans fan cada vegada cava de més qualitat i a uns preus assequibles. Sortosament la imatge del cava com a producte exclusiu de celebracions és cada vegada més residual, i la tendència és relacionar el cava amb la cultura, tradició i qualitat, un producte per a gaudir-lo en molts moments diferents. El mercat del cava és molt segmentat. Hi ha un consumidor que podríem anomenar ‘bàsic’, un consumidor ‘mig’ i un altre més ‘elitista’.
    • Toni Falgueres, Gerent  de l’establiment El Celler de Gelida
      El cava ha anat millorant la seva imatge de producte de qualitat. Per altra banda el client d’una botiga especialitzada és coneixedor del cava i és cada cop més exigent amb el producte i el servei. Bàsicament hi ha tres tipus de consumidors de cava: un consumidor de diari, que busca qualitat i bon preu; un consumidor que cerca un producte de qualitat especial per a celebracions, i un consumidor que vol fer un obsequi.
  • Quines utilitats i oportunitats veieu al portal gastroteca.cat?
    • Faustino Muñoz, director del Colmado Lafuente-Quílez
      23/02/2009
      Els hàbits alimentaris estan canviant molt, i els comerços hem d’assimilar fórmules que s’adaptin a aquests canvis. Internet és un dels canals de distribució i de venda que possiblement més incidirà en el sector. En aquest sentit penso que la gastroteca.cat és un projecte molt bo i indispensable en l’actualitat. Fins ara hi havia un buit i era una cosa totalment necessària. La gastroteca.
    • Jordi Torrades, Gerent de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona
      23/02/2009
      El portal de la gastroteca.cat és una eina que pot ser de gran utilitat. Navegar per un mateix portal que conté tota aquesta informació de producte, on comprar-lo, on tastar-lo, receptes, rutes... tota ella vinculada i amb una navegació amena, és un gran avantatge i és un exemple de com aplicar Internet i les TIC pel coneixement en sectors d’informació dispersa i de petits productors o comerciants que no disposen habitualment de grans canals de comunicació.
    • M. Carme Sabater, Directora del CUS, Salut, Consum i Alimentació
      23/02/2009
      La gastroteca.cat és un element que aporta diverses eines que fins fa poc eren ocultes als ciutadans sobre la riquesa gastronòmica, cultural i educativa que Catalunya té com a país. Potenciar aquesta riquesa gastronòmica arreu dels pobles i ciutats a través de l’Administració pot fer que aquesta informació sigui més assequible i que suposi el desenvolupament real de la cultura gastronòmica catalana alhora que una plataforma útil i eficaç que ajudi a fomentar el turisme gastronòmic.
  • banner vols ser a gastroteca
  • amb distintiu
  • es temporada de
Registreu-vos al butlletí
Informeu-vos de les nostres novetats:
Xarxa gastroteca.cat
  • Facebook
  • youtube
  • flickr
  • twitter
Aplicatius mòbils
Aplicatius Mòbils
Una nova forma de connectar-se a gastroteca.cat
Mapa interactiu
 
Trobeu el que busqueu en el nostre mapa.