Fins a quin punt els sectors agroalimentari i turístic es complementen?
Si la gastronomia és el paisatge que ens envolta portat al plat, com deia Josep Pla, els cuiners en són els seus pintors, els restaurants són les galeries d’art, i el turisme és el flux de persones que vol conèixer aquest patrimoni, sigui antic o modern. Diuen que som el que mengem, per tant la gastronomia és el viu retrat del que hem estat i el que serem, és part del nostre patrimoni, forma part de la nostra cultura, per tant el turisme cerca qui posi en valor aquests recursos tant quotidians.
El turisme pot ser molt útil en la comercialització dels nostres productes, alhora que la gastronomia està esdevenint un reclam turístic cada cop més important. Com a repte tenim sobretot la baixa conscienciació i professionalitat envers les seves possibilitats. Penso que les institucions que són conscients del problema i de les oportunitats que ofereix aquest nou sector haurien d’invertir més en la seva promoció. La necessitat d’afrontar els reptes d’un nou escenari, més global, però on certament la gent cerca el que és local, ens hauria d’empènyer en la creació d’un clúster potent del sector.
Sovint el turisme gastronòmic està ubicat en territoris que no són grans marques turístiques, mancades en moltes ocasions de recursos i del suport dels agents que conformen l’oferta turística. Cal que el nostre teixit enogastronòmic prengui consciència del seu potencial com a recurs turístic i que perquè sigui realment un negoci cal invertir-hi.
En un context de crisi econòmica com l’actual, totes les empreses que hem apostat des de fa ja un cert temps per obrir el ventall cap aquest turisme singular relacionat amb l’enogastronomia estem resistint i afrontem el futur amb moltes esperances.
Mapa web
Contacte
Compartir
