Catalunya és país de vins però, aquí, cervesa també se’n beu molta: rondem els 60 litres per persona i any, a no gaire distància dels països europeus típicament cervesers. El consum d’aquesta beguda l’associem més a combatre la set que al plaer refinat tot i que això ha començat a canviar. I és que una cosa, la cerveseria industrial, no està renyida amb l’altra, les cerveses artesanals.

El retrocés de la venda de cava al 2009, del 3,7%, explicable segons el Consell Regulador pel descens de la demanda a Alemanya, principal país importador, indica que el sector segueix gaudint d’un bon estat de salut malgrat la crisi.

El gastrònom Pep Palau, creador del Fòrum Gastronòmic i un dels millors coneixedors de la gastronomia i el sector agroalimentari catalans, posa de manifest en aquesta entrevista en vídeo el moment històric que viu la cuina a Catalunya i el paper central que hi ha tingut Ferran Adrià. També parla de la importància d’establir sinèrgies entre cuiners i pagesos i de la creixent conscienciació dels consumidors sobre els beneficis dels aliments de proximitat. Els productes ecològics, el concepte de cuina catalana i els diferents tipus de mercats són altres qüetions que repassa.

Tenir un bon trumfo quan jugues a cartes significa que t'ha vingut un joc prometedor. Al Solsonès, però, tenen un bon trumfo encara que no estiguin fent cap partida perquè així és com s'anomenen les patates que es conreen a la comarca i que són d'una qualitat excel•lent. Els propers 6 i 7 de març tothom que s'acosti a Solsona tindrà bona oportunitat de verificar-ho.

El saló internacional d’alimentació i begudes més important del Japó comptarà amb la presència d’un total de 13 empreses catalanes agroalimentàries dels sectors de l’oli, el vi, porcí i productes biològics.

Prop de 40 restaurants de tres comarques gironines participaran des del 4 fins al 21 de març a la Setmana Gastronòmica Gironina 2010 que compleix tres dècades amb el propòsit de promocionar una gastronomia que gaudeix de productes de gran qualitat tant de mar com de terra.

La demanda de productes artesans augmenta a Catalunya, un sector que gaudeix del favor d’un públic que veu en aquests aliments una garantia de qualitat i elaboració tradicional. Malgrat tot, les empreses que disposen d’aquesta acreditació voldrien delimitar els requisits per aconseguir-la per evitar-ne l’apropiació indeguda.

Sota l’organització de Prodeca, prop d’una dotzena d’empreses catalanes de vi i cava exposen fins dimecres els seus productes a Vinisud, a Montpeller, fira adreçada a professionals i referent del sector al Mediterrani.

La venda directa és una sortida a l’actual context econòmic a la qual alguns productors s’han acollit, però n’hi ha que ja fa temps que s’hi dediquen. Unió de Pagesos n’ha reunit alguns d’aquests últims per parlar dels avantatges de la comercialització dels productes propis en una jornada que comptarà amb la participació de la Direcció General de Comerç.

La ciutat corunyesa torna a acollir per segon any el Fòrum Gastronòmic amb una notable participació de la cuina i gastronomia catalanes, representades per institucions i empreses al recinte firal d’Amio i també en el seu congrés professional per cuiners de prestigi com Ferran Adrià i Joan Roca.

Catalunya té una llei que es compleix de manera estricta: la llei del pèndul. L’evolució viscuda pel trinxat de la Cerdanya n’és un entre mil exemples. Plat d’orígens humils, cuina de subsistència, n’hem menjat tota la vida però ara és fins i tot digne de servir-se a les taules més reputades. Recepta arquetípicament d’hivern, avui dia se'n serveix tot l’any als restaurants perquè s’ha convertit en símbol gastronòmic de la comarca. Puigcerdà, el proper 27 de febrer, li ret homenatge.

Ara toca menjar galera. O millor dit, tocar, toca durant més temps però aquesta època de l'any és quan la seva carn és més abundosa dins la closca i també quan té més bon gust. I és per aquest motiu estacional que tant Sant Carles de la Ràpita -20 de febrer- com Cambrils -l'endemà- fan festa gran per celebrar-ho, promocionant i cuinant un crustaci que és típic als nostres mars i als nostres receptaris.

Prop d’una vintena d’empreses catalanes vinculades als aliments ecològics donaran a conèixer la seva oferta a l’estand de Catalunya de Biofach que compta amb el suport del govern de la Generalitat. Es tracta d’un magnífic aparador ja que constitueix la fira més important del món del seu sector i per la qual passaran gairebé 50.000 persones.

