Generalitat de Catalunya.
Avís legal |Afegir a favorits | Recomanar a un amic
La varietat de truita autòctona és la truita comuna, Salmo trutta fario, un peix esvelt de color verdós puntejat de roig i negre al qual agrada pondre en la grava de la part neta dels rius. Aquesta espècie va en augment, probablement per la repoblació involuntària que estan duent a terme les piscifactories de les quals sescapen tot sovint exemplars. Però l'espècie de truita majoritària és la truita arc iris, Oncorhynchus mikiss, que és dorigen americà i fou importada a Europa cap a 1880. Les condicions climàtiques del Pallars aporten a la truita una qualitat superior que la d'altres zones, i la més apreciada és la pescada, la temporada de la qual es comprén entre el mes de març i l'agost.
| gen | feb | mar | abr | mai | jun | jul | ago | set | oct | nov | des |
![]() | ![]() | ![]() | ![]() | ![]() | ![]() | ![]() | ![]() | ![]() | ![]() | ![]() | ![]() |
Es comercialitza en fresc en temporada en algunes peixateries dels Pirineus.
Tot i no classificar-se dins dels peixos blaus, la truita de riu és una bona font de greixos insaturats omega 3. A més, cal destacar la seva aportació de proteïnes d'elevada qualitat. Pel que fa a minerals és una bona font de fòsfor, present en ossos i dents, i de potassi, imprescindible per un bon funcionament del sistema nerviós.

