Els mercats sedentaris, referents en la comercialització dels productes locals

Inici>Notícies >A fons >Els mercats sedentaris, referents en la comercialització dels productes locals
1
2
  • L'oferta variada i d'aliments de proximitat i frescos i la venda directa, principals arguments d'aquests espais comercials que tenen una gran implantació a Catalunya

     

  • 30/07/2010
  • Els mercats sedentaris, referents en la comercialització dels productes locals
  • Els mercats permanents de les quatre capitals de demarcació catalanes són un clar exemple de l'aposta que aquests espais comercials fan pel producte local i de qualitat a tot el país. La venda directa, la integració a la vida social del barri i població i una clientela fidel són aspectes inherents a la seva naturalesa.

     

  • Catalunya compta amb una gran oferta de mercats sedentaris: pràcticament no hi ha població mínimament important que no tingui almenys un espai comercial d'aquest tipus, de caràcter  permanent, convertits a l'actualitat en un dels màxims exponents de la comercialització de productes locals. Són llocs de visita obligada per tot aquell que vol comptar amb una oferta variada d'aliments  frescos, de qualitat i d'un entorn pròxim a l'hora d'emplenar el cistell de la compra. "El paper dels mercats en la venda de productes de proximitat és bàsic i importantíssim", explica Jordi Torrades, gerent de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona que creu que "si els mercats no existissin, els hauríem d'inventar". Pel que fa a aliments locals, Torrades assenyala que "es concentren en un percentatge més elevat als segments càrnics i de fruites i verdures mentre que el del peix del Mediterrani té una presència minoritària a les parades". Barcelona és la ciutat catalana que compta amb una oferta més àmplia de mercats sedentaris, amb un total de 39. La majoria de paradistes es dediquen exclusivament a vendre i són pocs, una cinquantena, els que, a més, són productors i fan venda directa, la majoria d'ells els trobem a La Boqueria.

     

    A Lleida, l'oferta de mercats sedentaris és molt més reduïda que a Barcelona. Als tres espais que actualment gestiona La Paeria, el de Balàfia, el de Cappont i el de Ronda Fleming, així com al mercat central majorista de fruites i verdures, destaca "la presència dels productes procedents de la nostra horta i cultius, un sector de gran importància econòmica a la ciutat", explica Jordi Baulenas, gerent de mercats de l'Ajuntament de Lleida, que subratlla la importància de la venda directa en aquests espais: "Hi ha clients que venen atrets pel fet de poder comprar al mateix productor directament i amb qui estableixen un lligam fort i fonamental". El govern municipal ha apostat des de l'any passat per potenciar la venda directa amb un mercat, en aquest cas de caràcter itinerant, que sota el nom 'de l'Hort a la Taula' es duu a terme el primer diumenge de cada mes a la plaça Sant Joan amb una vintena de pagesos i elaboradors. "És una fórmula que no només afavoreix la venda sinó tambéla pertinença a un territori; també és un atractiu de cara al turisme", valora Baulenas que creu que "els mercats sedentaris no han aconseguit de moment donar a conèixer allò que els dóna un valor afegit".

     

    Tant Tarragona com Girona compten amb un únic mercat sedentari. A la capital del Tarragonès, l'únic espai en funcionament és el Mercat Central, a la plaça Corsini, on les parades s'ubiquen ara  sota una carpa a l'espera que s'acabin les reformes de la instal·lació. "La qualitat i frescor dels productes que comercialitzen els 69 operadors del mercat és molt alta", valoren des de l'Empresa de Serveis i Promocions d'Iniciatives Municipals (Espimsa). "Entre els operadors, hi trobem pagesos i pescadors que venen directament el seu producte i que acosten al consumidor una oferta variada i que en gran part procedeix de l'entorn tarragoní", afegeix el portaveu d'Espimsa. "Els paradistes, que ja fa molts anys que hi són, no han de captar clients sinó fidelitzar-los. El que també es pot millorar és l'oferta i que la venda i producció es vagin adaptant a les pautes de consum", afegeix la mateixa font. A Girona, el Mercat del Lleó és el mercat de productes locals i frescos per definició, un referent comercial al bell mig de la ciutat que, a més, s'ha potenciat amb la creació de l'Aula Gastronòmica on diferent xefs de renom, com Joan Roca, mostren quins plats cuinar amb productes de temporada presents a les parades a través d'activitats com 'Compro i cuino'. El Mercat del Lleó és un dels nou membres de la Xarxa de Mercats Sedentaris de Girona, creada ara fa un any per iniciativa de la Diputació de Girona i de la qual en formen part també els mercats

    d'Olot, Roses, Palamós i Salt, entre altres, amb l'objectiu de promoure i millorar aquests espais.

     

    Del que ningú dubte és que els mercats sedentaris tenen futur "ja que no han notat en excés la crisi perquè es tracta d'un sector anticíclic", com afirma Torrades. Una opinió que comparteix Baulenas, gerent de mercats de l'Ajuntament de Lleida. "Tot i que el moment per als mercats sedentaris és complicat perquè s'ha ajustat la demanda, tenen gran futur com a llocs de venda de productes locals i  de venda directa". "Això no treu que els paradistes hagin d'adaptar-se a la demanda i els mercats evolucionar i millorar els serveis", matisa. Tampoc ningú posa en qüestió el paper dels mercats com a dinamitzadors de la vida social del barri i ciutats on s'ubiquen i que participen activament de molts de les festes que s'hi organitzen.

     

    El paper dels mercats pel que fa a la distribució de productes locals no només es valora a Catalunya sinó també a tot Europa. No en va la Unió Europea va iniciar el programa MedEmporion l'any passat, en el qual participa Barcelona, Marsella, Torí i Gènova "amb l'objectiu de posicionar els mercats com un espai de comerç i desenvolupament urbà i la promoció de productes locals a través de diferents activitats", explica Núria Costa, de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona. "Estem exportant el sistema de gestió de mercats de Barcelona a molts llocs, des de Rússia fins a Colòmbia", afirma. La iniciativa ha de servir per "desenvolupar un projecte pilot per donar a conèixer als nens de 6 a 16  la importància de consumir aliments saludables en la seva dieta; el paper dels professionals; i també el mercat com un espai social i de relació del barri". Inclou l'organització del Mercat de mercats, una fira que entre el 22 i el 24 d'octubre portarà a la capital catalana "propostes gastronòmiques, activitats de lleure i acadèmiques i també infantils" i "congregarà les millors parades dels mercats de Barcelona, una representació del millor dels mercats de Marsella, Torí i Gènova i de les denominacions d'origen catalanes".

     

Enllaços:
Comentaris rebuts (0)
  • banner vols ser a gastroteca
  • amb distintiu
  • es temporada de
Notícies Gastroteca
No us perdeu cap esdeveniment
Registreu-vos al butlletí
Informeu-vos de les nostres novetats:
Xarxa gastroteca.cat
  • Facebook
  • youtube
  • flickr
  • twitter
Aplicatius mòbils
Aplicatius Mòbils
Una nova forma de connectar-se a gastroteca.cat
Mapa interactiu
 
Trobeu el que busqueu en el nostre mapa.