Escudelles populars en fem a mig Catalunya. Només a l'Alt Empordà, per exemple, tenim les de Campmany, Garriguella, Llançà, Palau-saverdera, Sant Llorenç de la Muga, Verges, Sant Pere Pescador, etc. N'hi ha que es fan en una població aïllada -com la de Montmaneu (Alta Anoia)-, mentre que altres es fan a tan poca distància l'una de l'altra -Castellterçol i Sant Feliu de Codines- que generen rivalitats entre veïns. Però, segons una de les màximes autoritats catalanes en cultura popular, Jan Grau, n'hi ha tres que, per dimensió i antiguitat, són “de cinc estrelles”, la de Gelida, que és nadalenca, i dues de Carnestoltes, la de Vidreres i el Ranxo de Ponts, que se serveix a tothom que vol el dimarts de Carnaval.

El nostre calendari festiu comprèn dates fixes que decideixen les autoritats polítiques i religioses i unes altres que ballen perquè les marca la sempre voluble lluna; entre aquestes últimes hi ha les del cicle de carnaval que no formen part del calendari litúrgic però en depenen perquè precedeixen el cicle de Quaresma que es mou en funció de quan cau la primera lluna plena primaveral. I dins els dies de Carnaval n’hi ha un que toca no fer gaire bondat dietètica: és el dijous gras; i com diu la dita 'Pel dijous gras, carn fins al nas'.

Els últims anys han proliferat a Catalunya les agrobotigues, comerços que s’associen a la venda directa d’un productor o d’una cooperativa, sobretot d’aliments de qualitat. Però la falta d’una definició clara sobre el model de comercial i d’una regulació d’aquests establiments ha obert un debat en què alguns es plantegen fins i tot donar-hi un altre nom.

De "molt bons" han qualificat els experts del comité de tast del Consell Regulador DO Pla de Bages els vins de l'anyada de 2009. Els blancs i rosats es comercialitzaran aviat mentre que els negres, que són la majoria, tardaran entre tres i quatres anys.

L’estrena d’un cicle dedicat a la cultura catalana a la capital francesa servirà per donar a conèixer també la seva gastronomia i millors productes. Es tracta d’una lectura de textos d’escriptors del nostre país en què se servirà un menú a base de vins, olis, carns i formatges produïts i elaborats a Catalunya i cuinats per Isma Prados, i que té el suport de la Direcció General de Comerç i de la Gastroteca.cat.

El nou col•lectiu de cuina La Ràpita-Delta de l’Ebre ha aprofitat la seva participació a Fitur per donar a conèixer els productes més reconeguts de les Terres de l’Ebre i per organitzar una degustació a l’estand de Catalunya, on també van ser presents la Gastroteca.cat i l’IES Escola Hotelera i Turisme de Barcelona.

Els propers 29, 30 i 31 de gener tindrà lloc a les Borges Blanques la XIII Fira de l’Oli, una de les principals cites del sector a Catalunya i que espera rebre milers de visitants al recinte firal de la capital de les Garrigues. Amb la collita d’enguany ja pràcticament enllestida, les notes dels primers panells de tast ens parlen d’un notable equilibri organolèptic. I això és bo.

Si determinar els orígens de Catalunya no és senzill, remuntar-se als inicis d’un dels atributs de tota nació, com la seva cuina, també és complicat. Al parer de l’erudit Jaume Fàbrega, “la cuina catalana medieval era comuna i identificable en el conjunt dels Països Catalans, fins el punt que era la cuina nacional més cohesionada de tot Europa”.

L’ambiciosa iniciativa, que es concreta de moment en un portal, té com a objectiu implicar els sectors interessats en promoure el turisme aprofitant la riquesa enològica de l’Empordà, una zona de Catalunya que, recordem-ho, és pionera en producció vinícola: les nostres primeres vinyes van ser a Empúries.

El fesol de Santa Pau és un producte de bastant bon conservar -ara que a les cases no sol haver-hi rebost, l’ideal és la safata de la verdura que hi ha a la part de sota de la nevera-; no obstant això, també té el seu calendari natural. “Som en temporada baixa de turisme però en temporada alta del fesol”, resumeixen a la comissió de la fira sobre aquest llegum que cada any es fa a la població garrotxina coincidint amb Sant Antoni.

Una campanya promoguda pels consells reguladors dels olis catalans amb DOP permet als comensals d’una vuitantenta de restaurants de la demarcació de Barcelona acompanyar amb aquest exquisit producte els seus àpats.

