Generalitat de Catalunya.
Avís legal |Afegir a favorits | Recomanar a un amic
La zona de producció és a dues regions diferenciades: una interior, situada en les serres del Montsant i de Llena, i l'altra a l'est de l'anterior, que coincideix amb la zona del Camp de Tarragona. Les varietats admeses en la DOP són l'arbequina, la rojal i la morruda. D'aquestes tres, l'arbequina és considerada la principal ja que un 90% de les olives de què s'extrau l'oli han de ser d'aquesta varietat.
Segons l'època de recol·lecció de les olives es poden distingir dos tipus d'oli: afruitat, que prové d'una recol·lecció primerenca, de color verd, amb bastant cos i lleugerament amargant; i dolç, que prové d'una recol·lecció més tardana, és de color groc i més fluid. L'oli d'oliva emparat amb la denominació d'origen Siurana protegeix solament els olis d'oliva verges de qualitat extra que tinguin una acidesa inferior al 0,5% i un índex de peròxids màxim del 15%.
| gen | feb | mar | abr | mai | jun | jul | ago | set | oct | nov | des |
![]() | ![]() | ![]() | ![]() | ![]() | ![]() | ![]() | ![]() | ![]() | ![]() | ![]() | ![]() |
Es comercialitza envasat en diferents mides i es distribueix arreu de Catalunya. En l'etiqueta dels envasos figurarà, a més de les mencions que exigeix la legislació vigent, el nom Denominació d'Origen Protegida Siurana, el logotip de la denominació i el símbol comunitari.
L'oli d'oliva és un greix líquid a temperatura ambient, el 99.9% de la seva composició són lípids. Per tant, és un dels aliments més energètics que tenim a la nostra taula diàriament. Però l'oli d'oliva es considera un aliment cardiosaludable ja que en la seva composició els àcids grassos predominats són els monoinsaturats, que tenen la característica d'augmentar el colesterol HDL, el bo. També, reforcen aquesta qualitat el seu contingut en fitoesterols, substàncies similars al colesterol que n'interfereixen l'absorció. A més, el seu contingut en vitamina E i compostos fenòlics, el doten de propietats antioxidants. Per tant, l'oli d'oliva verge ha de formar part sense cap dubte de la nostra alimentació diària, principalment en cru, ja sigui per amanir un enciam, per fer un bon pa amb tomàquet o per fer afegir-n'hi un raig sobre un tall de peix a la brasa.

