El vi català recupera la seva identitat

L'equip de la Guia de Vins de Catalunya, amb el suport del Departament de la Vicepresidència per mitjà de la Direcció General d'Acció Departamental, ha engegat un projecte de recuperació de varietats de raïm que s'havien perdut a causa de la plaga de la fil·loxera, la destrucció de les vinyes i la plantació d'altres varietals franceses a Catalunya. La iniciativa, que coordinen Jordi Alcover i Sílvia Naranjo, enòlegs i autors de la Guia de Vins de Catalunya i de la Guia de Vins de l'Alguer, compta amb la col·laboració dels següents cellers que s'encarregaran de replantar els ceps procedents de l'Alguer en sòl català: Celler l'Olivera (DO Costers del Segre), de Vallbona de les Monges; Ferré i Catasús (DO Cava i DO Penedès), de la Granada del Penedès; Sabaté i Coca (DO Cava i DO Penedès), de Subirats; Venus la Universal (DO Montsant) i Mas Martinet (DOQ Priorat), de Falset; i Vinyes Domènech (DO Montsant), de Capçanes. Aquesta iniciativa consisteix en un intercanvi bidireccional en el qual la Guia de Vins de l'Alguer contribueix a estructurar la producció algueresa de vins mentre que els cellers sards cedeixen la fusta de les seves vinyes perquè es puguin replantar a Catalunya. Jordi Alcover assegura que "el sector s'ha de redreçar del tot, ja que no pot ser que hi hagi vinyes que tenen més de 100 anys i que no es valorin. La nostra feina ara consisteix en reintroduir-les a Catalunya i recuperar allò que ens identifica, tornar a explicar quins són realment els vins catalans i donar-ho a conèixer a través d'accions de comunicació". Segons Alcover, "els vins catalans no es perceben com un producte autòcton actualment i, per tant, cal una remodelació de la nostra vinya. S'han d'oferir eines al públic perquè sàpiga què està bevent i quina és la seva procedència".

Alcover afirma que l'objectiu de la iniciativa és "recuperar la identitat de la vinya catalana" i preveu iniciar de cara al mes d'octubre un segon viatge a l'Alguer per determinar entre altres coses quina és la millor època per podar la fusta de la vinya que portaran cap a Catalunya. "Ara disposem de cinc hectàrees de plantació de dues varietats: la mònica, varietat rossenca que dóna vins aromàtics i agradables; i el trobat, raïm blanc, òptim per fer escumosos. Però també tindrem dues varietats més a mig termini que són el cagnolari, que encara es cultiva a València i s'anomena boval, i el giró, varietat rossenca i que cap DO vol reconèixer", explica. Per poder plantar aquestes dues últimes varietats s'ha proposat engegar una segona fase per un període de dos anys, temps que es calcula es trigarà a poder comercialitzar les primeres ampolles de vi de les noves varietals i que es quantifiquen d'entrada en mig miler.

Amb l'arribada de la fil·loxera la vinya catalana va perdre bona part de les seves varietats que van haver de passar un procés de selecció per saber-ne la correspondència idònia amb el peu americà, immune a la malura i imprescindible per plantar vinya al continent. Així doncs, moltes varietats van desaparèixer de Catalunya per aquesta raó i també per la rendibilitat demostrada de la trilogia macabeu, xarel·lo i parellada, triades pel cupatge del vi escumós català perquè optimitzaven els recursos humans a l'hora de les collites. Després, quan va arribar el moment d'abastir el món de vi procedent de varietats franceses, els viticultors catalans van optar per arrencar, sense conservar-les, les varietats autòctones que hi havia barrejades als camps per plantar vinyes monovarietals de cabernet sauvignon, merlot o chardonnay. La pèrdua de tot aquell patrimoni és el que dóna valor actualment als ceps algueresos que poden retornar part de la identitat original a la vinya catalana.