El costum de menjar el tortell de Reis gaudeix de bona salut. Segons la Federació Catalana de Pastissers, els catalans en consumirem entre el 5 i el 6 de gener el mateix número que l’any passat, uns 850.000, la qual cosa indica la popularitat d’aquesta tradició gastronòmica.

En aquesta segona part de l’entrevista realitzada al restaurant El Bulli, de Roses, Ferran Adrià ens descobreix la seva decidida aposta pels productes de proximitat i parla de la tasca que du a terme la Fundació Alícia així com del futur Centre Internacional de Gestió Turística i Gastronòmica que es projecta fer a Barcelona. També valora el moment que viuen a Catalunya la cuina d’avantguarda i la tradicional i elogia la qualitat dels nostres vins.

La fonda no oferia sofisticació ni luxe a taula, però sí un ofici, un ordre tant estacional com setmanal, generositat en la dosi i familiaritat en el tracte. El menú d'hotel en canvi era impersonal. Aquest vell tòpic, si tenia res de cert, s'ha fet del tot miques perquè avui dia gran hotel i alta cuina van del bracet.

L’escudella i carn d’olla, la sopa de galets, el rostit o bé els canelons i els torrons formen part dels nostres àpats de Nadal, com marca la tradició. Però d’on provenen i com s’han transformats els nostres hàbits culinaris per aquestes festes? Heus aquí la resposta de la mà de dos gran erudits en la matèria com Josep Lladonosa i Jaume Fàbrega.

Tradició i innovació poden ser termes no contradictoris sinó coincidents en un mateix temps i espai. Complementaris. Fins i tot en un món de tradicions tan establertes com el Nadal. Tres restaurants catalans d’alta volada, tots en mans joves, en són bons exemples.

Impulsats per la Direcció General de Comerç i en el marc del Pla d’Acció per a l’Alimentació i l’Agricultura Ecològiques 2008-2012, els guardons distingiran treballs inèdits adreçats tant al públic en general com als més petits per promoure els aliments ecològics a Catalunya. Un jurat integrat per representants de l’administració i professionals del sector audiovisual escollirà els guanyadors.

La carbassa fa les delícies de la polifacètica Ada Parellada que, a banda de cuinar i regentar tres restaurants a Barcelona, entre els quals el Semproniana, encara té temps per col•laborar amb mitjans de comunicació, escriure llibres i organitzar tallers de cuina per a nens.

En aquesta primera part d'una llarga entrevista amb Ferran Adrià (properament es presentarà la segona part), el reconegut cuiner ressalta la situació privilegiada de Catalunya dins el sector turístic i agroalimentari com a líder mundial i posa de manifest la importància de l’educació i de l’escola perquè els productes de qualitat siguin la base d’una bona alimentació. També parla de la venda directa i del paper que hi pot jugar Internet així com de la fantàstica generació de cuiners catalans actuals que ell mateix abandera.

Esgleas posa de manifest en aquesta entrevista les dificultats d’un sector que té en els baixos preus i la globalització els seus principals cavalls de batalla. També reclama un estudi de viabilitat que determini el volum de pesca i de flota pesquera perquè l’activitat sigui sostenible.

Per prendre consciència de la importància de l’oli dins la nostra cultura, n’hi ha prou amb consultar l’índex del llibre 'Tots els refranys catalans', d’Anna Parés. Hi trobem compilades fins a 157 dites populars referides a l’oli, l’oliva i l’olivera. De poques coses de menjar n’hi ha més. Potser només del pa. Un pa que l’untem amb oli des la nit dels temps catalans. Perquè això d’afegir-hi tomàquet està molt bé però, comparativament, és un costum de fa quatre dies.

La iniciativa convida les associacions, gremis, institucions i consumidors finals a regalar lots nadalencs confeccionats amb productes agroalimentaris de proximitat i en facilita la seva localització a través de la gastroteca.cat. És la segona edició de la campanya que s’ha decidit reeditar després de l’èxit de l’any passat.

A Catalunya un creixent nombre d’empreses agroalimentàries han incorporat valors socials i solidaris a la seva activitat, conscients dels beneficis que això aporta. A més, diverses entitats han sabut trobar al sector l’oportunitat de negoci per finançar els seus projectes d’integració.

