Catalunya refà el seu mosaic vitivinícola

Inici>Notícies >A fons >Catalunya refà el seu mosaic vitivinícola
1
  • Alguns cellers treballen en la recuperació de varietals de raïm que la plaga de la fil·loxera va fer quasi desaparèixer

     

  • 23/07/2010
  • Catalunya refà el seu mosaic vitivinícola
  • Diversos cellers han començat a reintroduir varietats de raïm que s'havien cultivat a Catalunya abans de la plaga de la fil·loxera i que ara es volen tornar a posar en valor. Una iniciativa que s'ha estès els últims anys a gairebé totes les denominacions d'origen catalanes.

     

     

  • S'acostuma a explicar que la fil·loxera va entrar al nostre país per Rabós, a l'Empordà i que els estralls causats per l'insecte va deixar Catalunya sense cap de les vinyes que havíem tingut abans. Que no vol dir que el país sencer es quedés sense vinyes: les va matar totes, sí, però no alhora. Mentre les comarques septentrionals començaven a sofrir la desgràcia, a les Terres de l'Ebre encara trigaria un temps a manifestar-s'hi. I quan va fer-ho, al nord ja s'havien iniciat els processos de d'empelt de vinya americana resistent a la malura en unes arrels que no s'havien vist afectades. Però el mapa vitivinícola del nostre país no va tornar a ser mai el que havia estat.

     

    Algunes zones van optar per superar la crisi apostant per noves formes de guanyar-se la vida, cas del Bages, que aviat va tornar a tenir vi però ni de bon tros en la mesura econòmica anterior. I segona perquè el nombre de varietals de raïm conreat per explotació vinícola va disminuir dràsticament. Vam quedar-nos aproximadament en un terç de les que havíem tingut. Naturalment, els tipus de raïm catalans posteriors a la fil·loxera eren aquells que més sortida tenien, els més característics i exitosos: la garnatxa, l'ull de llebre, el xarel·lo, el macabeu, el parellada, el samsó, el picapoll o el trepat. De manera que, quan sentim parlar ara que existeix un interès a recuperar i reintroduir varietats tradicionals de raïm catalanes, hem d'entendre que es tracta d'aquelles que, per hac o per be, no van recuperar-se ja després de la plaga. Amb tot, la voluntat d'ampliar la llista per afegir-hi raïms d'aquells dos terços de varietals que es van perdre és un fet. I el fenomen va a l'alça.

     

    Miquel Torres, en una entrevista concedida recentment a la Gastroteca s'hi refereix en termes de "nínxol de negoci adreçat a sectors minoritaris i entesos". Diferents fonts consultades matisen l'apreciació: el fenomen seria de dimensions petites vist des de la perspectiva d'un celler com la casa Torres, però no tant observat des d'altres punts de vista ja que es produeix en major o menor mesura a pràcticament totes les denominacions d'origen catalanes. I més enllà de Catalunya també es dóna. Jaume Serra, de Masia Serra, Cantallops, ens ha parlat d'iniciatives en les quals participa de recuperació d'antigues varietals a Formentera: "Hi hem dut premsal blanc i moll, procedent de Mallorca. I hem recuperat unes vinyes de raïm monastrell al cent per cent, que s'havien perdut tot i que, com sabeu, la fil·loxera no va arribar-hi pas a Formentera". En ocasions, més que recuperar una varietal perduda, la batalla ha consistit en la vindicació d'un tipus concret, cas del picapoll bagenc. I en d'altres, la lluita ha estat contra contingències administratives: el raïm monastrell, tradicional de l'Empordà però que no estava gaire de moda en el moment de definir-se els paràmetres d'un vi per poder-se acollir a la DO, va haver d'esperar per ser acceptat entre les varietats admeses.

     

    En d'altres circumstàncies, és el territori en si mateix el que es recupera per a la causa vinícola del bracet de les varietats que li són històriques. Tenim l'exemple en la iniciativa Vinyes Trobades, de la qual ens n'hem fet ressò a la Gastroteca, impulsora de vins d'una comarca que fins ara no l'havíem relacionada massa amb aquesta matèria, per bé que vinyes de picapoll negre o de trobat bé que n'hi havia hagut. La Conca de Barberà, per la seva banda, té el trepat com a raïm de referència bàsica però dos cellers, Carles Andreu i Josep Foraster, han treballat aquest raïm però no per fer-ne el rosat de tota la vida sinó un negre, una iniciativa en la qual aviat en seran més. Ricard Sebastià, nét d'aquell Josep Foraster que funda i dóna nom al celler abans esmentat, ens en parla: "Heu de pensar que trepat només n'hi ha a Catalunya. I de les 1.300 hectàrees de conreu d'aquest raïm, que necessita alçada i contrastos rotunds de temperatura, entre 1.000 i 1.100 són aquí a la Conca. Més nostre i més típic d'aquí, per tant, no pot ser. La novetat d'aquest nou vi que hem tret no és el trepat en si sinó el fet que haguem aconseguit un negre subtil, amb tocs de pebre negre i molta fruita, un vi de producció limitada però que està tenint un gran èxit, sobretot arran d'un tast fet als Estats Units on van equiparar-lo a un borgonya". Val a precisar que vins de la Conca negres i fets amb trepat sí que n'hi havia hagut en el passat, però la foscor era deguda a la barreja: allà no hi havia només trepat!

     

    Aquest conjunt d'iniciatives busca per tant l'emoció de la nostàlgia i de l'arrelament però també hi ha qui hi busca qualitat sense més. I tant un objectiu com l'altre disposen de mercats interiors i exteriors. Enric Bartra, tècnic de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), raona a la Gastroteca que no són produccions només per a catalans que volguem descobrir com eren vins que antigament es feien al nostre país: "Aquesta feina de refer el mosaic de varietals que es van perdre arran la plaga de la fil·loxera s'adreça a l'afeccionat que hi ha arreu del món i que vol conèixer vins autènticament arrelats, pròpis d'un territori concret". La dificultat rau a connectar el celler amb aquest afeccionat que potser viu a l'altra punta del món. I la solució no és altra que la de convèncer primer el prescriptor, és a dir, el distribuïdor, la viniteca o la xarxa de botigues d'aquella ciutat o d'aquell país. O, millor encara, aconseguir una valoració crítica estrangera com la rebuda per Josep Foraster. Encara que, això, el fàcil és dir-ho.

     

Comentaris rebuts (0)
  • banner vols ser a gastroteca
  • amb distintiu
  • es temporada de
Notícies Gastroteca
No us perdeu cap esdeveniment
Registreu-vos al butlletí
Informeu-vos de les nostres novetats:
Xarxa gastroteca.cat
  • Facebook
  • youtube
  • flickr
  • twitter
Aplicatius mòbils
Aplicatius Mòbils
Una nova forma de connectar-se a gastroteca.cat
Mapa interactiu
 
Trobeu el que busqueu en el nostre mapa.