Generalitat de Catalunya.
Avís legal |Afegir a favorits | Recomanar a un amic
Què ha impulsat el creixement del sector formatger artesà i dels derivats làctics a Catalunya?
Els restauradors han tingut un paper destacat en el procés de creixement del sector formatger artesà a Catalunya ja que han incorporat el formatge als seus plats i han exercit de prescriptors i divulgadors del producte vers els comensals. Si a un client li agrada un formatge que prova en un restaurant i el cuiner li explica la procedència i característiques, probablement n'acabi comprant i també recomanant-lo, la qual cosa activarà la seva comercialització. La comunicació és vital perquè el client trobi el que busca i no només al sector de la restauració sinó també en el comerç al detall, en càterings, etc. Òbviament, a banda d'aquest fet, també les fires i els mercats d'artesans han fet un gran feina per acostar els formatges al públic que els pot conèixer i tastar abans de comprar-los. En el nostre cas, que comptem amb servei de càtering, botiga i restaurant, oferim un centenar de referències de formatge a la nostra oferta de les quals el 20% són d'artesans catalans que de moment no podem augmentar perquè falta varietat.
Pel que fa als distintius de qualitat, estic d'acord que ajuden que el producte es vengui més però, en el cas dels formatges, crec que ja en tenim suficients. I més que la major o menor existència d'aquestes etiquetes, el que faria falta és potenciar les campanyes de promoció sobre els formatges artesans que s'elaboren a Catalunya, imitant el model francès o italià. Quant a vendre fora els formatges catalans de petits elaboradors, penso que és possible si es va de la mà dels grans cuiners. Una altra cosa és l'exportació a gran escala, amb marques i empreses grans, que representa una manera de treballar diferent i sobretot un altre tipus de producte.
Si parlem del futur, crec que les formatgeries a Catalunya el tenen molt ben encarrilat, tant per la qualitat dels seus formatges com perquè aquests no requereixen massa manipulació. I si cal fixar-nos en un model de funcionament i d'èxit, em quedo amb el de Slow Food a Itàlia, que té en compte la diversitat i riquesa de productes locals d'un país. De fet, el mercat italià és semblant al nostre i compta amb mètodes d'elaboració propis i nombroses explotacions petites. A França, en canvi, el mercat és més global.