Anar a buscar bolets s’ha convertit en un fenomen que més enllà de la seva creixent popularitat genera una important activitat econòmica associada al turisme. Malgrat això, diverses veus discordants fa anys que reclamen una normativa que en reguli la venda i augmenti la protecció dels espais naturals.

La venda de llet pasteuritzada a través de màquines expenedores que gestionen els propis productors està sent un èxit. Amb mig any la iniciativa s’ha estès a una dotzena de municipis de les demarcacions de Girona i Barcelona que com a mínim es doblaran abans no acabi l’any, segons les previsions.

L’oferta d’estudis en gastronomia ha crescut els últims anys a Catalunya en paral•lel a l’expansió d’un camp amb un important pes econòmic i impulsada pel prestigi de cuiners com Ferran Adrià. Una formació que ha servit per professionalitzar el sector i per dinamitzar l’economia d’algunes comarques.

Fa set anys que l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) s’encarrega de vetllar per la qualitat sanitària del que mengem. El seu director, Eduard Mata, ens parla de la percepció que tenen els ciutadans sobre aquest tema i del paper fonamental de les empreses agroalimentàries a l’hora de donar garantia als seus productes.

Dins l’àmplia oferta de restaurants que ens ofereix el territori, n’hi ha alguns que es distingeixen per oferir una cuina elaborada amb aliments de producció pròpia, sobretot verdures i hortalisses, com a marca de qualitat. Tot i que minoritaris encara, la llista incorpora nous membres fins i tot algun ubicat a grans ciutats com Barcelona

Els productes alimentaris de Catalunya afronten el repte de donar-se a conèixer al gran públic. Des de la Federació Catalana de Productors d’Aliments de Qualitat, Francesc Reverté aposta per seguir amb les campanyes de promoció dels aliments amb distintiu DOP (Denominació d’Origen Protegida) i IGP (Indicació Geogràfica Protegida), amb el suport de la Direcció General de Comerç i del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya.

Hereu d’una família de restauradors, Carles Gaig és el degà de la cuina catalana i un gran defensor de la seva tradició de la qual n’és un dels millors ambaixadors. La seva és una aposta que es mou entre les receptes de sempre i la modernitat i que es fonamenta en escollir productes de proximitat i qualitat com a garantia d’èxit.

En la recerca d’un turisme qualitatiu, les iniciatives relacionades amb la gastronomia adquireixen un paper cada cop més cabdal. Administracions, empreses i entitats sumen esforços per posar en valor els productes i la cuina del territori al costat dels atractius paisatgístics, arquitectònics i culturals. Seguint una de les receptes de Josep Pla, es tracta de posar el paisatge a la cassola.

Els jaciments del celler romà de Vallmora (dins l’actual terme municipal de Teià), datat al segle I a.C., són el punt de partida del nou Centre d’Acollida Turística (CAT) inaugurat el passat 20 de juny pel President José Montilla, el Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, l’Alcalde de Teià, Andreu Bosch, i diferents autoritats de la comarca i del Govern.

Davant el context de crisi que pateix el sector productor de llet a Catalunya, alguns ramaders s’estan plantejant una nova manera de comercialitzar directament el seu producte, fet que els pot suposar millors preus de venda, la fidelització de nous consumidors i, en darrer terme, garantir la continuïtat a la seva activitat.

La coneguda xef de Sant Pol de Mar és una gran defensora dels productes de proximitat, base de la seva cuina innovadora i moderna. Autodidacta i treballadora incansable, Ruscalleda parla del “nou Renaixement” de la gastronomia a Catalunya i repassa la seva exitosa trajectòria.

En el sector de l’alimentació, la proximitat està esdevenint un factor cada cop més preuat. A Itàlia, l’associació Coldiretti, que agrupa prop del 50% de pagesos del país, ha endegat amb molt d’èxit la campanya ‘Km Zero, Campagna Amica’. Paral•lelament, els governs de regions locals com Calàbria i Veneto, han implementat una nova legislació amb la finalitat d’estimular la comercialització i el consum dels productes agroalimentaris més propers i de temporada.

Biòleg de formació, escriptor i periodista de professió, Miquel Sen és sobretot conegut per dirigir “Cuines”, un dels programes amb més èxit de TV3 i que s'ha mantingut des dels seus inicis, ara fa onze anys i amb prop de 4.000 programes, entre els de millor audiència. Els seus nombrosos articles i llibres sobre gastronomia l’han convertit en un dels principals especialistes del país, premiat fins i tot a França.

