La idea ha sorgit d’Itàlia, on ja hi ha més de 1.000 maquines expenedores de llet. A Catalunya, el passat mes d’abril es va instal·lar a Salt (Gironès) la primera màquina que permet la venda directa d’aquest producte.
Les màquines, que poden instal·lar-se en la mateix granja o dins l’àmbit urbà, són com uns quioscs que consten d’un dipòsit on hi ha la llet que es conserva fresca. Quan el producte està prop d’esgotar-se, la mateixa màquina avisa al ramader amb un missatge al mòbil per tal que aquest reposi un nou dipòsit de llet.
En la fira de Lactium de Vic el passat mes d’abril, la Vaqueria d’Osona hi va instal·lar una màquina de prova i els resultats van superar en escreix les expectatives. “Veient l’èxit de la primera màquina al centre de Vic, tenim previst instal·lar-ne més en altres punts de la mateixa ciutat i en altres poblacions de la comarca, com podria ser el cas de Manlleu, Torelló i Roda de Ter”, afirma Pol Collell, pagès i promotor d’aquesta nova modalitat de venda a la comarca.
Al Lluçanès l’empresa ramadera Germans Soler, SCP també ha adquirit una màquina de distribució de llet per posar-la en algun lloc de Prats de Lluçanès, segons Abel Peraire, un dels promotors d’aquest nou sistema de venda de llet de la seva explotació.
Pep Alsina, ramader i membre de la sectorial nacional de llet d’Unió de Pagesos, veu molt bé la iniciativa, “perquè és una forma d’oferir llet de primera qualitat i a un preu que hi guanyem les dues parts, pagesos i consumidors”. Per Alsina, s’hauria d’implementar algun tipus de regulació “per tal que siguin els productors pagesos, i no empreses alienes al sector, els que puguin instal·lar i gestionar aquestes màquines, ja que un dels seus atractius principals és aquesta nova manera de comercialització més directa de la nostra llet, i ens convé a tots que la iniciativa vagi vinculada als ramaders.”
Les màquines instal·lades fins ara venen la llet fresca pasteuritzada al preu d’1 euro per litre. “És recomanable que el client porti el seu propi envàs, perquè d’aquesta manera contribuïm a no generar tant plàstic. Tot i això, per aquelles persones que no portin un envàs la màquina ofereix també la possibilitat de comprar-ne un allà mateix”, destaca Pol Collell de la Vaqueria d’Osona.
La màquina requereix d’una inversió d’entre 25.000 i 35.000 euros, segons el model. Segons Oriol Urgell, gerent de l’Associació de productors de formatges ACREFA “és de preveure que aquestes màquines vagin proliferant en els propers anys a casa nostra, pel fet que suposen un benefici econòmic pel ramader i responen a l’interès d’aquells consumidors que busquen aquest producte proper i de qualitat”.
Segons dades de l’Observatori de la llet, en els darrers quatre anys s’ha constatat a Catalunya un descens de gairebé el 20% del consum per càpita de llet líquida. L’any 2004 varem consumir de promig 100,26 litres per persona, mentre que l’any 2008 el consum mitjà va ser de 82 litres, gairebé 18 litres menys de consum per persona i any. El consum total de llet líquida a Catalunya és principalment llet esterilitzada (96%), mentre que la pasteuritzada representa només el 3,28% i a granel el 0,71%.
Dels diferents tipus de llet, la semidesnatada ha estat l’única que ha augmentat en consum, amb un increment del 6,63% en els darrers quatre anys. El consum per càpita de llet a Catalunya l’any 2008 ha estat de 30 litres/any per la llet semidescremada, seguida de la llet sencera amb 21,2 litres/any, la descremada amb 18,5 litres/any, i la llet enriquida amb 12 litres/any.
Segons diversos estudis, la llet aporta de mitja un 16% de les necessitats proteiques i un 54% de les necessitats de calci, mentre que només contribueix en un 12% de les aportacions energètiques.
