Escamarlà

És d'un color rosat-ataronjat. Té el cos esvelt, l'abdomen allargat, estret i menys robust que la resta d'espècies de nefròpids. Té els ulls de còrnia negra i molt inflada, d'aspecte arronyonat. El rostre té dues carenes o crestes longitudinals; té altres carenes a la closca i a les pinces. La cua és molt musculosa, i és la part més apreciada en gastronomia. Els millor exemplars poden arribar fins a 25 cm de llargada, però els que trobem al mercat, actualment, són molt més petits. Solen viure en caus i amagatalls i es pesquen amb la tècnica de l'arrossegament. Es poden menjar sols, a la brasa, a la planxa o al forn. Tot i que són extraordinaris en els plats de mar i muntanya, combinats amb pollastre o ànec, també són molt apreciats per elaborar arrossos.

Molts dels escamarlans que trobem actualment a les peixateries i als mercats no són de la nostra costa, però els escamarlans de la costa catalana són molt apreciats per les seves virtuts gustatives.

L'escamarlà és un crustaci i, com a tal, un aliment molt nutritiu que ens aporta poca energia: unes 80 kcal per 100 g de la seva carn ja que conté poca quantitat de greix (menys d'1 g per cada 100 g). Destaca pel seu alt contingut en minerals com el fòsfor, potassi, calci, sodi, magnesi, ferro, iode i clor i vitamines B1, B2, B3 i B12. En canvi, és un aliment amb un alt contingut de colesterol.