De distribució molt localitzada, el castanyer s'implantà bàsicament a la zona nord-est de Catalunya (Guilleries-Montseny, Corredor-Montnegre, Empordà i Garrotxa), així com a la Conca de Barberà, sobretot a la serra de Prades, on les condicions climatològiques i edafològiques li eren més favorables.
La castanya és un fruit d’un alt valor energètic, ric en vitamines i baix en greixos. Si bé el seu ús gastronòmic es limitava a menjar-les bullides o torrades en època de Tots Sants, posteriorment, la castanya ha esdevingut en comarques com la Garrotxa un producte singular de la gastronomia pròpia, i se n’han ampliat els usos culinaris que actualment poden ser molt variats: guisades acompanyant les carns, cremes, purès i postres.
| gen | feb | mar | abr | mai | jun | jul | ago | set | oct | nov | des |
 | | |
En podem trobar en temporada als mercats i fruiteries, sobretots pels volts del dia de Tots Sants.
Tot i classificar-se dins el grup dels fruits secs, la castanya és molt diferent de la resta de membres d'aquest grup. El seu component principal són els hidrats de carboni, al voltant del 40%, mentre que en la resta de fruits secs ronden el 15-20%.
A més, el seu contingut en proteïnes i greixos és molt inferior a la resta de fruits secs. Per tant, tot i ser una font d'energia adequada en situacions d'esforç, no és tan calòrica com altres fruits secs.
També cal destacar el seu contingut en potassi, recomanable en casos d'hipertensió, i en àcid fòlic, molt beneficiós durant l'embaràs.
Mapa web
Contacte
Compartir