Després de mig centenar de llibres i nombrosos premis i col•laboracions en mitjans de comunicació, aquest expert enogastròleg, com s’autoanomena, analitza el moment actual de la cuina i gastronomia catalanes i ens presenta un dels seus últims títols, "Manual de gastronomia".

El mercat de la Boqueria és un clar exemple on conviuen la tradició amb la modernitat. Al centre de Barcelona, al mateix cor de Les Rambles, trobem el mercat de Sant Josep de la Boqueria, considerat un dels millors mercats del món. La Boqueria és el punt de trobada de paradistes, cuiners, restauradors, mestresses de casa, amants del bon menjar, així com també és referència obligada per tots aquells visitants de la nostra ciutat.

La tradició de la mona, que els padrins regalen als fillols per Pasqua, ha anat canviant amb el temps, sobretot amb l’aparició de la pastisseria i més recentment amb la introducció de la xocolata, que l’ha fet més popular. Actualment, en trobem de moltes formes, gustos i preus i amb multitud de figures i decoracions per triar.

La Directora General de Comerç, Gemma Puig, ha presentat el programa d’incentius al comerç 2009. El pla està dotat amb 12 milions d’euros i està reforçat amb el suport públic amb una línia de finançament de 10 milions d’euros.

En els darrers temps ens han anat arribant notícies d’iniciatives de diferents indrets d’Europa que aposten pels productes de proximitat. Aquest interès està arrelant també a Catalunya, i un dels àmbits on possiblement en sentim més a parlar sigui en l’entorn escolar.

Eataly és una iniciativa d’un reduït grup de productors italians basada en l’obertura d’espais on conviden al públic a comprar, degustar i conèixer la seva oferta en alimentació i gastronomia. De moment, Eataly compta amb tres establiments a Itàlia, un al Japó i a partir del març o abril un altre a Nova York. La previsió dels promotors d’aquest projecte és obrir una quinzena més d’espais d’aquestes característiques a les principals ciutats italianes abans del 2015. La seva facturació, de 30 milions d’euros el 2007 i 37 milions el 2008, subratlla l’èxit del nou model. A més, l’organització Slow Food supervisa la qualitat dels seus productes.

Gastrònom, presentador, cantautor i escriptor. El polifacètic Pere Tapias contagia energia i bon humor, i compta amb una visió privilegiada de la cuina i gastronomia catalanes deprés d’haver-ne parlat a mitja dotzena de llibres i de 13 temporades al capdavant de ‘Tàpias variades’ a Catalunya Ràdio.

Deu anys al capdavant del restaurant Drolma a l’Hotel Majestic de Barcelona, amb generós entusiasme i sempre disposat a conversar i col•laborar en tot allò que té a veure amb la gastronomia, de caràcter afable i d’un coneixement exquisit i una gran passió per la cuina, han fet de Fermí Puig una de les figures més emblemàtiques dins el món de la gastronomia al nostre país.

“El dijous llarder, botifarra, botifarra, el dijous llarder, botifarra, menjaré”. De ben segur que molts hem cantat aquesta cançó quan, coincidint amb la tradicional festa, anàvem d’excursió amb l’escola. A l’actualitat el dijous llarder marca l’inici del Carnaval a moltes poblacions catalanes que ho celebren incloent als seus àpats menges tradicionals com botifarra, ous, truita i coca de llardons.

Entre els mesos de novembre a abril, la calçotada s’ha convertit en un esdeveniment on es combina gastronomia i festa al voltant d’un producte tan singular com és el calçot.

Les garoines, el xató i la col de la Cerdanya són la base de receptes tradicionals catalanes però amb un gran valor afegit ja que contribueixen de manera decisiva a potenciar l’oferta paisatgística, lúdica i cultural del territori.

Aquest hivern presentem en la nostra secció A fons la Tòfona Negra, una joia de la nostra terra i complement indispensable per als nostres cuiners.

Les festes de Nadal tenen un fort component gastronòmic, comporten moments de reunió al voltant de la taula davant d’exquisits menjars casolans que poques vegades al llarg de l’any es tornen a repetir.

Amb aquesta tradicional cançó de Nadal, començarem aquest “A fons”, que ens durà a fer un recorregut per les fires d’aviram més tradicionals de Catalunya, on es podran trobar exemplars autòctons de galls, gallines, polardes, capons, oques, ànecs, galls d'indi, picantons, guatlles, colomins... protagonistes indiscutibles de la cuina de Nadal, com marca la tradició.

La demanda d’aquest producte a Catalunya és molt superior a la producció de bolet natural en tot el territori.