La pastisseria catalana es reinventa per consolidar la seva marca internacional

Inici>Notícies >A fons >La pastisseria catalana es reinventa per consolidar la seva marca internacional
1
2
  • El sector, amb una demanda força estabilitzada malgrat la crisi, viu un procés d'innovació i creativitat gràcies a l'empenta d'una nova generació de pastissers

  • 30/11/2010
  • La pastisseria catalana es reinventa per consolidar la seva marca internacional
  • El món pastisser català travessa un moment creatiu i de projecció internacional a l'alçada del boom experimentat per la gastronomia catalana els últims anys. L'èxit de les iniciatives d'una nova generació de professionals, com la d'Oriol Balaguer, Enric Rovira i Lluís Estrada, ha contribuït a sacsejar el sector des de la creativitat i a donar-lo a conèixer a l'exterior.

  • Una frase que corre dins el gremi pastisser és que el català, per Sant Joan, va passar del tortell i el cava al tortell, el cava i també el pernil car. Més endavant, en anar a més la prosperitat ja va substituir-ho tot pel sopar fora de casa. I ara amb la crisi ha tornat al tortell i al cava en família o entre amics. O sigui que en algun cas concret, paradoxalment, fins i tot hi hauria hagut algun ascens de vendes. La tendència general de totes maneres és d'una estabilitat lleugerament a la baixa. Joan Turull, president del Gremi de Pastisseria de Barcelona, així ho valora: "El comerç és l'últim a notar la crisi perquè les famílies tenen una inèrcia que els fa trigar a reduir despesa, i també és l'últim a notar la recuperació perquè aquella inèrcia també es produeix en sentit contrari: quan ja no hi ha motiu per al pessimisme, la família continua tenint por un temps més. Però en aquests moments la por de la família lamentablement està més que justificada. Tot i així, nosaltres tenim un avantatge important en la força de la tradició. Si per Nadal no tens torró a taula, sembla que no sigui Nadal. Potser se'n comprarà menys, potser serà de gamma més econòmica, però n'hi haurà. Ara els pastissers estem començant a fer els de xocolata, que aguanten més. Els de massapà no serà fins el 8 o 10 de desembre. Però amb el producte artesanal sempre és jugar-se-la perquè has de preveure un consum futur que fa de mal dir i per més que considerem que les coses aniran en la línia que us he dit, ja veurem, ja veurem!".

     

    Aquesta força de la tradició afavoreix el sector pastisser català en un segon sentit: tenim el pal·ladar tan acostumat a gaudir d'uns determinats gustos i textures que dificulta l'entrada de productes d'altres països. Ja poden ser bons, els bombons belgues, que aquí ara com ara continua sense ser d'acceptació universal aquella cremositat que allà és tan normal i apreciada. Però encara que sembli una contradicció amb aquest fet, el cert és que el visitant estranger al nostre país cada vegada té un pes més notori dins el mercat pastisser català. O més concretament el mercat xocolater. El turista ja troba gairebé per norma bombons a la tauleta de nit de l'hotel on fa nit. També s'està imposant la xocolata com a record, com a souvenir, en primer lloc, perquè la xocolata viatja bé si la comparem amb la resta de la producció pastissera, i en segon lloc, perquè tenim noms de primera línia mundial en aquest subsector pastisser. Noms d'avantguarda com Oriol Balaguer, amb botigues a diferents part del món, o bé com Enric Rovira que, en la línia de l'oferta de turisme, tenia punts de venda a aeroports i tot: "Això en concret ara estem en fase de renegociar-ho perquè els aeroports un dia canvia de mans l'explotació i has de tornar a parlar-ne. Però, sí, ha caigut la demanda de l'obsequi d'empresa i ens hem de buscar la vida d'alguna manera i el turisme és bàsic. Nosaltres ara hem tret una capsa amb el nom de Barcelona Postal, amb xocolates que tenen la forma de les rajoles de l'Eixample i tot d'imatges de la ciutat. De moment funciona, i pel que em diuen de les diferents botigues que tenim funciona entre turistes de totes parts del món".

     

    Ja diuen que temps de crisi és també temps d'oportunitats, temps de repensar el què i el com, temps de reinventar-se i resituar-se. Aquesta és la filosofia de Lluís Estrada, de la pastisseria Canal, de Barcelona, que ha obtingut recentment el premi Tàstum al millor artesà pastisser innovador: "El nostre sector necessitava renovació i la necessitava de bastant abans d'aquesta crisi. De fet nosaltres no som dels que més patim l'actual conjuntura econòmica però en canvi sí que en venim d'una que era causada perquè amb allò d'anar fent es va acabar associant el nostre ofici a quelcom queco i negatiu. Us heu adonat, que un bunyol és una cosa dolenta, que quan quelcom és un desastre es diu en castellà que "vaya pastel!"? Ens havíem d'espavilar i ho anem fent de mica en mica. El premi que em van atorgar valorava la innovació en diversos aspectes: en producte, en tècnica, noves fórmules de venda i de comunicació. Jo per exemple vaig tenir la idea de l'Eat the art. Artistes plàstics que definien les formes d'unes peces que després nosaltres les elaboràvem en pastisseria, s'exposaven i al final el públic es menjava l'exposició".

Enllaços:
Comentaris rebuts (0)
  • banner vols ser a gastroteca
  • amb distintiu
  • es temporada de
Notícies Gastroteca
No us perdeu cap esdeveniment
Registreu-vos al butlletí
Informeu-vos de les nostres novetats:
Xarxa gastroteca.cat
  • Facebook
  • youtube
  • flickr
  • twitter
Aplicatius mòbils
Aplicatius Mòbils
Una nova forma de connectar-se a gastroteca.cat
Mapa interactiu
 
Trobeu el que busqueu en el nostre mapa.