Per fer-la es trien els lloms, també les espatlles i els pernils segons l'elaborador, desengreixats i sense cap nervi, es piquen o es trinxen. Aquesta carn es fica en un drap ben net i lligat i es penja perquè s’escorri una mica. Tan bon punt com la carn s'ha escorregut, s'hi posa sal i pebre. La llonganissa s’emboteix amb tripa culana o semiculana i s'hi fan uns trossets de pell d’uns vint-i-cinc o trenta centímetres. Les pells de la llangonissa es cusen d’un cap i de l’altre i es lliga amb un trosset de fil, anomenat fil d’empalomar, fent-li una anella per poder-la penjar. Quan gairebé són seques es passen al celler perquè s’acabin de curar, procés durant el qual es produeix la fermentació i l'aparició dels fongs que donen el color blanquinós característic d'aquest embotit.
| gen | feb | mar | abr | mai | jun | jul | ago | set | oct | nov | des |
 | | | | | | | | | | | |
Es distribueix a xarcuteries i cansaladeries de tota Catalunya.
La llonganissa, com altres embotits, és un producte d'elevat valor energètic. Els seus components principals són proteïnes d'alta qualitat i el greix del porc. Ens aporta ferro i una gran quantitat de sals minerals com el sodi, el magnesi, el fòsfor i el zinc. També són una bona font de vitamines del grup B. A causa del seu contingut de greix i de sal, s'ha de consumir moderadament, però dins d'una alimentació equilibrada i variada es pot incloure de tant en tant.
Mapa web
Contacte
Compartir
