Mel

La mel que més correntment es troba al mercat és centrifugada, filtrada i depurada. La que ha sofert menys processos es torna espessa de forma natural; per liquar-la cal escalfar-la posant-la al bany maria. En els seus orígens, era un producte al qual hom atorgava valors sagrats i màgics. A diferència del sucre de canya, que fermenta, la mel es conserva; es considera fins i tot antisèptica, tonificant, febrífuga, sedant, aperitiva, expectorant. A Occident fou l’únic edulcorant conegut fins a l'arribada del sucre, aportat pels àrabs.

La mel es fa servir principalment en pastisseria, com a acompanyament del pa i torrades en esmorzars i berenars, i com a additiu de begudes, per exemple el te. Atès que és rica en sucres com la fructosa, la mel és higroscòpica (absorbeix la humitat de l'aire) cosa que fa que el pa i els pastissos s'endureixin més lentament si n'hi posem una mica. També pot arribar a ser un element imprescindible en una cuina sana i imaginativa. I és que la mel no només endolceix les postres, també participa a la cuina com a ingredient en diverses receptes: amb carn, en amanides, en salses d'acompanyament, etc.

Es sol comercialitzar en pots de vidre de diverses mides.

Elaborada per les abelles, és un aliment molt energètic ja que la seva composició és bàsicament  sucre (més del 60%), principalment  fructosa  i glucosa. Conté també altres hidrats de carboni, enzims, aminoàcids, àcids orgànics, minerals, substancies aromàtiques, pigments, ceres, polifenols, etc que li confereixen els diferents aromes, sabors i propietats beneficioses.

• Dossier tècnic - Apicultura i producció de mel a Catalunya