Carlet

L'Escarlot creix en alzinars, rouredes i fagedes i en tota mena de sòls, amb preferència pels bàsics i els neutres. Fructifica a la tardor, generalment en grans clapades, que reben el nom d'escarleteres. És un bolet tardà, essent el seu mes preferit el novembre. La cutícula, que és parcialment separable, és llisa i lleugerament llistada, viscosa en temps humit, de color rosat i tacat de vermell vinós, més fosca al centre. Contrasta amb les làmines i el peu, més blancs. De carn abundant i compacta, fibrosa al peu, d'olor suau i gust dolç, és de vegades una mica amargant. No s'acostuma a menjar sol, sinó que és més adequat per a guisats perquè, sense imposar gust ni textura, s'emmotlla a cada plat amb una personalitat i un perfum singulars. No s'acostuma a menjar després de ser collit, sinó que es conserva en sal o salmorra per a una utilització posterior.

El podem trobar en mercats de la Garrotxa en temporada.

Com la majoria de bolets, és  principalment aigua, fibra, vitamines i minerals, ja que no aporten gens de greix i pocs hidrats de carboni. Quan estan secs, es concentren tots els seus components, així com els seus sabors i aromes. Nutricionalment, es poden encabir dins del grup de verdures i hortalisses, de les quals es recomana un consum diari. A més, els bolets són una de les poques fonts no marina de iode, essencial per la síntesi de les hormones tiroïdals . Beneficiosos també pel seu contingut en fòsfor, necessari per la formació d'ossos i dents, i ergosterol, un compost que es transforma en vitamina D, que afavoreix una correcta absorció del calci.