La fruita seca catalana manté la seva quota de mercat

Inici>Notícies >A fons >La fruita seca catalana manté la seva quota de mercat
1
  • Les prediccions apunten un augment de la nova collita, sobretot d'avellana, sector que vol aprofitar que compta amb un distintiu de qualitat

  • 31/08/2010
  • La fruita seca catalana manté la seva quota de mercat
  • Segons la Cooperativa de Fruits Secs de Les Garrigues, Catalunya tindrà enguany una producció d'ametlla que girarà al voltant dels 4 milions de quilos (parlem de fruita pelada), el que representarà una disminució d'un 19% en relació la temporada anterior. Fonts del sector desglossen aquesta xifra en un milió de tones d'ametlla llargueta, 2,6 d'ametlla comuna i les 400 tones restants de marcona. D'aquestes varietats, només la llargueta és realment del nostre país però la tendència és a concentrar cada vegada més la producció en l'ametlla comuna, que floreix més tard i ofereix un rendiment superior.

  • L'ametlla, que es cultiva sobretot a les Terres de Ponent i en explotació de secà, és a Catalunya d'una qualitat extraordinària i l'única raó perquè la llargueta catalana competeixi amb la californiana no està en el gust -en gust, tots els estudis que s'han fet conclouen la gran superioritat de la nostra- sinó probablement en capacitat d'explotació.

    L'avellana, en canvi, que hegemonitza el conreu de fruita seca al Camp de Tarragona i comarques adjacents tot i que també es cultiva a territoris gironins com La Selva (a Brunyola hi ha la Fira de l'Avellana, amb degustacions gratuïtes, els propers dies 2-3 d'octubre), veurà augmentada la seva producció fins als 11 milions de quilos, dos més que la temporada anterior, segons la Unió Corporació Alimentària, de Reus. En la mateixa línia, la garrofa, que també és fruita seca encara que en la seva majoria es destina a fer pinso, viurà una excel·lent temporada: els 24 milions de quilos que se'n faran marcaran un augment del 33% en relació l'any anterior. Una iniciativa recent per promoure l'avellana catalana ha estat la d'impulsar la denominació d'origen protegida Avellana de Reus. "S'hauria de fer un esforç d'educació en el gust per posar en valor l'etiqueta de la DOP de cara al consumidor. La garantia d'un segell d'aquest tipus no ha de limitar-se a acreditar una procedència sinó també una qualitat. I per això són necessaris les normes i els controls", valora Ferran Huguet, de la Unió Corporació Alimentària.

    El balanç de la temporada està en funció fonamentalment del clima però de diferent manera segons la planta. El fred pot fer estralls en l'ametlla mentre que l'avellana depèn sobretot dels vents: a major ventada, més polinització i millor collita. Que posteriorment la producció es col·loqui i en quines condicions ho faci ja és una altra qüestió. La competència estrangera és forta tant en el mercat interior com en l'exportador, però en ambdós casos el consum en boca tant d'ametlla com d'avellana és molt petit ja que el 90% de la producció es destina a  la producció de xocolates, mantegues, etc. Per altra banda, en el món de la fruita seca, el treball de camp està mecanitzat pràcticament al cent per cent de manera que escapa bastant a contingències de crisi del mercat laboral. En un sector consolidat com el de la fruita seca les evolucions tenen més a veure amb canvis de quotes de mercat i d'hàbits de consum que res més; dos exemples: d'una banda, el creixement de la demanda d'un fruits sec com la nou perquè se'ls sap beneficiós per la salut -és un bon regulador del colesterol- i, de l'altra, l'entrada en el mercat de nous productes que entren en competència amb els ja existents als que desplacen en part. Cas del festuc. El festuc és car de començar a explotar ja que surt a uns quatre euros la planta però un cop en marxa és interessant perquè té cada cop més acceptació i possibilitats comercials, un fet que han sabut detectar i aprofitar des de Foment Agrícola de Les Garrigues, empresa que explota 29.000 arbres d'aquest cultiu al municipi de Maials, a Lleida, i que torra i envasa en vidre el producte. "Aquest any la collita, que fem al setembre, es presenta molt bona amb una estimació de 200.000 kg. El cultiu del festuc és Mediterrani encara que les importacions habituals són de l'Iran i Califòrnia", explica Joan Altet, el seu director general.

Enllaços:
Comentaris rebuts (0)
  • banner vols ser a gastroteca
  • amb distintiu
  • es temporada de
Notícies Gastroteca
No us perdeu cap esdeveniment
Registreu-vos al butlletí
Informeu-vos de les nostres novetats:
Xarxa gastroteca.cat
  • Facebook
  • youtube
  • flickr
  • twitter
Aplicatius mòbils
Aplicatius Mòbils
Una nova forma de connectar-se a gastroteca.cat
Mapa interactiu
 
Trobeu el que busqueu en el nostre mapa.