Els pastissers esperen repetir les vendes de mones

Inici>Notícies >Actualitat >Els pastissers esperen repetir les vendes de mones
1
  • L'any passat els catalans vam consumir unes 700.000 mones a tot Catalunya, on la tradició segueix encara molt vigent

  • 31/03/2011
  • Els pastissers esperen repetir les vendes de mones
  • La tradició de la mona segueix intacte però amb matisos. Els pastissers esperen repetir les vendes de l'any passat però amb una distribució diferent donat que la data de celebració, el dilluns de Pasqua, cau molt tard en el calendari i això pot afectar-ne el consum. També preveuen que es consolidi la tendència a comprar pastissos més petits.

  • Molts pastissers coincideixen a considerar que l'endarreriment del dia de la mona, que cau molt tard en el calendari, el dilluns 25 d'abril, és dolent pel consum perquè "quan fa bo la gent surt més". Però la realitat és que aquest factor incideix més en la localització de les vendes, que l'any passat van ser d'unes 700.000 mones a tot Catalunya, que no pas en la seva dimensió global. És a dir, que si el barceloní o el terrassenc són de vacances de Setmana Santa a la Cerdanya o a l'Empordà, el pastís el compraran igualment amb l'única diferència que ho faran a un establiment cerdà o empordanès. El president del Gremi de Pastissers Artesanals de Girona, el ripollès Josep Costa, considera que aquest fenomen es dóna però amb matisos: "Abans l'únic que passava és que qui sortia fora comprava la mona allà on havia anat, encara que hi havia gent que planificava tornar diumenge a casa perquè el padrí pogués dur el pastís al fillol. Però ara la gent té menys diners i nosaltres fem menys calaix. La crisi afecta tothom i ja veureu que, encara que el dilluns de Pasqua sigui tan tard i per tant faci calor, la gent sortirà menys per culpa de la crisi".

     

    De totes maneres, la mona potser serà més petita perquè el pressupost s'haurà reduït, un fet relacionat amb que la unitat familiar també és de mitjana menor i també perquè els infants ja no esperen amb aquell delit d'abans un dolç que abans era llaminadura excepcional i avui dia és quotidià, però mona n'hi continuarà havent perquè així ho mana la tradició. El que passa és que tampoc no us cregueu que ho mana des de sempre. Isidre Maranges, gran autoritat en l'estudi de la cuina catalana medieval, confessa a la Gastroteca que no ens pot dir de la mona perquè res no n'ha trobat als arxius que ha estudiat: "Ni una sola referència. Ni una. Us puc assegurar, per tant, que a l'Edat Mitjana no se'n menjava. Fins el segle XV segur que no. I quasi amb total certesa també us diria que el XVI, tampoc".

    La Pasqua sí que és una festa cristiana antiquíssima. I el costum de menjar ous que durant el precepte quaresmal estiguessin prohibits, també es fa des de fa molts anys. La mona té tradició però no tanta. La paraula mona, segons Joan Amades, ve de l'àrab munna. De manera que en la mona podem trobar elements de diferents tradicions aplegats en un sol pastís perquè l'ou que el culmina, avui dia normalment ja de xocolata, és un símbol precristià i tot del renaixement de la vida per primavera. Però la tradició no és una fotografia sinó una pel·lícula que avança en el temps. L'any passat ja vam referir-nos als agosarats dissenys de mona obra dels nostres pastissers més avantguardistes. Doncs bé, també els xefs que marquen la pauta de l'alta cuina catalana contemplen la mona des de la tradició i la renovació alhora. Com per exemple Diego Campos, del restaurant amb estrella Michelin El Rincón de Diego, de Cambrils: "Els dilluns normalment tanquem, és el nostre dia de descans setmanal, però tal com estan les coses no podem renunciar a un dia que aquí a Cambrils segur que hi ha feina. El dilluns de Pasqua obrim al migdia i sempre oferim mona per a qui en vulgui, de postres. No és un tall de pastís, no. Són unes postres individuals que les faig únicament per a aquest dia, la mona d'aquest any ja la tinc pensada i en prepararé una expressament per fotografiar-la perquè la pugueu veure abans que ningú. Tindrà un ou de xocolata petit, això segur. Amb ametlla caramel·litzada fora. Un cremós de llimona i maduixes per dins. I l'acompanyarà una teula de caramel".

Enllaços:
Municipis: Catalunya.
Comentaris rebuts (0)
  • banner vols ser a gastroteca
  • amb distintiu
  • es temporada de
Notícies Gastroteca
No us perdeu cap esdeveniment
Registreu-vos al butlletí
Informeu-vos de les nostres novetats:
Xarxa gastroteca.cat
  • Facebook
  • youtube
  • flickr
  • twitter
Aplicatius mòbils
Aplicatius Mòbils
Una nova forma de connectar-se a gastroteca.cat
Mapa interactiu
 
Trobeu el que busqueu en el nostre mapa.