En quina mesura coneixem i valorem els nostres olis?
No fa pas gaire em trobava en un restaurant de Ginebra i, d’entrada, a taula hi havia oli català: vaig estar a punt d’aixecar-me i aplaudir. A la nostra taula ‘pública’ ara ja és normal que es doni la benvinguda amb oli. Abans era impensable.
Els francesos ni en volien a sentir parlar de l’oli d’oliva, i com que hi anàvem a remolc... El canvi s’ha produït en poc de temps. Hem de pensar que aquí a l’Empordà van plantar-se oliveres per primer cop des de feia segles -llevat de les decoratives de jardí- l’any 1998, que és quan en planta Dauro. El salt endavant és recent.
Hi ha restaurants que tenen carta d’oli, però pot marejar el client normal. I tinc comprovat que la gent conserva més en el record l’oli que no li agradat que no pas el que li ha semblat bo: “Vostè mateix, però que no sigui Tal”. Nosaltres oferim tots aquests grans olis que tenim ara a l’Empordà: el Dauro, l’Espelt, el Mas, l’Agullana, el d’Espolla, tres o quatre classes i que els comensals triïn. La taula privada, la de casa, també ha canviat i ara alguns també fan servir aquell oli que li van servir al restaurant, se’n recorden. S’ha de dir que les presentacions, cada cop més aconseguides, hi ajuden. Només una petita pega: el degoteig de l’ampolla, que de tant en tant encara n’hi ha algun que no funciona!
Mapa web
Contacte
Compartir
